Fa dies que la veig córrer pel
parc —la finestra del meu pis queda a l’alçada suficient per veure’n un bon
tros, de parc. No sé quin és el motiu d’haver-m’hi fixat, malgrat la figura
esvelta, per l’estil de córrer no sembla professional, i du un vestuari molt
—com en diuen ara— «vintage». És la veïna nova del tercer.
Casualment potser, molts matins
en tornar de comprar el pa, ella està davant del portal escalfant. Mai no hem
xerrat, però em saluda amb un somriure enigmàtic. Jo li faig adeu amb un gest
subtil del cap. Dins del pis l’espio des de la finestra; passa quatre vegades
en menys d’una hora. Fa un circuit molt curt, o és una màquina —penso.
Jo era atleta a la meva època
universitària, tinc algunes medalles desades a l’entresolat. Podria
ensenyar-li, així faríem conversa… Coi! La trobo atractiva!, i em capfico fins
al punt que un matí decideixo sortir a córrer —la seguiré—, fa temps que ho
vaig deixant. Posar-me en forma no em farà cap mal.
Tanmateix, en sortir al parc me
la topo asseguda en un banc darrere d’uns matolls que m’amaguen el camí. En
passar pel seu davant la saludo i s’enrojola, com si l’hagués enxampat en una
malifeta. Hauria d’haver seguit, per dissimular l’espionatge, però la
curiositat em venç. Faig mitja volta per asseure’m al seu costat.
Ella —amb un somriure—
m’ofereix una bossa de xips vegetals.
—Hola, Txell? —em saluda. —Soc
l'Èlia, visc al tercer primera.
—Ho sé. Fa dies que et veig
córrer amunt i avall pel parc.
—Gairebé mai no passo d’aquest
banc, ni d’aquell —diu assenyalant un altre més enllà—, confiava que tard o
d’hora faries com avui.
—I jo que et creia atleta!
—Ho soc! Practico les curses de
fons, on el premi és arribar… com ara. —Calla amb un somriure murri, per
plantar-me un petó en els llavis, que no rebutjo.
D’ençà d’aquell matí teletreballem les dues al tercer pis. Sovint sortim a córrer pel parc, i de nit al pis de baix fem escalfament entre els llençols.
La cridòria és eixordadora. El
pavelló ple de gom a gom sembla que esclatarà d’un moment a un altre. Perdem de
dos punts i el públic ens anima com mai. Durant el temps mort les instruccions
de l’entrenador han estat precises: m’han de passar la pilota. El tir exterior
és el meu fort. Les estadístiques així ho diuen, però de vegades, les
estadístiques s’equivoquen.
Quatre!
Faig una finta i rebo la pilota
darrere de la línia de triple. El defensa se m’abraona amb la desesperació als
ulls. El que no sap és que tinc un problema entre mans i una fàcil solució.
Només haig de fallar, mala sort! Diran que m’han pogut els nervis, la pressió,
prometia molt, però a l’hora de la veritat no ha estat a l’altura. No passa
res, guanyaran els favorits i ningú no sospitarà que el partit està arreglat.
Tres!
Un pas enrere quasi instintiu
m’allunya de la mà del defensor. Aixeco la pilota amb una plasticitat
insultant. Si entra, guanyem el partit, però no pot ser, no l’haig d’encertar
de cap manera. Tant se val si la meva carrera esportiva se’n va en orris, puc
dedicar-me a una altra cosa, començar de nou en un altre indret, allunyar-me de
la disbauxa i oblidar els deutes d’una vegada per totes.
Dos!
La pilota surt de les meves mans
dibuixant un arc perfecte. La gent s’aixeca de les seves localitats amb l’ai al
cor. Un títol en joc. Fa vint-i-quatre anys que el club no guanya res. Tenim
les apostes en contra. Tothom segueix la trajectòria de la pilota aguantant la
respiració. Només deixar-la anar ja sé a on anirà a parar i em giro buscant la
mirada de la meva xicota entre el públic.
Un!
La pilota entra neta. Abans que
la gent exploti, abans que els companys se’m llencin a sobre, li somric. Amb
els diners que m’han avançat he fet una darrera aposta i he guanyat. Evidentment
que em vindran a buscar per demanar-me explicacions, però ja estarem lluny.
Crec que aquesta ha estat, sens dubte, la meva millor jugada.
El griterío es atronador . El
pabellón atestado parece que estallará de un momento a otro. Perdemos de dos
puntos y el público nos anima como nunca. Durante el tiempo muerto las
instrucciones del entrenador han sido precisas: deben pasarme la pelota. El
tiro exterior es mi fuerte. Las estadísticas así lo dicen, pero a veces, las
estadísticas se equivocan.
¡Cuatro!
Hago una finta y recibo la pelota
detrás de la línea de triple. El defensa se me echa encima con la desesperación
en los ojos. Lo que no sabe es que tengo un problema entre manos y una fácil
solución. Sólo tengo que fallar, ¡mala suerte! Dirán que me han superado los
nervios, la presión, prometía mucho, pero a la hora de la verdad no ha estado a
la altura. No pasa nada, ganarán los favoritos y nadie sospechará que el
partido está arreglado.
¡Tres!
Un paso atrás casi instintivo me aleja
de la mano del defensor. Levanto la pelota con una plasticidad insultante. Si
entra, ganamos el partido, pero no puede ser, no tengo que acertar de ninguna
forma. Da igual si mi carrera deportiva se va a pique, puedo dedicarme a otra
cosa, empezar de nuevo en otro lugar, alejarme del desmadre y olvidar las
deudas de una vez por todas.
¡Dos!
La pelota sale de mis manos
dibujando un arco perfecto. La gente se levanta de sus localidades con el
corazón en un puño. Un título en juego. Hace veinticuatro años que el club no
gana nada. Tenemos las apuestas en contra. Todo el mundo sigue la trayectoria
de la pelota aguantando la respiración. Sólo soltarla ya sé donde irá a parar y
me giro buscando la mirada de mi chica entre el público.
¡Uno!
La pelota entra limpia. Antes de
que la gente explote, antes de que los compañeros se me tiren encima, le
sonrío. Con el dinero que me han avanzado he hecho una última apuesta y he
ganado. Evidentemente que me vendrán a buscar para pedirme explicaciones, pero
ya estaremos lejos. Creo que esta ha sido, sin duda, mi mejor jugada.
Fitxa bibliogràfica
Signatura N Con
Classificació 833.40"20"
Autor Concurs ARC de Microrelats (12è : 2021-2022)
Títol La Colla / diversos autors ; il·lustració: Clara Valés
Publicació Barcelona : Associació de Relataires en Català,
octubre, 2022
Descripció física 132 pàgines : il·lustracions ; 21 cm
Col·lecció Col·lecció literària Elisenda Sala ; 25
ISBN / ISSN 9788417220266
Matèria Microrelats
Matèria Certàmens literaris
