AUDIOMICROS (15), MIGUEL A. ZAPATA

Miguel A. Zapata (Granada, 1974) és escriptor i desenvolupa la seva tasca literària i docent a Madrid des de l'any 2002.

A dia d'avui ha publicat dos volums de contes, "Ternuras ininterrumpidas -fabulario casi naïf-" (Nuevos autores, 2003) i "Esquina inferior del cuadro" (Menoscuarto, 2011. Finalista del Premio Setenil 2012) i dos llibres de microrelats, "Baúl de prodigios" (Traspiés, 2008) i "Revelaciones y Magias" (Traspiés, 2009).

Ha guanyat nombrosos premis de narrativa breu i la seva obra està recollida en les principals antologies del gènere dels últims anys: "Cuento español actual (1922-2012)" (Cátedra, 2014. Edició d'Ángeles Encinar), "Antología del microrrelato español (1906-2011): el cuarto género narrativo" (Cátedra, 2012. Edició d'Irene Andres-Suárez), "Mar de pirañas: los nuevos nombres del microrrelato español" (Menoscuarto, 2012. Edició de Fernando Valls), etc.

El maig de 2014 l'editorial Candaya publicará "Las manos", la seva primera novel·la.

I us presentem a la secció dos audiomicrorelats del seu llibre "Revelaciones y magias".

Miguel A. Zapata (Granada, 1974) es escritor y desarrolla su labor literaria y docente en Madrid desde 2002.

Ha publicado hasta la fecha dos volúmenes de cuentos, Ternuras ininterrumpidas -fabulario casi naïf- (Nuevos autores, 2003) y Esquina inferior del cuadro (Menoscuarto, 2011. Finalista del Premio Setenil 2012) y dos libros de microrrelatos, Baúl de prodigios (Traspiés, 2008) y Revelaciones y Magias (Traspiés, 2009).

Ha ganado numerosos premios de narrativa breve y su obra se recoge en las principales antologías del género de los últimos años: Cuento español actual (1922-2012) (Cátedra, 2014. Edición de Ángeles Encinar), Antología del microrrelato español (1906-2011): el cuarto género narrativo (Cátedra, 2012. Edición de Irene Andres-Suárez), Mar de pirañas: los nuevos nombres del microrrelato español (Menoscuarto, 2012. Edición de Fernando Valls), etc.

En mayo de 2014 la editorial Candaya publicará Las manos, su primera novela.

Y os presentamos en la sección dos audiomicrorrelatos de su libro Revelaciones y magias.

*Miguel A. Zapata.

Magia nº IV

Miguel A. Zapata Revelaciones y magias (Traspiés, 2009)


Magia nº XXIV



Miguel A. Zapata Revelaciones y magias (Traspiés, 2009)






Al fons de La Microbiblioteca podeu trobar els dos microrelats a:

En el fondo de La Microbiblioteca podéis encontrar los dos microrrelatos en:

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                  N Zap

Classificació              834.4"20"

Autor                        Zapata, Miguel A.

Títol                          Revelaciones y magias / Miguel A. Zapata

Publicació                 Granada : Traspiés, 2009

Descripció física        123 p. ; 20 cm

Col·lecció                  Breves (Traspiés)

ISBN / ISSN              9788493542788

Matèria                     Microrelats

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (35)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                   N Pal

Classificació               833.4"19"

Autor                         Palol, Miquel de

Títol                           El Llac dels Signes : quatre divertiments

Publicació                  Barcelona : Proa, 2013

Descripció física         513 p. ; 23 cm

ISBN / ISSN               9788475884318

Un conte d'hivern

La Tònia dels Roquers envia la filla petita al súper de la cantonada a comprar el que s'ha descuidat per sopar. L'Antígona baixa les escales pensant si podrà pirulejar part del canvi per la revista que no sempre li deixen comprar. La pirula és relativa, és clar: el tracte és dur la nota i fer els comptes al cèntim, però els fets consumats ja han colat alguna vegada i ara, amb les festes a prop, la cosa té més possibilitats.

Remena el frigo ple de safates de pòrex amb peces de carn de diverses menes, algunes amb noms que l'Antígona troba exòtics. Un empleat amb l'uniforme vermell de la cadena de súpers se li acosta.

-Et puc ajudar, bonica?

L'Antígona se'l mira de cap a peus. No l'havia vist mai. No li agrada que li diguin bonica, i menys un merdós desconegut, ni preciosa, ni guapa, ni vedelleta amb pèsols tal com s'entesta a fer l'últim maromo que s'ha lligat la Tònia. Repassa sense tallar-se l'home vermell. És alt i deixatat com els eunucs, amb el cos en forma d'ou, el punt més ample una mica més avall de la meitat, i estreyent-se cap als peus i el cap, que també té forma d'ou més petit.

-Vull costelletes d'un xai molt especial -diu l'Antígona, i se sobresalta ella mateixa, perquè la Tònia, mira que n'anava d'atabalada, no li ha dit res del xai, però tot li sembla tan igual i poca cosa que d'una manera o altra s'ha de treure de sobre aquest gamarús.

L'empleat fa una riallada suau però tremebundament profunda, i l'Antígona s'espanta de la successió de les coses, del que ella ha dit i de com riu el gran pallasso, de com una cosa ha fet l'altra, de què pesa més, si la presència del tio, el que ella li ha dit o l'oblit de la Tònia, s'esvera perquè no sap ara què vindrà. L'empleat deixa de riure com una màquina que se li acaba la pila, s'ajup fins a tocar d'ulleres amb el nas de l'Antígona que recula, que ja no pot recular més, i molt fluix li diu:

-Totes les costelles són d'un xai molt especial.

Miquel de Palol

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                 N Rob
Classificació             834.4"20"
Autor                       Robles, Salvador
Títol                         Pequeñas palabras : 512 relatos fulminantes sobre la Escuela sin Edad
Publicació                Sevilla : Paréntesis, 2010
Descripció física       195 p. ; 22 cm
Col·lecció                Umbral (Paréntesis) ; 16
ISBN / ISSN            9788499190617
Matèria                    Microrelats

La exclusiva del mercenario

El mercenario llamó al director del periódico Tirada Nacional y le planteó una tentadora oferta.
-Le ofrezco la exclusiva del trabajo que he de llevar a cabo mañana.
-¿Puede ser más preciso?
-Un redactor de su diario, el que usted me indique, será avisado a una hora determinada para que se presente en el lugar donde yo ejecutaré mi encargo.
-¿Se trata de un trabajo importante?
-Importantísimo.
-¿Cuánto pide?

Salvador Robles

MICROCLUB DE LECTURA: XAT DE CLOENDA AMB / CHAT FINAL CON FLAVIA COMPANY

*Il·lustració / Ilustración de Janusz Kapusta.

Avui dilluns de 19 a 20:00 hores tenim el plaer de poder conversar al xat del Microclub de Lectura amb l'escriptora Flavia Company.

Podeu accedir al Microclub des del logotip o clicant aquí.

I us recordem que amb el xat amb la Flavia finalitzem les sessions del Microclub de Lectura en català que han estat possibles gràcies a en Jaume Cabré, Joan Josep Isern, Eduard Márquez, Joaquim Carbó, Flavia Company, a la conductora d'aquestes sessions Susana Camps i a tots vosaltres per la vostra lectura i participació. 

Moltes gràcies!

*Flavia Company.

Hoy lunes de 19 a 20:00 horas tenemos el placer de poder conversar en el chat del Microclub de Lectura con la escritora Flavia Company.

Podéis acceder al Microclub desde el logotipo o clicando aquí.

Y os recordamos que con el chat con Flavia finalizamos las sesiones del Microclub de Lectura en catalán que han sido posibles gracias a Jaume Cabré, Joan Josep Isern, Eduard Márquez, Joaquim Carbó, Flavia Company, a la conductora de estas sesiones Susana Camps y a todos vosotros por vuestra lectura y participación.

¡Mucha sgracias!

DEDICATORIA VERDE COMO EL HIELO

Des de La Corunya, i prèviament havent passat per Florida i Montevideo (perquè els llibres porten a la solapa la biografia de l'autor però realment en són la seva biografia mateixa), tenim el plaer de que habiti a les lleixes de La Microbiblioteca el primer llibre de microrelats de Pedro Sánchez Negreira, llibre acompanyat de les il·lustracions de Dictinio de Castillo-Elejabeytia.

Moltes gràcies!

Pedro Sánchez Negreira (Montevideo, Uruguay, 1966) és escriptor de microrelats. Des de 1989 resideix a La Corunya on treballa de Director Provincial d'una mútua d'accidents de treball i malalties professionals, i amb anterioritat va cursar l'Associate in Arts en Ciències Polítiques al Broward College de l'Estat de Florida (EEUU).

A partir de l'any 2011 crea i manté el blog de microrelats "Entre nunca y quién sabe" i els seus textos han aparegut en nombroses pàgines i antologies digitals dedicades al gènere.

Inclosos els seus microrelats a "De antologia: la logia del microrrelato" (Talentura, 2013. Edició de R.Alonso i M.Espada), "Verde como el hielo" (Zaera Silvar, 2013) és el seu primer llibre de microrelats en solitari.

Los nacimientos de Juan

Para su madre, el nacimiento de Juan entrañó reunir, al fin, la parejita con la que siempre había soñado. Para su padre, su llegada supuso cimentar la esperanza de que  -a su debido momento-  heredaría el mando de la empresa. Para la abuela, el poder vanagloriarse de tener un nieto que se le pareciera como una copia troquelada, con su color de ojos e idéntico pliegue en la oreja izquierda. Para el abuelo, la tranquilidad y  -sobre todo-  el orgullo de garantizar la continuidad del apellido. Para su hermanita, el desconcierto que siempre provoca la ambigüedad de sentimientos, quería que la dejasen jugar con él, pero  -a su vez-  sentía que le había robado la atención que antes le prodigaban sólo a ella. Para la secretaria de su padre, el punto final de su desengaño.

Pedro Sánchez Negreira

Desde La Coruña, y préviamente pasando

por Florida y Montevideo (porque los libros llevan en la solapa la biografía del autor pero realmente son su biografía misma), tenemos el placer de que habite en las estanterías de La Microbiblioteca el primer libro de microrrelatos de Pedro Sánchez Negreira, libro acompañado de las ilustraciones de Dictinio de Castillo-Elejabeytia.

¡Muchas gracias!

Pedro Sánchez Negreira (Montevideo, Uruguay, 1966) es escritor de microrrelatos. Desde 1989 reside en La Coruña donde trabaja de Director Provincial en una mútua de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales, y con anterioridad cursó el Associate in Arts en Ciencias Políticas en el Broward College del Estado de Florida (EEUU).

A partir del año 2011 crea y mantiene el blog de microrrelatos Entre nunca y quién sabe y sus textos han aparecido en numerosas páginas y antologías digitales dedicadas al género.

Incluidos sus microrrelatos en De antologia: la logia del microrrelato (Talentura, 2013. Edición de R.Alonso y M.Espada), Verde como el hielo (Zaera Silvar, 2013) es su primer libro de microrrelatos en solitario.

Corvidae

<< Sr. Corvidae, han tenido ustedes un ángel >> me anunció la enfermera, dismulando un rictus de desconfianza, a las puertas del paritorio. Aún cautivos de la sorpresa inicial y el miedo propio de los principiantes, su madre y yo lo aceptamos como el niño que habíamos deseado durante tanto tiempo y lo criamos con todo el amor que fuimos capaces de sentir. A pesar de nuestra inexperiencia lo colmamos de cuidados. Protegimos aquellas dos alas negras que hacían que los demás le negaran su condición. Intentamos enmascarar sus diferencias y encubrir sus obsesiones; como esa costumbre compulsiva de acicalarse las plumas de sus alas. Le consolábamos asegurándole que, a pesar de esos reflejos azabache que decía no soportar, era tan hermosos como el más hermosos de los ángeles. Le sobreprotegimos y ese exceso de mimos fue nuestro error irremediable. Ayer, antes de huir y abandonarnos, nos quitó los ojos.

Pedro Sánchez Negreira

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura               N San

Classificació          834B.4"20"

Autor                      Sánchez Negreira, Pedro

Títol                       Verde como el hielo / Pedro Sánchez Negreira ; 

                               ilustraciones de Dictinio de Castillo-Elejabeytia

Publicació              Coruña : Zaera Silvar, 2013

Descripció física    198 p. : il.col.; 21 cm

Col·lecció               Lenguas de ornitorrinco

ISBN / ISSN           9788494137624

Matèria                  Microrelats

MICRORELATS DE MARÇ / MICRORRELATOS DE MARZO (2)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de març.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de marzo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Una història versemblant

"La gran victòria del diable és fer-nos creure que no existeix"

Si bé tothom pressuposa uns tres porquets feliços i lliures en acabar el famós conte popular, no és menys cert que pel que fa el llop, ningú va tenir notícies de la seva sort un cop va sortir disparat com un coet d'aquella xemeneia. I aquest va ser precisament l'error: a ningú li va interessar el que va succeir un cop finalitzat el conte. Posats a fer suposicions i entrant en el terreny dels rumors i les mentides oficials, podem situar-lo en altres representacions tradicionals, com ara fent la guitza al pastor Pere, cruspint-se les set cabretes, o mirant d'entabanar a la Caputxeta vermella. Però la veritat és ben diferent i la realitat s'hi ha acabat barrejant i confonent, capgirant-se com un mitjó. I així és com avui en dia tenim, per un costat al gruix de la població de porquets, que tranquil·la i aliena a l'amenaça del llop, s'ha acostumat a viure en cases de pedra robustes i confortables, i per l'altre al llop, ben vestit, alimentat i despreocupat d'empaitar noves preses, perquè sap que, al cap i a la fi són elles les que acaben passant, tard o d'hora, per la seva oficina com si fossin xais.

Francesc López Camacho

Barberà del Vallès (Barcelona)

La joguina de la senyora

A la fruiteria, una senyora no em treia l'ull de sobre. Vaig sentir el seu esguard intens fins que va començar a lloar la meva bellesa en veu alta, cercant la complicitat de la meva acompanyant. Aquesta, que és ben conscient del meu atractiu superior, semblava cofoia de les paraules que em dedicava la mestressa, mentre jo, que havia esdevingut l'eix on confluïen totes les mirades, em fonia de vergonya. Tot seguit se'm va acostar, i ben a prop del meu nas es va posar a dir tonteries i fer sorollets estranys. Jo me la mirava amb ulls esbatanats, i ella, sense tallar-se un pèl, em va agafar la mà i me la va acariciar pel dors i pel palmell. Ja vaig veure que, pobra, no hi era tota, i la vaig deixar fer. Però no tenint-ne prou amb això, va gosar tocar-me també la cara, dibuixant amb el dit les comisures del meu llavi. Quina esgarrifança si s'havia burxat el nas, o gratat l'aixella! Jo cercava al meu voltant un bri de solidaritat i tothom feia l'orni. Vaig mirar de fugir, però el lloc era tan estret que gairebé no podia bellugar-me, i just quan estava a punt de xisclar, la mare  -al·leluia!-  va reaccionar i es va afanyar a empènyer el cotxet i treure'm d'allà.

Susana Batalla Duran

Barcelona

Celobert amunt

Estava assegut a la taula de la cuina un diumenge al matí. Mentre em prenia un cafè vaig veure que una llesca de pa integral fugia celobert amunt. Era evident que fugia segons la meva lògica, perquè sinó quin motiu tindria per saltar-se la llei de la gravetat?

Uns segons més tard els fets m'ho van confirmar, vaig veure passar per la finestra una torradora que pujava pel pati interior amunt, fent el mateix camí de la llesca. Era evident que la torradora empaitava la llesca segons la meva lògica, la raó de les torradores és torrar pa.

<< Aconseguirá la llesca escapar-se o serà atrapada per l'electrodomèstic? >>, em vaig preguntar. Com que em feia molta mandra treure el cap pel la finestra per veure què passava, em vaig posar a llegir el diari i em vaig oblidar de l'assumpte.

Al cap de poc una olor de pa torrat em va omplir els narius, venia de la finestra del celobert, << Un desenllaç feliç per la torradora >>, vaig pensar.

Eulàlia Pagès i Morales

Sabadell (Barcelona)

*Fotograma de Terminator Salvation, de Joseph McGinty Nichol (2009).

Fidelitat

És millor que triguis encara uns dies a venir a visitar-nos, iaia. El pare segueix d'un humor de mil dimonis després que divendres convidés una rossa anomenada Mònica a sopar amb nosaltres. Al matí ens havia anunciat, amb un somriure d'orella a orella, que desitjava que la coneguéssim. Només entrar a casa li va demanar, agafant-la per la cintura, que s'assegués a la cadira que sempre havia ocupat la mama. Aleshores en Terminator, que semblava endormiscat al seu racó, es va precipitar per sorpresa a sobre d'ella. Quan el pare va aconseguir subjectar-lo pel collar, ja li havia clavat les dents a l'avantbraç i la dona sagnava i s'exclamava de mala manera. Tant la Júlia com jo estem convençuts que aquesta infeliç mai tornarà a posar els peus en aquesta casa. I ja en són tres.

Joaquim Valls Arnau

Barcelona

MICROSANT JORDI 2014

*Il·lustració / Ilustración d'Alba Marina Rivera.

Sant Jordi, un dels únics dies que us animarem menys a entrar a la Biblioteca i que passejeu pels carrers dels vostres pobles i ciutats mirant i comprant llibres i roses.

I a Barberà a la Plaça de la Vila hi trobareu una parada de la Biblioteca Esteve Paluzie amb les últimes novetats del seu fons i també de La Microbiblioteca.

*Sandra Rossi.

I a les 20:00 hores La Microbiblioteca us convida a l'espectacle "MicroUniverso de historias" amb microrelats d'Ana María Shua, Cortázar, Galeano, Monterroso, Cristina Ramos, Marco Denevi, Max Aub..., a càrrec de Sandra Rossi a la mateixa Plaça de la Vila a Barberà del Vallès.

Bon Sant Jordi a tots i totes!

*Il·lustració / Ilustración d'Alex F.

Sant Jordi (Día del libro y de la rosa en Catalunya y Día internacional del libro), uno de los únicos días que os animaremos menos a entrar en la Biblioteca y que salgáis a pasear por las calles de vuestros pueblos y ciudades ojeando y comprando libros y rosas.

Y en Barberà en la Plaça de la Vila encontraréis una parada de la Biblioteca Esteve Paluzie con las últimas novedades de su fondo y también de La Microbiblioteca.

*Sandra Rossi.

Y a las 20:00 horas La Microbiblioteca os invita al espectáculo MicroUniverso de historias con microrrelatos de Ana María Shua, Cortázar, Galeano, Monterroso, Cristina Ramos, Marco Denevi, Max Aub..., a cargo de Sandra Rossi en la misma Plaça de la Vila en Barberà del Vallès.

¡Buen Sant Jordi a todos y todas!

MICROCLUB DE LECTURA: FLAVIA COMPANY, TERCERA SETMANA /SEMANA.

*Flavia Company.

En aquest dimarts-dilluns previ a la Diada de Sant Jordi presentem la tercera i última entrega de microrelats de la sessió dedicada a l'escriptora Flavia Company.

El proper dilluns 28 d'abril a les 19 hores podrem preguntar, tafanejar, dialogar... amb la Flavia per xat en el que serà la cloenda de les sessions en català del Microclub.

No hi falteu!

Per accedir al Microclub cliqueu aquí.

*Flavia Company.

En este martes-lunes (en Cataluña ayer lunes fue festivo) previo a la Diada de Sant Jordi presentamos la tercera y última entrega de microrrelatos de la sesión en catalán dedicada a la escritora Flavia Company.

El próximo lunes 28 de abril a las 19 horas podremo preguntar, curiosear, dialogar..., con Flavia por xat en el que será la clausura de las sesiones en catalán del Microclub.

¡No faltéis!

Para acceder al Microclub clicar aquí.

MICRORELATS DE MARÇ / MICRORRELATOS DE MARZO (1)

*El blog de la La Microbiblioteca fa vacances, tornem el 22 d'abril.

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de març.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

*El blog de la La Microbiblioteca estará de vacaciones, volvemos el 22 de abril.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de marzo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Aquel año

Estaba siendo una estación inusual. Casi a las puertas del invierno, la humedad y el calor tenían asfixiados a los habitantes de Celantes. Fue la primera vez que celebraron la Fiesta patronal al aire libre. El cura se santiguaba pensando en lo poco acertado de la película, mientras "Fuego en el cuerpo" se proyectaba en la gran tela blanca, y muchas madres se llevaban de allí a sus hijos. Cuando comenzó la verbena el calor era tan insoportable que los hombres se quitaron las camisas y las mujeres se movían sus faldas en un vano intento de refrescarse.

Nada se comentó en las tertulias, nadie se confesó, no se habló de ello en la peluquería. Pese a los muchos años que no lo conseguía, la Paca parió a su tiempo un precioso niño, el panadero descubrió que estaba loco por la lechera, y su mujer y el boticario desaparecieron esa noche. Tampoco la escultura de la Santa amaneció en su pedestal.

Esther Cuesta de la Cal

Barakaldo (Bizkaia)

Tardanza

El espejo de su cuarto reflejaba intermitente el letrero luminoso en el que una mujer, de labios rojos y carnosos, anunciaba cigarrillos.

Había esperado todo el fin de semana a que el viejo teléfono gris timbrara con un resquicio de esperanza.

El reloj marcaba en silencio los largos minutos, y un aire frío se colaba por la ventana entreabierta.

Avanzó decidida al salón y volvió con una silla. La colocó en la mitad de la habitación y se despojó de los zapatos.

No pudo escuchar los pasos en la escalera, tampoco la llave en la cerradura. Cuando él entró, en el espejo se reflejaba una mujer descalza colgando de una cuerda.

En el letrero seguían parpadeando las volutas de humo y neón.

Antonia García Lago

Barberà del Vallès (Barcelona)

*Migdiada / Siesta de John Singer Sargent (1905).

El horror en las siestas

Era desgarrador oír cómo les pegaban a esos niños. Era insufrible despertarse de la siesta oyendo los cachetazos y los gritos. Más terrible aún era la angustia de no saber qué hacer en pos de que la situación se solucionara de una vez: si hablar con mi vecino e intentar convencerlo por las buenas o si recurrir directamente a la policía. Por otra parte, ante cualquiera de las dos alternativas, temía por mi integridad: si era así de violento con sus hijos por qué no iba a serlo con su vecino, mucho más viejo y menos vigoroso que él.

Al fin, tomé coraje y hablé con mi vecino. Él entendió mi planteo y hasta se mostró agradecido de que hubiera ido a hablarle, de que le hubiera mostrado alternativas que él no consideraba hasta el momento.

Ahora me siento en paz: desde aquél día en que conversamos, mi vecino ya no les pega a sus hijos en las siestas, sino por las mañanas, mientras yo trabajo. Y, según me ha comentado mi esposa, cuando lo hace pone la música tan fuerte que casi ni se oye el lío.

Leonardo Dolengiewich

Mendoza (Argentina)

Selección

Ocurre en los peores meses de verano. Cuando la tierra se agrieta y zumban las moscas, enloquecidas por el calor que pesa como mercurio y abotarga la vida. Un silbido que brota bajito en lo alto de las lomas que rodean las casas, y baja las laderas hasta entrar ensordecedor en las calles. Y después de invadir todo el pueblo, cesa de repente llevándose consigo un puñadito de niños famélicos. El tiempo los borra de la memoria de los habitantes del lugar. Contentas con el milagro que les da más comida para repartir en la mesa, sus madres también los olvidan. Como si nunca hubieran existido.

Lola Sanabria

Madrid

Matando el tiempo

Las cincuenta ruedas del mercancías lo han dejado convertido en un amasijo de vidrio y metal de forma circular, en cuyo interior aún se distinguen las saetas detenidas a las seis y once.

Ambos se lo quedan contemplando con expresión aburrida, antes de retirarlo con unas tenacillas y meterlo en una bolsa de plástico. Desde hace varios meses, algunas tardes a la salida del colegio se acercan hasta la antigua estación y depositan los objetos sobre los raíles. Al viejo reloj del bisabuelo lo han precedido varias monedas doradas que su padre tiene repetidas, así como una docena de cubiertos de plata que nunca han visto puestos sobre la mesa. De regreso a casa, tras un denso silencio el mayor sugiere: "¿Y si probamos con algo vivo?". Al pequeño se le ilumina la cara.

Joaquín Valls Arnau

Barcelona