dijous, 12 de gener de 2023

GUANYADORS DE DESEMBRE / GANADORES DE DICIEMBRE (XII EDICIÓ / EDICIÓN)

 


*Marc Vintró Castells, 
25è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per / 
25º Premio Mercè Rodoreda de cuentos y narraciones por
MUnes ganes salvatges de cridar







Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de desembre de la XII edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de diciembre de la XII edición del Microconcurso son:





CATEGORIA EN CATALÀ:





Enxampat

Si hi havia algú al món a qui Gaspar Melquíades no volia trobar-se, mentre dipositava els paquets sota l'arbre il·luminat amb llumenetes, era la personeta que ara l'observa fixament, del llindar de la porta estant, amb l'expressió desvalguda que provoca en la xicalla l'efecte devastador de la descoberta.

Gaspar Melquíades no està preparat per a gestionar la decepció de la seua filla, el desconsol que acompanya la mort de la il·lusió. És per això que, tot i la inqüestionable discreció que comporta el càrrec, no pot estar-se de contar-li la veritat, per molt inversemblant que resulte revelar-li el seu secret. A hores d'ara, però, la seua credibilitat està sota mínims, de manera que la xiqueta se'l mira incrèdula, fent el bot amb una ganyota trista que trenca l'ànima, i desapareix cridant la mare.

Gaspar està desolat. I tampoc no pot comptar amb Melcior i Baltasar que, aclaparats per la situació i no sabent ben bé què fer per tal d'animar-lo, finalment han decidit que no podien esperar més i han pujat als camells per a continuar amb la feina. Ja els agafarà ell més tard, si vol. Que no poden perdre més temps o se'ls farà de dia.

Manuel Pérez Alegre

València

 





 CATEGORÍA EN CASTELLANO:







Cuestión de prioridades

Dos días antes de que comenzasen las fiestas patronales del pueblo, justo en ese momento en el que la noche se extiende sigilosamente entre las esquinas, cayó un meteorito en mitad de la plaza. Se llevó por delante guirnaldas, templetes, algodones de azúcar y todo lo que encontró a su paso. El socavón, inmenso y profundo como un primer amor, se llenó con las inclementes lluvias que no cesaron hasta tres meses más tarde. Pertrechados con un chubasquero, incrédulos y consumidos por la inquietud, los vecinos nos arremolinábamos en la zona para no perder detalle. Hasta que un martes por la mañana, con un tímido sol de testigo, la alcaldesa se quitó la ropa, se tiró de cabeza y empezó a nadar. Fue entonces cuando algunos trajeron sombrillas y extendieron a toda prisa las toallas de playa con el apresto todavía intacto. Alguien montó un chiringuito y puso música de reguetón a todo volumen. Y llegaron enjambres de turistas de exóticos colores y los hoteles crecieron como un sarpullido de varicela. ¡Al fin aparecemos en los mapas! Estamos muy contentos, aunque con tanto bullicio hace tiempo que no oímos ya los lamentos de los que quedaron sepultados en el fondo.

Margarita del Brezo

Ceuta