Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de febrer.
Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.
Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de febrero.
Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.
Sinistra
És com mirar-me a
l'espill contínuament, però no ho és. Ella és tan real com jo i les nostres
vides són paral·leles d'una manera asfixiant des que suràvem al mateix líquid
amniòtic. M'encantaria sentir-me única i alliberar-me del plural amb el qual
sempre ens anomenen, que la gent entenguera que tinc una personalitat pròpia i
que si sempre anem vestides igual no és perquè siga del meu gust sinó per
decisió d'uns altres. A voltes m'agradaria que desapareguera per sempre, però,
encara que em sàpiga greu reconèixer-ho, crec que hi ha raons de pes per les
quals la trobaria a faltar. Competim, clar!, perquè a ella li passa com a mi mateixa
i les dues intentem superar a l'altra sense acabar d'aconseguir-ho. Excepte
quan juguem al futbol, que sempre xuta ella, la destra.
Javier Palanca Corredor
València
Defensant la
integritat física
La margarida clarivident no desplegava els pètals i els mantenia closos mentre l'enamorat insegur i dubitatiu rondava pel jardí en la recerca d'un probatori natural per saber si era correspost o no.
La margarida clarivident no desplegava els pètals i els mantenia closos mentre l'enamorat insegur i dubitatiu rondava pel jardí en la recerca d'un probatori natural per saber si era correspost o no.
Eulàlia Pagès i Morales
Sabadell (Barcelona)
Pudor
Estava convençut que moriria d’un atac de cor
fulminant. No tenia antecedents familiars ni havia patit mai cap símptoma
advertidor. Simplement ho sabia. I no podia deixar de pensar en qui seria la
persona als peus de la qual cauria rodó, inert, que hauria de contemplar el seu
traspàs des de primera fila. Com reaccionaria? Pànic, patiment, tristesa,
indiferència? De fet, l’importava ben poc. Sabia que l’atac seria irreversible.
Allò que el neguitejava era la vergonya d’haver de compartir un moment tan
íntim amb un desconegut. L’home, o la dona, que, per atzar, el veuria posar-se
blanc, marejar-se, perdre els sentits, caure i finalment expirar amb els ulls
esbatanats. Un ultratge a la intimitat.
Mai no hauria suposat que li tocaria viure la
situació inversa. La sorpresa ha estat absoluta quan avui, tornant de sopar, ha
vist com la silueta que venia de cara s’aturava de cop, es portava les mans al
pit i feia un parell de passes a les tentines abans de caure a terra. En el
rostre de l’home, d’ulls oberts i mirada gairebé sense vida, ha sabut veure-hi
aquell mateix sentiment de torbació que coneixia tan bé. Per això, s’ha girat
pudorosament i s’ha allunyat a bon pas.
Carles Castell Puig
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
*Orson Welles com a actor i director a Macbeth, 1948.
Macbeth revisitat
El
polític és a casa seva veient un programa de tarot al televisor i truca al
número que apareix en pantalla. Vol saber quan temps durarà la seva sort. El
neguiteja pensar que la vida de protagonista amb els seus privilegis arribarà a
la seva fi i haurà de tornar a l'existència grisa d’abans, buida, farcida
només de banalitats negligibles, de papers de figurant anònim en lloc de
primer actor.
La
tarotista amb aire desmenjat li diu que no ha de patir, que seguirà en el seu
càrrec fins que els arbres ballin i que cap altre polític li guanyarà unes
eleccions.
Penja
el telèfon alleujat. La sort que marquen unes cartes actua de calmant dels seus
remordiments. Se serveix un whisky mentre contempla el seu jardí per la
finestra . Veu com els arbres es mouen en una estranya dansa provocada per les
excavadores que una ordre judicial ha enviat per enderrocar-li la
casa, construïda utilitzant les seves influències.
Alhora,
sent com a les notícies de la televisió les enquestes confirmen que a les
properes eleccions hi haurà un gir inesperat: inexorablement, un actor que es
presenta per primera vegada a unes eleccions i que mai s’ha dedicat a la
política serà el clar guanyador.
S’acaba
el whisky i pensa que sí, que la vida és un conte explicat per un idiota, ple
de soroll i fúria però sense cap lògica.
Jordi Roura Giralt
Lloret de Mar (Girona)
Emulació
Sis mesos després, encara no gosen d'entrar a
l'habitació del seu fill. Al darrere de la porta tancada romanen els seus
contes, les seves joguines, la seva roba. Entre aquesta, als peus del llit, la
disfressa de Superman, que havia començat a quedar-li petita i que es posava
moltes tardes en tornar de l'escola. Aquella nit xafogosa es va despertar de
matinada. Convençut que seguia dins del seu somni es palpà el folgat pijama de
cotó, que va identificar com l'ajustada malla de lycra que duu el seu heroi.
Tot seguit agafà el tamboret, l’acostà a la barana del balcó, separà els
braços, respirà profundament i s'enlairà.
Joaquim Valls Arnau
Barcelona
