dijous, 15 de novembre de 2018

DONATIU/DONATIVO: ASSOCIACIÓ DE RELATAIRES EN CATALÀ (ARC)



Donatiu a La Microbiblioteca en motiu de la passada II Jornada ARC del Microrelat en Català realitzada a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

Moltes gràcies!








Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Vir
Classificació 833.40"20"
Títol Virtuts / diversos autors
Publicació [Barcelona] : Associació de Relataires en Català, 2018
Descripció física 126 p. ; 20 cm
Col·lecció Col·lecció literària Elisenda Sala ; 8
Nota Pàg. 7: "Les obres literàries d'aquest recull han estat seleccionades, com a finalistes, ... del VIII Concurs ARC de Microrelats 2017/2018 "Virtuts"
ISBN / ISSN 9788417220082
Matèria Microrelats






Qüestió de fe?

El dolor de la pena l'ha acabat tancant a casa i es passa el dia amb la companyia d'una ràdio encesa. Quan sent la notícia, s'apunta de pressa el nom del medicament mentre pensa quina casualitat, just el que necessito! Abans de sortir cap a la farmàcia es planta davant el mirall. Fa temps que ha deixat d'agradar-se, el dolor de la pena l'hi ha enfonsat els ulls i empetitit les faccions. Només d'obrir la porta para l'orella -sempre ho fa- per si sent el canal del riu, però el dolor de la pena el deu haver assecat perquè fa temps que no el sent, ni lleuger ni de fons. Abans s'acostava sempre a contemplar-lo. No entén per què últimament el coi de ràdio diu que ha estat una primavera generosa. Passa de llarg i es resigna a girar la cantonada. Una cua llarga s'espera davant la farmàcia i es disposa a afegir-s'hi.
-Funcionarà?
-És clar, és molt fiable.
Juntament amb el medicament, la noia d ela farmàcia li ofereix un bastó i unes ulleres.
-Té, els necessitaràs. Pels cursets de braille ja et trucaran, de moment no se saben els horaris.
-D'acord, gràcies.
A casa prepara les ulleres, el bastó i es pren el medicament, que té un efecte immediat. Abans de sortir al carrer, vol plantar-se davant del mirall i automàticament se sent estúpida. S'adona que és una dona de costums. Vaja, qui sap si aquest cop s'hauria agradat! En obrir l aporta sent el riu, generós. S'hi acosta un moment i de seguida es desvia, frustrada per no poder-lo contemplar. Gira la cantonada. Ella no sap que està rodejada de bastons, d'ulleres de sol i d'ulls que, cansats del dolor de la pena, han decidit negar la realitat i anar a les palpentes. Cadascú va a la seva. Ningú no veu res i tanmateix tothom comença a sospitar que potser sí que hi havia quelcom d'interessant a contemplar. De nou a casa, posa la ràdio. D'aquí un mes sortirà un nou medicament, pels penedits. Farà l'efecte invers i tot tornarà a ser com abans. Es que estan molt penedits, tenen una latra opció: Creure que les coses poden canviar.

Marta Palomeras Ferran




Donativo a La Microbiblioteca en motivo de la pasada II Jornada ARC del Microrrelato en Catalá realizada en la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

¡Muchas gracias!










Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N 833 Rel
Classificació 833.40"20"
Títol Relats absurds / diversos autors
Publicació [Premià de Dalt] : Associació de Relataires en Català, 2017
Descripció física 158 p. : il. ; 21 cm
Nota A la portada: amb La Marató TV3
ISBN / ISSN 9788417220013








Que no pari de rodar

Un home va a un camp. Agafa una navalla molt esmolada i es talla curosament l'orella esquerra. Després es guareix la ferida.
Fa un forat a terra i planta l'orella. La rega.
Durant uns mesos no es mou d'allí, fins que surt la nova planta amb els seus fruits: set orelles petites.
Quan ja tenen la mida normal, les arrenca de la planta i se les cus en forma de cercle allí on tenia la primera.
Ara sí que podrà sentir perfectíssimament bé el soroll que fan les plantes quan creixen, el soroll del moviment del món.

Jesús Pacheco Julià

Cap comentari:

Publica un comentari