Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de novembre.
Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.
Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de noviembre.
Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.
L’espera
Asseguda a l’espona del llit,
busca les sabatilles. A les fosques, els peus flirtegen amb el calçat fins
encaixar-hi a la perfecció. Damunt la vànova, el batí, desgastat: el fred s’escola
per les velles finestres de fusta. Surt de l’habitació i va cap al bany. Fa
dies que no tasta l’aigua. Ni altres coses. Es recull la blanca melena en un
monyo i entra a la dutxa. Prem amb força l’agafador mentre l’aigua freda -la
paga no dona per a gaires luxes- li activa el cos, cansat de viure. En acabat,
es vesteix i es pinta els llavis, malgrat que els únics ulls que l’han de veure
siguin els que li reflecteix el mirall del lavabo. Però avui serà diferent.
Tindrà companyia. No pas del marit, que la va abandonar després de trenta anys
junts, ni dels fills que mai va tenir, ni tampoc de les amigues, que s’estan en
una residència. No, de cap d’ells. Vindrà i parlaran una estona. Com cada sis
mesos. Es veuen poc, pensa.
Aviat serà migdia. Bastó en mà fa
cap a la cuina. Es posa mans a l’obra. Els fogons, al mínim. Les presses no són
bones conselleres. Quan ho té tot en marxa, seu a la butaca i tanca els ulls.
Només li cal esperar.
Enviaran la mateixa noia de
Benestar social, aquesta vegada?
Maribel Gutiérrez Gallego
La Garriga (Barcelona)
XXL
En Joan té la tita petita i des
de que al pis del davant s’ha mudat la dona dels seus somnis no pot deixar de
sentir-se insegur.
Fart d’aquesta situació, demana
cita amb un especialista que li recomana un nou enginy quasi miraculós: un
sofisticat sistema inserit al penis i una vàlvula a on abans estava el testicle
dret que funciona com una mena d’insuflador que permet controlar la grandària
de les ereccions.
Encoratjat per la seva nova
virilitat protètica, es decideix a trucar a la porta de la veïna per tal de
seduir-la. Tot li surt bé gràcies a la seva confiança i a un xic de bona sort.
Després de prendre unes quantes copes, comencen a petonejar-se al sofà i ell
aprofita per a magrejar-li els pits. Maldestre, busca el fermall del sostenidor
i, sense voler, prem un botonet que fa que els pits es desinflin amb un ridícul
sorollet de flatulència mal dissimulada. Ella, avergonyida, comença a moure el
braç dret com un ocellet ferit fins que els pits tornen a estar ben inflats.
Ell la mira amb condescendència: fins a on és capaç d’arribar la gent per tal
d’agradar als altres!
Ivan Bonache Cuadrado
Santpedor (Barcelona)
