dijous, 12 de desembre de 2019

GUANYADORS DE NOVEMBRE / GANADORES DE NOVIEMBRE (IX EDICIÓ / EDICIÓN)





*Joan Margarit, Premio Cervantes 2019.




Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de novembre de la IX edició del Microconcurs són:




Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de noviembre de la IX edición del Microconcurso son:






CATEGORIA EN CATALÀ:




Transsiberià

L’avi seu de cara a la finestra, tot somrient. No diu ni piu, però sempre somriu. Darrere d’aquell gest sembla que no hi hagi ningú. Com es deu sentir? Feliçment inconscient? Inconscientment feliç? Potser és això, el Nirvana: la personalitat que es dissipa exultant, com un angelet d’una bufada.

No puc estar-me de pensar que no se n’ha anat del tot.

Que el seu jo ha marxat de viatge sense dir-nos adéu.

Encara tinc el tren elèctric que em va regalar de petit. De vegades l’engego i em quedo mirant com serpeja hipnòticament. «No et limitis a les rodalies», em deia. «Abasta més. Imagina’t que fas la ruta del Transsiberià, la més llarga del món».

I afegia: «La vaig fer un cop, jo, i encara hi somio».

De vegades, quan el meu Transsiberià s’eternitza en la infinitud dels boscos boreals, o quan voreja la riba del llac Baikal i passa d’un fus horari a l’altre, com si el temps s’hagués desarticulat, un raig de sol il·lumina la finestra d’un dels vagons. Llavors el veig assegut a dins, l’avi, tot somrient, i penso que la seva ànima alliberada, adaptable com el fum, ha deixat enrere totes les andanes de l’espai i del temps per reprendre definitivament el seu viatge somiat.


Josep Sampere Martí
Igualada (Barcelona)





CATEGORIA EN CASTELLANO:






Cine de verano

Nadie sabe lo que pasó. Nadie vio nada, tan solo el cuerpecito del chico desmadejado sobre el asfalto reblandecido por el inclemente calor. Los sanitarios lo alzaron del suelo, y la toalla que llevaba anudada al cuello quedó colgando como un guiñapo sanguinolento y triste.
Nadie se acuerda tampoco de la película proyectada anoche sobre el inmenso lienzo blanco instalado en la playa, protagonizada por un famoso superhéroe volador, ni de la mirada callada de aquel chico a unas manos que aplauden con la misma fuerza que estallan contra su rostro infantil.

Ana Grandal
Madrid



2 comentaris:

  1. Moltes gràcies per premiar el meu relat, i felicitats també al guanyador en castella!

    ResponSuprimeix
  2. Quería decir felicitaciones a LA ganadora

    ResponSuprimeix