Homenatge
Quan em vaig mudar al pis, la mare em va encolomar la vaixella de l’àvia. Era un conjunt desparionat de plats esquerdats de color crema, decorats amb unes flors ja despintades pel temps. Eren lletjos i poc pràctics, però també l’única relíquia familiar que ens havia arribat d’aquella dona menuda i pencaire.
Un dia vaig tenir l’oportunitat d’entrar al palauet on la meva àvia havia fet de minyona. Per a mi, aquella família era com una bèstia mitològica, i les seves riqueses havien agafat flaire de llegenda. Al final va resultar que la filla de la casa feia ioga amb mi i era d’allò més normal. Passejant entre els salons immensos i desangelats, em vaig imaginar l’àvia atrafegada feinejant aquí i allà. Però quan vam arribar al menjador, la feina va ser meva per dissimular la sorpresa en veure la vaixella exposada al bufet. Davant el meu interès (una observació més detallada me’n va corroborar la semblança) la noia em va explicar que aquells plats estaven maleïts, i que la seva àvia sempre recordava que a les minyones se’ls trencaven sovint.
Vaig sortir d’allà aferrant-me a la bossa i amb cara de no haver trencat mai cap plat.
Sabina Batlle Baró
Barcelona
CATEGORÍA EN CASTELLANO:
Los que observan
La madre, sigilosa, observa a la
niña, que peina con esmero a su muñeca y le cuenta a esta que un monstruo de
ojos amarillos vive dentro del armario.
La mujer entorna con cuidado la puerta de la habitación y vuelve al
salón.
El hombre, sigiloso, observa a su
mujer que habla por teléfono con su hermana. Le cuenta que su hija ve monstruos
que no existen en el armario.
El hombre, sin hacer ruido,
cierra la puerta y coge su móvil para llamar al psiquiatra de su esposa. Le
cuenta que esta vuelve a ver a una hija que no existe dentro de la habitación
de invitados.
El psiquiatra, sin interrumpirlo,
con sigilo, anota en su cuaderno que su paciente vuelve a hablar de una esposa
inexistente.
Y usted, lector, sigiloso, cierra
la página del libro mientras piensa que ese hombre no existe.
Y yo, a sus espaldas, sigiloso,
lo observo a usted.
Arantza Portabales Santomé
Teo (A Coruña)
