dissabte, 12 de març del 2016

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (1)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de febrer.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de febrero.


Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.










Sinistra


És com mirar-me a l'espill contínuament, però no ho és. Ella és tan real com jo i les nostres vides són paral·leles d'una manera asfixiant des que suràvem al mateix líquid amniòtic. M'encantaria sentir-me única i alliberar-me del plural amb el qual sempre ens anomenen, que la gent entenguera que tinc una personalitat pròpia i que si sempre anem vestides igual no és perquè siga del meu gust sinó per decisió d'uns altres. A voltes m'agradaria que desapareguera per sempre, però, encara que em sàpiga greu reconèixer-ho, crec que hi ha raons de pes per les quals la trobaria a faltar. Competim, clar!, perquè a ella li passa com a mi mateixa i les dues intentem superar a l'altra sense acabar d'aconseguir-ho. Excepte quan juguem al futbol, que sempre xuta ella, la destra.

Javier Palanca Corredor
València










Defensant la integritat física

La margarida clarivident no desplegava els pètals i els mantenia closos mentre l'enamorat insegur i dubitatiu rondava pel jardí en la recerca d'un probatori natural per saber si era correspost o no.

Eulàlia Pagès i Morales
Sabadell (Barcelona)









Pudor

Estava convençut que moriria d’un atac de cor fulminant. No tenia antecedents familiars ni havia patit mai cap símptoma advertidor. Simplement ho sabia. I no podia deixar de pensar en qui seria la persona als peus de la qual cauria rodó, inert, que hauria de contemplar el seu traspàs des de primera fila. Com reaccionaria? Pànic, patiment, tristesa, indiferència? De fet, l’importava ben poc. Sabia que l’atac seria irreversible. Allò que el neguitejava era la vergonya d’haver de compartir un moment tan íntim amb un desconegut. L’home, o la dona, que, per atzar, el veuria posar-se blanc, marejar-se, perdre els sentits, caure i finalment expirar amb els ulls esbatanats. Un ultratge a la intimitat.
Mai no hauria suposat que li tocaria viure la situació inversa. La sorpresa ha estat absoluta quan avui, tornant de sopar, ha vist com la silueta que venia de cara s’aturava de cop, es portava les mans al pit i feia un parell de passes a les tentines abans de caure a terra. En el rostre de l’home, d’ulls oberts i mirada gairebé sense vida, ha sabut veure-hi aquell mateix sentiment de torbació que coneixia tan bé. Per això, s’ha girat pudorosament i s’ha allunyat a bon pas.

Carles Castell Puig
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)







*Orson Welles com a actor i director a Macbeth, 1948.



Macbeth revisitat

El polític és a casa seva veient un programa de tarot al televisor i truca al número que apareix en pantalla. Vol saber quan temps durarà la seva sort. El neguiteja pensar que la vida de protagonista amb els seus privilegis arribarà a la seva fi i haurà de tornar a l'existència grisa d’abans, buida, farcida només de banalitats negligibles, de papers de figurant anònim en lloc de primer actor.
La tarotista amb aire desmenjat li diu que no ha de patir, que seguirà en el seu càrrec fins que els arbres ballin i que cap altre polític li guanyarà unes eleccions.
Penja el telèfon alleujat. La sort que marquen unes cartes actua de calmant dels seus remordiments. Se serveix un whisky mentre contempla el seu jardí per la finestra . Veu com els arbres es mouen en una estranya dansa provocada per les excavadores que una ordre judicial ha enviat per enderrocar-li la casa, construïda  utilitzant les seves influències.
Alhora, sent com a les notícies de la televisió les enquestes confirmen que a  les properes eleccions hi haurà un gir inesperat: inexorablement, un actor que es presenta per primera vegada a unes eleccions i que mai s’ha dedicat a la política serà el clar guanyador.
S’acaba el whisky i pensa que sí, que la vida és un conte explicat per un idiota, ple de soroll i fúria però sense cap lògica.

Jordi Roura Giralt
Lloret de Mar (Girona)








Emulació

Sis mesos després, encara no gosen d'entrar a l'habitació del seu fill. Al darrere de la porta tancada romanen els seus contes, les seves joguines, la seva roba. Entre aquesta, als peus del llit, la disfressa de Superman, que havia començat a quedar-li petita i que es posava moltes tardes en tornar de l'escola. Aquella nit xafogosa es va despertar de matinada. Convençut que seguia dins del seu somni es palpà el folgat pijama de cotó, que va identificar com l'ajustada malla de lycra que duu el seu heroi. Tot seguit agafà el tamboret, l’acostà a la barana del balcó, separà els braços, respirà profundament i s'enlairà.

Joaquim Valls Arnau
Barcelona