divendres, 23 de juliol del 2021

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (192)

 






Fitxa bibliogràfica

Signatura N Cam
Classificació 833.4"20"
Autora Camprubí i Vendrell, Margarida
Títol La Maleta : contes no misògins / Margarida Camprubí i Vendrell
Edició Primera edició
Publicació Argentona : Voliana Edicions, setembre 2020
Descripció física 133 pàgines ; 21 cm
Col·lecció Voliac ; 65
ISBN / ISSN 9788412185287
Matèria Dones maltractades Contes










Invisibilitat

Ell la vigilava de prop assegut a la cadira de braços. Ella cada cop es brindava més: amb la seva nuesa volia demostrar puresa, innocència. Es fregava i refregava la pell per eliminar qualsevol element que es pogués considerar agressiu. Cada dia la pell se li tornava més transparent i a ell cada cop més fina. L'aigua i sabó van aconseguir esborrar-li un braç i les dues cames, però ell no en tenia prou, continuava maldant perquè esbaldís el seu cos un cop i un altre. Li va regalar una palangana de zinc que cada dia li omplia amb aigua bullint, i una esponja feta amb els budells d'un carbassa. L'esponja va fer desaparèixer el cap i el tronc de la dona, que malgrat la pèrdua continuava raspallant-se el sexe fins que sols li va quedar el braç i la mà que manipulaven el fregall. Ell es va aixecar i va acabar de fer desaparèixer el que quedava d'ella.

Margarida Camprubí Vendrell












Fitxa bibliogràfica

Signatura N Mon
Classificació 834B.4"19"
Autor Monterroso, Augusto, 1921-2003
Títol Obras completas (y otros cuentos) / Augusto Monterroso ; ilustrado por Neus Caamaño
Edició 1ª edición
Publicació Sevilla : Avenauta, marzo de 2021
Descripció física 132 pàgines : il·lustracions en color ; 21 cm
Col·lecció Avenauta narrativa ; 4
ISBN / ISSN 9788494988592










La vaca

Cuando iba el otro día en tren me erguí de pronto feliz sobre mis dos patas y empecé a manotear de alegría y a invitar a todos a ver el paisaje y a contemplar el crepúsculo que estaba de lo más bien. Las mujeres y los niños y unos señores que detuvieron su conversación me miraban sorprendidos y se reían de mí pero cuando me senté otra vez silencioso no podían imaginar que yo acababa de ver alejarse lentamente a la orilla del camino una vaca muerta muertita sin quien la enterrara ni quien le editara sus obras completas ni quien le dijera un sentido y lloroso discurso por lo buena que había sido y por todos los chorritos de humeante leche con que contribuyó a que la vida en general y el tren en particular siguieran su marcha.

Augusto Monterroso