MICROENCICLOPEDIA DEDICADA!

Tota biblioteca que es preï ha de tenir en el seu fons, com a mínim!, una enciclopèdia. Doncs la Microbiblioteca ja té la seva Microenciclopèdia, i a més il·lustrada i a més temàtica, de l'amor i el desamor i encara més, dedicada!

Moltes gràcies a Ernesto Ortega, Nacho Gallego i a Mariano Zurdo de Talentura pel donatiu i la dedicatòria.

*Ernesto Ortega.

Ernesto Ortega Garrido (Calahorra, 1971) és redactor publicitari i escriptor. Ha publicat el llibre de relats "La dictadura del amor" (LCK15, 2012), el de microrelats "Microenciclopedia ilustrada del amor y el desamor" (Il·lustracions de Nacho Gallego. Talentura, 2016) i els seus textos han estat recollits en numeroses antologies, entre elles "Despojos del Rec: microrrelatos ilustrados" (Bombín Rojo, 2013); "Deantología: la logia del microrrelato" (Talentura, 2013. Edició de R. Alonso i M. Espada) i "Ballenas en hormigueros: Antología hispanoamericana de minificción" (Ojo de pez, 2014).

Guanyador i finalista de molts premis i certàmens del gènere microrelat, crea i manté el blog La toalla del boxeador.

Nacho Gallego (Madrid, 1978) és creatiu publicitari, dissenyador i il·lustrador i va completar la seva formació acadèmica amb la Llicenciatura d'Història de l'Art.

A cavall entre el llenguatge pictòric i el disseny, la seva obra més recent s'acosta a la poesia visual.

"Microenciclopedia ilustrada del amor y el desamor" és el seu primer llibre conjunt amb Ernesto Ortega.

*Il·lustració de Nacho Gallego.

Rewind

Me pareció que se volvía a aburrir con mi conversación, así que rebobiné otra vez atsah le otnemom ne euq aíbah odartne ne le rab y odot le odnum óivlov erbos sus sosap.

<< Hola, ¿no nos hemos visto antes? >>, le dije de nuevo con aire decidido. Esta vez me la ligo, fijo.

Ernesto Ortega

Toda biblioteca que se precie debe tener en su fondo, ¡como mínimo!, una enciclopedia. Pues la Microbiblioteca ya tiene su Microenciclopedia, y además ilustrada y además temática, sobre el amor y el desamor, y aún más, ¡dedicada!

Muchas gracias a Ernesto Ortega, Nacho Gallego y a Mariano Zurdo de Talentura por el donativo y la dedicatoria.

*Nacho Gallego.

Ernesto Ortega Garrido (Calahorra, 1971) es redactor publicitario y escritor. Ha publicado el libro de relatos La dictadura del amor (LCK15, 2012), el de microrrelatos Microenciclopedia ilustrada del amor y el desamor (Ilustraciones de Nacho Gallego. Talentura, 2016) y sus textos han sido incluidos en numerosas antologías, entre ellas Despojos del Rec: microrrelatos ilustrados (Bombín Rojo, 2013); Deantología: la logia del microrrelato (Talentura, 2013. Edición de R. Alonso y M. Espada) y Ballenas en hormigueros: Antología hispanoamericana de minificción (Ojo de pez, 2014).

Ganador y finalista de muchos premios y certámenes del género microrrelato, crea y mantiene el blog La toalla del boxeador.

Nacho Gallego (Madrid, 1978) es creativo publicitario, diseñador e ilustrador y completó la su formación académica con la Licenciatura de Historia del Arte.

A caballo entre el lenguaje pictórico y el diseño, su obra más reciente se acerca a la poesía visual.

Microenciclopedia ilustrada del amor y el desamor es su primer libro conjunto con Ernesto Ortega.

*Ilustración de Nacho Gallego.

Echar raíces

Como mi novio no quería que nos fuésemos a vivir juntos, decidí plantarlo. Lo hice cuando llegó la primavera, en la parte de atrás del jardín, para que le diese el sol de tarde. Cada mañana lo riego y le pongo música en la radio. De vez en cuando le podo la barba y los pelillos que le asoman por la nariz. Ya ha echado raíces. Ayer por fin, le brotaron las primera flores.

Ernesto Ortega

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                N Ort

Classificació           834.40"20"

Autor                      Ortega, Ernesto

Títol                        Microenciclopedia ilustrada del amor 

                                y el desamor / 

                                escrita por Ernesto Ortega ; 

                                ilustrada por Nacho Gallego

Publicació               Madrid : Talentura, 2016

Descripció física     169 p. : il. ; 21 cm

Col·lecció                Mezclatura ; 50+6

ISBN / ISSN            9788494411960

Matèria                    Microrelats

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (77)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                   N Sol

Classificació              833.4"20"

Autor                         Solsona Margarit, Elisenda

Títol                          Cirurgies / Elisenda Solsona Margarit

Publicació                  Argentona : Voliana, 2016

Descripció física        88 p. ; 21 cm

Col·lecció                  Voliac ; 24

ISBN / ISSN              9788494425868

Matèria                      Microrelats

Finestres

Al cap d'un quart d'hora d'haver trucat, ha arribat la ambulància.

Ha derrapat i ha aparcat al jardí.

(Totes les flors trepitjades)

Han pujat corrents per les escales mentre es posaven els guants.

Els hem explicat com havia ocorregut tot i han aixecat amb una pinça quirúrgica la persiana i han examinat si la pupil·la de la nostra habitació es dilatava o es contreia.

No ens cal diagnòstic: nosaltres ja fa temps que intuïm que la casa ha deixat de respirar.

És estiu i cada dia hi fa més fred.

Elisenda Solsona Margarit

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                    80.8 Gra

Classificació               80.8

Autor                          Grau, Isidre

Títol                            L'Arquitectura del conte / Isidre Grau

Publicació                   [Barcelona] : Godall, 2016

Descripció física         191 p. ; 21 cm

Col·lecció                   Elaía ; 4

ISBN / ISSN               9788494509445

Matèria                       Conte Tècnica

QUIMERA 399, DAVID VIVANCOS

Dins la secció "Los pescadores de perlas" del número 399 de la revista Quimera podem llegir els microrelats inèdits de David Vivancos (Barcelona, 1970), llicenciat en Geografia i Història i en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona, institució on treballa de bibliotecari.

Escriptor i jugador d'escacs, ha publicat els llibres de relats i microrelats "Mate en 30" (Ajuntament de Barcelona, 2004); "Cruentos ejemplares y otras minificciones" (Seleer, 2012); "Muy curiosas y notables fábulas para instrucción de jóvenes hipopótamos" (Las Puertas del Hacedor, 2014); "Las jugadas intermedias" (IDC, 2015); "Producto interior muy bruto" (Enkuadres, 2016); i el llibre Història del Club d'Escacs de Sant Martí (Ajuntament de Barcelona, 2005).

L'any 2013 va guanyar la II edició del concurs de La Microbiblioteca en la categoria en castellà.

Ja hi ha disponible el nou número de la revista per consultar a sala a la Biblioteca Esteve Paluzie.

*David Vivancos Allepuz.

Dentro de la sección Los pescadores de perlas del número 399 de la revista Quimera podemos leer los microrrelatos inéditos de David Vivancos (Barcelona, 1970), licenciado en Geografía e Historia y en Biblioteconomía y Documentación por la Universitat de Barcelona, institución donde trabaja de bibliotecario.

Escritor y jugador de ajedrez, ha publicado los libros de relatos y microrrelatos Mate en 30 (Ajuntament de Barcelona, 2004); Cruentos ejemplares y otras minificciones (Seleer, 2012); Muy curiosas y notables fábulas para instrucción de jóvenes hipopótamos (Las Puertas del Hacedor, 2014); Las jugadas intermedias (IDC, 2015); Producto interior muy bruto (Enkuadres, 2016); y el libro "Història del Club d'Escacs de Sant Martí" (Ajuntament de Barcelona, 2005).

El año 2013 ganó la II edición del concurs de La Microbiblioteca en la categoría en castellano.

Ya hay disponible el nuevo número de la revista para consulta en sala en la Biblioteca Esteve Paluzie.

*Dulcinea del Toboso, de Charles Robert Leslie (1839).

Aldonza

Interceda, señor cura. Interceda por el bien de todos, maese barbero. Saben hasta qué punto han llegado sus demenciales alucinaciones. Un secarral con cuatro cardos requemados se convierte a sus ojos, enfebrecidos por tanta locura diabólica, en el más bello jardín de un palacio imaginario. Vergeles delirantes al margen, pretende que los demás veamos delegaciones de príncipes de reinos remotos donde no hay más que piara de lustrosos gorrinos. Las hoces son vihuelas; las horcas, arpas y diferentes instrumentos maravillosos cuyos nombres desconozco, como el de todas esas músicas cortesanas que se describen en los Amadises y en los Tirantes que con fervor devora. Les ruego encarecidamente que pongan fin a los padecimientos a los cuales esa desquiciada hija de mil padres, esa bellaca Aldonza a quien el Diablo confunda, tiene sometido a este pobre Alonso Quijano, hidalgo conocido de tanto tiempo por vuesas mercedes, que no es caballero andante ni señor de dama alguna, ni a ello aspira, y que únicamente ansía, al hallarse cercano el fin de sus días, vivir en paz y como buen cristiano lo poco que le queda en este mundo antes de reunirse, de forma definitiva, con su Creador.

David Vivancos Allepuz

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                   R 80 Qui
Classificació              80(05)
Títol                          Quimera : revista de literatura
Publicació                 Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat                Mensual
Descripció física        Il. ; 28 cm
Descripció física        N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN              0211-3325
Matèria                      Literatura Revistes

MICRORELATS DE GENER / MICRORRELATOS DE ENERO (2)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de gener.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de enero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Transmortalitat

Avui només hi ha dos noms a la llista. Sota el primer llençol el cos masegat d'una noia jove. En té prou amb un cop d'ull per intuir l'enorme potencial del pentinat, ben curt, en contrast amb l'exotisme de les faccions.

Després de netejar la sang li posa el vestit verd que guardava per una ocasió especial i no l'americana i pantaló que havien portat els familiars. No acostuma a permetre's aquestes llicències però està convençut que agrairan la iniciativa.

S'escarrassa una bona estona intentant aconseguir el to de maquillatge idoni. Primer, una base ambre que emmascarà l'equimosi del coll. Als ulls, poca cosa, només una fina ratlla que n'accentua el perfil ametllat. Finalment, un toc transparent per enllumenar els llavis. Quan ha acabat s'enretira i comprova, satisfet, que el resultat és espectacular. Si s'afanya, potser podrà enllestir el cadàver de l'home abans de dinar. Per desgràcia, quan el destapa i descobreix el cos d'una anciana, se n'adona de l'error: Andrea, era un nom masculí.

Étienne Pagès Gaulier

Barcelona

L’heroi del pijama

Es deia Begur Serra i tothom li deia que tenia nom de poble. Havia arribat  al poder judicial per la inèrcia de l’herència, però s’arrossegava pels passadissos de la llei com si ell també fos culpable. Tancat en un despatx oblidat de la gran ciutat que semblava una capsa de sabates, somiava que la vida era més que una masmorra de codis i normes. Malgrat tot, cada nit, quan el rellotge marcava les 23.23 h, les reixes del seu secret s’obrien de bat a bat i casa seva s’inundava de l’olor de mar que el perseguia des que va néixer. En aquell precís instant, s’aixecava de cop i, amb el pijama de quadres vermells com a uniforme nocturn, es precipitava al món des del balcó. En un vol lliure, sense tarifes ni trampes perquè els superherois treballen de franc. De nit, només era l’agent 55, perquè el cinc era el seu número de la sort, les lletres del seu nom, del seu cognom. Quan es despertava, l’advocat mai no recordava res de res perquè els somnàmbuls no tenen memòria, com si els primers rajos de sol engolissin l’heroi del pijama. Begur Serra no sabia per què, però cada matí tot feia olor de mar.

Marta Finazzi Martínez

Girona

Poder

Després d’una vida de treball, l’informe que té entre les mans l’omple de satisfacció. Aixeca els ulls vers el finestral i repassa tant l’excepcional vista des de la planta vintena de l’edifici corporatiu com els esforços titànics que ha hagut de fer fins arribar a la situació actual.

Amb un cop de cap esbandeix el passat i torna la mirada als papers. No pot evitar un nou somriure. Les fusions, absorcions i altres negocis més tèrbols l’han permès assolir una quota de mercat impensable en aquest món. És a dir, en l’actualitat tothom, tret de quatre sentimentals, es comunica, compra, s’informa, controla els aparells, gaudeix del lleure i gairebé respira a través de la seva plataforma digital i totes les aplicacions associades.

Això el fa poderós, molt poderós. I la persona més rica de la Terra, és clar. Però això no és una qüestió de diners. Fora massa vulgar.

Eixampla el somriure i fa el gest que porta tant de temps somiant. Agafa el telèfon que té damunt la taula, a la seva dreta –un aparell analògic, amb fil, dels que s’utilitzaven quaranta anys enrere– i prem una tecla. Al moment, despengen a l’altre extrem de la línia. Llavors, només diu una paraula: Endavant.

Carles Castell Puig

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

L’última ressaca

Ahir vaig beure massa. No recordo a on ni amb qui, però el que està clar és que avui en pago les conseqüències. M’aixeco del llit fent tentines, amb un mal de cap espantós i l’estómac remogut. Lentament aconsegueixo arribar al lavabo, on el mirall em rep amb una imatge macilenta de mi mateix. Obro l’aixeta i recullo amb les mans l’aigua freda que hi surt per remullar-me la mirada ullerosa que em contempla. La millora és minsa, però suficient per veure que encara duc posada la roba d’ahir i, el que és pitjor, tacada de sang.

 Torno a l’habitació fent esforços per recordar què va passar ahir a la nit, sense cap resultat. M’aturo a l’arribar al llindar de la porta quan observo la roba del llit tacada de vermell i un embalum sota els llençols. Amb passes insegures m’hi acosto, els estiro a poc a poc i l’esquena d’un cos es va descobrint. Amb por el sacsejo, però resta immòbil. El pànic s’apodera de mi i començo a batzegar-lo fins que es gira i els seus ulls inerts em miren de fit a fit. És el meu propi rostre qui em mira i és llavors quan comprenc que aquesta és la meva última ressaca. La més dura de totes. La que ja no em permetrà aixecar-me del llit mai més.

Robert Siscart Rodríguez

Sabadell (Barcelona)

Vermell

La Fina mira com el líquid vermell, calent i viscós li regalima pel braç. Es mou lentament pel terra... «Queda bonic», pensa, «aquest vermell sobre el blanc de les rajoles».

Ella tan sols picava ceba...: «m'he enamorat, vull el divorci», li ha dit l'Albert. I ella: «és jove?». «Sí, es jove i prima».

«Prima...», sospira, «no calia...». La Fina porta trenta anys a dieta, des del primer embaràs. I s'havia apuntat al gimnàs per perdre aquells vint quilos sobrers.

Tampoc no calia el retret constant: «no fas més que engreixar-te i veure sèries». Ha tingut cura de la casa, dels tres fills, de la sogra, en pau descansi, i ara de la mare.

Els nens no li perdonaran, això que ha passat. Ara ja són independents, però no ho entendran. Ni la nena, que sempre n'ha estat molt del seu pare...

Es mira el marit estès a terra. Com ha mort de ràpid! Només li ha clavat el ganivet una vegada... Ha entrat suau a la carn i ha sortit tot tenyit de vermell.

L'Albert feia patxoca. Tan guapo, tan atlètic... I ara, mira-te'l, ara no és res, una taca vermella que dóna color i vida a la cuina.

Olga Garcia Beneyte

Vallirana (Barcelona)

MICRORELATS DE GENER / MICRORRELATOS DE ENERO (1)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de gener.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de enero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Escándalo

En el cementerio. Muchas miradas de luto clavadas en su boca todavía abierta, babeando por la carcajada contenida.

Alexandra  Niñerola Hähnle

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Todo tipo de fantasmas

Volver a la escena del crimen nunca es una buena idea. Sobre todo si no se tiene la certeza de que todo ha terminado. Menos, si cabe, si uno es el asesino, en cuyo caso corre el riesgo de ser descubierto, o peor aún, de ser ignorado. Pero lo que bajo ningún concepto se puede uno permitir es regresar al lugar cuando se es la víctima. Como hoy, siendo que prefieren las patrañas del forense o escuchar al asesino narcisista recrearse en los detalles más escabrosos. A nadie le interesa que todo se haya reducido a un burdo accidente doméstico.

Iñaki Goitia Lucas

Oñati (Guipúzcoa)

Solas

Su hija suele quedarse dormida antes de que termine de relatarle el cuento. Esta noche, sin embargo, ya va hacia la mitad de Caperucita y se mantiene todavía despierta, observándola con los ojos muy abiertos. Mientras le explica la escena en que el lobo llama, impostando la voz, a la puerta de casa de la abuelita, regresa a su memoria esa visita que ha recibido hace un rato. El hombre, que se ha presentado como encuestador del ayuntamiento, le ha mostrado fugazmente una credencial a través de la mirilla y le ha preguntado por su marido. Al responderle ella ingenuamente, sin llegar a abrir, que estaba de viaje, el otro ha sonreído, desapareciendo de su campo visual. En aquel momento no le ha concedido mayor importancia y ha subido a acostar a la niña. Pero ahora recuerda, atacada por un repentino temblor de piernas, que ha olvidado cerrar con llave la puerta trasera de la casa. Ya se ha puesto en pie para bajar corriendo a la planta baja cuando oye el característico crujido que produce, al pisarlo, el tercer peldaño de la escalera.

Joaquín Valls Arnau

Barcelona

El marco

Maite rozó con los dedos de los pies el frio suelo y se introdujo en su nueva vivienda. Después de tantos años observando el ir y venir de sus familiares, se decidió por ser ella la que tomase las riendas de su propia vida: “¡Se acabó ver trapos y limpiacristales!” exclamaba tras erguirse y respirar profundamente, invadiéndole un nítido olor a madera. Se giró y miró su antigua casa: allí estaba su dulce marido y sus preciados hijos. Le resultó de gran extrañeza haberlos tenido tan cerca y no haber podido disfrutar de ellos, ni siquiera verlos con claridad.

La puerta se abrió y un sonido seco retumbó en la morada tras caérsele la compra al inquilino: Fran, su padre. Boquiabierto, balbuceó aterrado. Maite, acercándosele sonriente, le tranquilizaba cantándole la nana que tanto oyó de pequeña.

Un mes después, Fran ingresó en el hospital psiquiátrico de la ciudad. Hablaba solo y siempre contaba la misma historia: la fabulosa cena de reencuentro con su hija. Allí, tumbado, encolerizaba si alguien se atrevía a tocar el preciado marco de fotos que yacía en su mesita de noche: los médicos jamás entendieron como, sin rasgarse, faltaba la silueta de una persona en la fotografía.

Eder Santana Rodríguez

Barberà del Vallès (Barcelona)

Gafsa d sol

El cihco apsa hroas snetado a al emsa. Ensismimado. Motna, cno la paicencia y la mecitulosiadd de nu rojelero siuzo, pulzes qeu repodrunce blelos pasaijes y cuardos de pnitroes cérebles. Estidua atentamnete cdaa pizea de crató,n resgiue su acicdetnado cotnorno cno sal eymas ed los dodes y aclibra la gardacóin dle locor. Leguo, ocn getso prasimonois,o la enjaca en orta pizea pirma henmara qeu, perviametn,e ha separdao dle motnón. eRpite la eporación cenitos, limes de vcees, hatsa compeltar la tarae, hasta ordenar el caos y recomponer el pequeño universo que maneja. Sólo de esta forma consigue atemperar los nervios que lo consumen, las crisis que le sobrevienen. La familia valora positivamente la terapia pero advierte al psiquiatra, en cada una de sus visitas quincenales, de los riesgos que conllevan determinados puzles adquiridos en los chinos, a los cuales acostumbran a falt rles algunas p ezas. C da vez que esto oc rre, cuentan, el ch co se agit  y hace sa tar el puz e incomp eto por l s aires. Y es entonsec, selaña la mad e -que hyo no se q itará las gafsa d sol-, c ando v elve a ser realmnete peligsoro.

David Vivancos Allepuz

Barcelona

GUANYADORS DE GENER / GANADORES DE ENERO (VI EDICIÓ / EDICIÓN)

*Patrick Ness, premi Goya 2017 al millor guió adaptat 

per "Un monstruo viene a verme" de J.A. Bayona (2016).

Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de gener de la VI edició del Microconcurs són:

Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de enero de la VI edición del Microconcurso son:

CATEGORIA EN CATALÀ:

Amén

Com de costum, va obrir es diari per sa luctuosa pàgina des decessos i esqueles. I atònit, va reparar: s’anunciava sa seva mort! Era del tot surrealista, però era també com si de cop tot quadràs. S’havia estat ensumant que qualque cosa feia mala olor. Aterrat, se va rendir a s’evidència i pogué comprovar com començava a desaparèixer des des peus cap a d’alt, perdent color i substància. S’havia fet invisible fins es genolls, i aquell no res, aquell esvaïment, li anava pujant per ses cuixes. Ell mateix era s’angoixós testimoni de com es seu propi cos s’anava atomitzant lentament. Conscient que no era un malson, se va afanyar en cercar es final d’aquell anunci mortuori i va comprovar com es qui ho havien sufragat l’havien fet acabar amb sa fórmula ...que al Cel el veiem. Disgregat entre es ser i es no-ser, amb sa tènue materialitat d’una mà que ja començava a transparentar-se deixant entreveure a través d'ella, li revengué s’urgència catòlica i se senyà instantàniament mentres feia mentalment un postrem acte de constricció.

Vençut per aquella inexorable realitat que excloïa qualsevol temptativa d’escapar a un destí que ja havia estat escrit i publicat, exclamà resignat: Amén.

Antoni Cantarellas Pascual

Can Picafort (Balears)

CATEGORÍA EN CASTELLANO:

Efectos secundarios de la metaficción

El ejercicio, a modo de ejemplo del tipo de actividad que les podríamos plantear a los alumnos el día que fuésemos docentes, consistía en buscar los adjetivos apropiados para rellenar los huecos de un texto.

El texto hablaba de una inusitada tormenta que acababa provocando que el protagonista muriese arrastrado por una riada mientras conducía su coche. Estábamos corrigiendo el ejercicio cuando arreció la lluvia con un estruendo inaudito que hizo prácticamente imposible, para los de las últimas filas, escuchar las explicaciones de la profesora, como si el cielo entero se estuviese derramando contra las ventanas del aula.

Al acabar la clase seguía lloviendo con el mismo ímpetu. Los que habíamos venido en tren, algunos con lágrimas en los ojos, nos despedimos de los que habían optado por el transporte privado antes de verlos partir hacia el parking con esa pesadez sobre los hombros que uno les imagina a los condenados a muerte camino del patíbulo.

Raúl del Valle Rodríguez

Canovelles (Barcelona)

DONATIU DEDICAT / DONATIVO DEDICADO: FANTASTI'CS 2014/2015

Moltes gràcies a Joaquim Valls per l'exemplar dedicat del llibre que recull els microrelats de les edicions del 2014 (en la que va ser guanyador) i del 2015 del concurs de microrelats Fantasti'CS. 

Fantasti'CS són les jornades de literatura fantàstica, ciència ficció i terror que es celebren a la tardor a Castelló. 


Joaquim Valls Arnau (La Sènia, Tarragona, 1959) és Llicenciat en Dret i treballa en un organisme públic. Prolífic escriptor del gènere ha guanyat i quedat finalista en nombrosos premis i els seus microrelats formen part de moltes obres col·lectives tant en català com en castellà.

El món del microrelat espera amb candeletes la seva primera obra publicada en solitari.

Paternidad responsable

Repasemos. El pelo, castaño y ondulado como el tuyo. Las orejas, pequeñas y redondeadas como las mías. El ojo izquierdo de color ámbar, como los tuyos, y el derecho azabache como los míos. Los labios, carnosos y sensuales como los tuyos. Ahora, los cinco principales rasgos de personalidad: si no recuerdo mal quedamos en perspicacia, ingenio, creatividad, simpatía y afectividad. En cuanto al sexo, si te parece echamos una moneda al aire: si sale cara será niño y si sale cruz, niña. Y se llamará Mario o María respectivamente, según acordamos anoche. Ah, antes de que lo activemos, no olvides que si durante un día entero no se le da de comer, se muere y hasta después de treinta ciclos lunares completos no nos permitirían crear uno nuevo.

Joaquín Valls Arnau

Microrelat guanyador V Certamen de Microconte Fantasti'CS2014

*Joaquín Valls Arnau.

Muchas  gracias a Joaquín Valls por el ejemplar dedicado del libro que recoge los microrrelatos de las ediciones de 2014 (en la que fue ganador) y de 2015 del concurso de microrrelatos Fantasti'CS. 

Fantasti'CS son las jornadas de literatura fantástica, ciencia ficción y terror que se celebran el otoño en Castellón. 


Joaquín Valls Arnau (La Sènia, Tarragona, 1959) es Licenciado en Derecho y trabaja en un organismo público. Prolífico escritor del género ha ganado y quedado finalista en numerosos premios y sus microrrelatos forman parte de muchas obras colectivas tanto en catalán como en castellano.

El mundo del microrrelato espera con impaciencia su primera obra publicada en solitario.

El hilo de la vida

El ojo derecho me estaba matando, así que me levanté de la cama. De camino al baño no dejaba de frotármelo. Estaba húmedo e irritado. Al llegar me miré en el espejo. En un principio pensé que se trataba de una legaña o alguna pestaña, pero era otra cosa. Tenía una textura mucosa pero era firme y oscuro. Con cuidado lo cogí, usando la punta de los dedos para extraerlo suavemente y fui tirando. Se deslizaba con delicadeza, saliendo de mi cuenca ocular. Mi sensación de alivio disminuía a media que, pese a llevar unos segundos extrayendo, no parecía que terminara de sacármelo del todo. Empecé a impacientarme e incrementé la marcha, pero no aquello no tenía fin. Tras minutos tirando de aquello, generando un montón en el suelo, logré sacarlo todo. Perdí la vista durante unos segundos y cuando la recuperé vi como del montón se alzaba una silueta. Era yo, pero no tenía ojos. Me cogió los míos.

J. M. del Salto

Microrrelato ganador VI Certamen de Microcuento Fantasti'CS2015

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura               N Cer

Classificació           833.40"20"

Autor                      Certamen de Microcuento Fantasti'CS14 

                               (5è : 2014 : Castelló)

Títol                        Paternidad responsable y otros cuentos / 

                               Certamen de Microcuento Fantasti'CS14. 

                               El Hilo de la vida y otros cuentos / 

                               Certamen de Microcuento Fantasti'CS15

Publicació               Castelló : Fantasti'CS, [2015]

Descripció física     118, 30 p. ; 21 cm

Nota                       Publicació capiculada

ISBN / ISSN           9925862006995

Matèria                  Certàmens literaris València

Matèria                  Microrelats

Autor secundari     Certamen de Microcuento Fantasti'CS15 

                              (6è : 2015 : Castelló). Hilo de la vida y otros cuentos