dijous, 9 de juny del 2022

GUANYADORS DE MAIG / GANADORES DE MAYO (XI EDICIÓ / EDICIÓN)

 


*RECORDATORI/O: 

INSCRIPCIONS AL DINAR DE 

LES II JORNADES DEL MICRORELAT 

A BARBERÀ DEL VALLÈS

FINS EL 9 DE JUNY A: https://ja.cat/J8BO6

(Resta d'activitats fins omplir l'aforament màxim)



INSCRIPCIONES AL ALMUERZO DE 

LAS II JORNADAS DEL MICRORRELATO 

EN BARBERÀ DEL VALLÈS

HASTA EL 9 DE JUNIO EN: https://ja.cat/J8BO6

(Resto de actividades hasta ocupar aforo máximo)




Barberà Rookies
Campiones de la Lliga Catalana i la Liga Nacional Serie B de futbol americà 2022 /
Campeonas de la Lliga Catalana y la Liga Nacional Serie B de futbol americano 2022.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de maig de la XI edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de mayo de la XI edición del Microconcurso son:





CATEGORIA EN CATALÀ:




Ossos asindètics

Era angoixós. Quan tenia una nova estimada, durant uns mesos tot anava bé. Fins un dia en què, just agafar-li la mà, començava a notar els ossets: els carpians, els metacarpians, les falanges, l’escafoide... Em sorprenia tocant l’astràgal, el calcani, els tendrums dels peus. Podia notar, en abraçar-la, a més de les costelles, la clavícula, l’estèrnum, l’escàpula, les vèrtebres. En besar-la, els maxil·lars, el zigomàtic, tots els ossos cranials: sentia que en realitat estava besant una calavera amb cobertura de carn, venes, pell. Sota l’aparença de vida, hi havia, a l’interior, el vertader aspecte de la meva estimada en morir. La seva fesomia definitiva. Allò en què quedaria convertida un cop despullada de tot l’embolcall extern. Aleshores, se’m feia insuportable notar com la mort s’anava apoderant lentament d’aquell cos venerat. Havia d’abandonar-la per evitar la convicció d’estar fent l’amor amb una difunta.

Amb la meva darrera estimada no em va passar això. Érem molt feliços. Fins un dia en què vaig notar com em tocava els ossets de la mà.

Miquel Àngel Vidal Pons

Palma (Illes Balears)

 





 CATEGORÍA EN CASTELLANO:




Fogonazos

Justo antes de ser engullido por la oscuridad, vio a su madre sonriéndole desde el sudor y la bruma (¿un hospital de fondo?), sintió las manos de su abuela ayudándolo a unir las suyas (“palmas, palmitas”), el suave empujón de su padre para impulsarlo en los columpios, la maravillosa sensación de vértigo; y el aire contra su cara al pedalear al máximo, las largas conversaciones con su mejor amigo, la mirada de orgullo de su profesor de Física, las notas máximas en los exámenes de acceso a la Universidad; y el sí, las enhorabuenas, el duro entrenamiento, la escalada astronómica; la primera vez que subió a una nave, la velocidad, el vértigo de su padre, el orgullo, el beso de su madre, la bruma, las manos de su abuela, el vértigo, la oscuridad del agujero negro.

Anaïs Egea Albero

Madrid