dijous, 14 de maig del 2020

GUANYADORS D'ABRIL / GANADORES DE ABRIL (IX EDICIÓ / EDICIÓN)










Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'abril de la IX edició del Microconcurs són:




Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de abril de la IX edición del Microconcurso son:





CATEGORIA EN CATALÀ:




Tafaneries

Ningú sabria dir com va sorgir el mite. D’un cúmul de casualitats, segurament, com tots. La qüestió és que algú va començar a fer córrer que l’Andreu era immortal. L’home no tenia cap característica especial que ho justifiqués. Semblava més jove del que era, això és cert, i feia uns anys havia sobreviscut a un accident de cotxe força aparatós. Però d’aquí a acceptar que era etern, n’hi havia un bon tros.

Ell no ho desmentia mai. Al contrari. Si li preguntaven, callava i feia aquell mig somriure de qui guarda un secret extraordinari. De vegades, com qui no vol la cosa, fins i tot deixava caure que havia anat a visitar la família, besavi inclòs. Si fos veritat, l’avantpassat hauria de ser de la quinta del Matusalem! En tot cas, entre això i allò, la llegenda va anar creixent.

I és clar, si els seus ancestres encara eren vius, volia dir que la immortalitat s’heretava. Des del dia que algú va arribar a aquesta conclusió, la casa de l’Andreu va ser un no parar d’entrar i sortir dones de dia i de nit. Potser per això, avui, de cos present dins del taüt que presideix el menjador, l’Andreu mostra una expressió de satisfacció que sembla que no l’hagi d’abandonar en tota l’eternitat.

Carles Castell Puig
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:




La librería

Se invitó a todo el mundo a la inauguración de la nueva librería. Si la respuesta hubiera sido la esperada (proporcional al número de tarjetas enviadas) el aforo del local habría resultado insuficiente. Se invitó incluso a las otras librerías de la ciudad, que vieron en ese gesto un detalle de soberbia, una provocación innecesaria. Estaban equivocadas: el nuevo establecimiento no era un rival, no amenazaba para nada su cuota de mercado, no venía a competir sino a complementar. Aun así, nadie acudió a la presentación. Ni las autoridades, ni la prensa, ni el público en general. No obstante, el negocio se puso en marcha y –como por ley natural– aparecieron los clientes. Al principio eran estudiantes distraídos, transeúntes ociosos, alguna pareja de enamorados en una tarde de lluvia. Poco a poco fue llegando más gente a contemplar los inmensos anaqueles llenos de libros vacíos. Hasta que, un día, entraron los autores. Primero –disimulando– a consultar obras ajenas; luego –ya sin pudor– a interesarse por las propias. Tiempo después, cuando la tienda ya no llamaba la atención, se supo al fin que aquella singular librería de libros aún no escritos había venido para quedarse.

Pedro Herrero Amorós
Castellar del Vallès (Barcelona)