Mala fama
Dins l’immens fons de l’Arxiu del
Museu Marítim un lligall faria les delícies dels historiadors. El seu
descobriment capgiraria la imatge que es té del pirata Hug de Singlot
(Tarragona, 1689 – Lisboa, 1752?), sobre qui pesa una llegenda negra farcida de
malvestats.
El lligall conté un manuscrit de
Rogall d’Esclop, corsari coetani de Singlot, que diu així:
«Durant mos anys de jovenesa
tractí sovint n’Hug de Singlot, ínclit pirata d’estesa fama, e pusc afermar que
no era pas tan temible com moltes veus arreu solen hui encar contar. Cert que
sa sempiterna barba mal rasurada e lo pegat de cuir tapant-li l’ull daven-li
semblant d’hom dur e rude, mes en lo fons era persona fort bonhomiosa i ab un
cor tan gran que poc li cabia dins lo pit. Qui de veres feia por era aquell
diable de lloro, tostemps posat damunt sa espatlla. Era ocell de mala jeia, ab
un geni d’espant, e quan mostrava’s irat e foll de ràbia era tan brau que,
llençant renecs, oir-lo feia feredat. De tot, lo pitjor era que n’Hug,
bonastraç com era, li escoltava los consells e, malgrat no tenir-los en estima,
per no importunar-lo ni dur-li la contrària, no sabia sinó seguir-li lo joch...
Vet ací.»
Santi Todó Riera
Lloret de Mar (Girona)
Regal d’aniversari
—Li encantarà —va dir el pare—.
La nena serà tan feliç!
—No ho sé —va dir la mare—. Un
ésser viu no és regala així com així. Primer tot seran alegries, però amb el
temps, serà una càrrega. El tindrem a casa les vint-i-quatre hores, l’haurem de
treure a passejar, no sabem ni què menja. Al final me n’hauré de cuidar jo, ja
ho veuràs.
La mare va acabar cedint a
contracor. El dia de l’aniversari, la nena va córrer al llit dels pares i
cridà:
—Ja tinc deu anys! Vull el meu
regal!
—Molt bé —va dir el pare—. Posa’t
el vestit de princesa Disney i espera’ns al sofà.
Els pares van agafar la caixa de
cartó que tenien amagada, grossa, amb quatre forats de ventilació i un llaç
vermell gegant. La nena, vestida d’Elsa de Frozen amb la perruca rossa que tant
li agradava, la va obrir amb mans tremoloses. Dins, un nen arraulit la mirava
atemorit.
—Es diu Nikolai i l’acaben de
portar de Kiyv. Mira —va dir el pare aixecant-li la camisa al nen—, encara té metralla a la panxolina.
—Ostres papi! Jo el volia ros. Es
pot canviar?
Víctor Colomer i Miralbell
Sabadell (Barcelona)
Geni
Amb el porró de vi esperant al
final de la rega, el pagès llaurava. A cada rem, un traguinyoli. Però l’arada
anava tan fondo que la reia tocà la roca.
- Booo! Matxo, booo! –cridà el
pagès.
De sota terra n’emanà un fum
espès, que a poc a poc es convertí en rostre: una boca, un nas i dos ulls
orientals que el miraven de fit a fit.
- Has obert la roca que
m’empresonava i m’has alliberat. En agraïment et concedeixo tres desitjos.
- Llamp me mati! Què és això?
Vaig gat! Veig visions. Fuig d’aquí bèstia del dimoni! Que s’eixugui tot el vi
del mas, no vull tastar-lo mai més.
El geni, desconcertat per
l’actitud del pagès, li concedí els tres desitjos que havia demanat. Mentre el
fum s’esvaïa a poc a poc, el pagès es tranquil·litzà, ignorant els trons que se
sentien de lluny i aquell grop que s’acostava.
Pere Saballs Busqués
Cruïlles (Girona)
La llengua desapresa
Adam i Eva vivien ociosos al
paradís. Prop d’on s’estaven, hi creixia un únic exemplar de l’Arbre del
Coneixement que donava una rara fruita. L’amo del terreny, tot i no explicar-los
els motius, els hi havia prohibit menjar-ne. Desconeixien què els passaria en
cas de fer-ho, però l'amenaça se’ls apareixia temible. La serp, que era una
mica més veterana a l’Edèn i per tant coneixia el tarannà del propietari,
s’empescava mil i una maneres de mantenir-los distrets. Les converses al
voltant de l’arbre s’anaven tornant més escadusseres, malgrat que la temptació
encara els desvetllava algunes nits.
Mentrestant la fruita, de tan madura,
va caure i un ur afamat se la va empassar. Quan el terratinent, que havia estat
ocupat en altres finques, va constatar que no hi era es va enfurismar i li va
faltar temps per anar a culpar-ne els humans. Aquests, sense defensa possible,
es van veure desnonats i maleïts en un tres i no res. Lluny de casa, i ocupats
com estaven, de seguida van oblidar la llengua de les serps.
Marià Cerqueda Bagués
La Seu d'Urgell (Lleida)
