Fitxa bibliogràfica
Signatura N Con
Classificació 834.40"20"
Autor Concurso de Relatos (14è : 2022)
Títol Todos llevamos una historia dentro : relatos y microrrelatos finalistas y ganadores 2021-2022
Publicació [Palma] : Fundación La Caixa, 2022
Descripció física 139 pàgines : il·lustracions en color ; 21 cm
Matèria Certàmens literaris
Matèria Microrelats
Matèria Contes
Palabras
La niña oía palabras. Todos los días aprendía alguna. En la voz de Germán, su padre, escuchaba la más frecuente: "Tú te callas." Su madre, María, siempre respondía con el absoluto silencio. Ella a veces cantaba, pero poco. Germán, una mañana, notó dolor en el pecho y un fuerte ahogo. "¡Llama al médico!", le gritó a su mujer. A la niña se le oyeron decir de forma muy clara tres palabras: "Tú te callas." Y María, su madre, obedeció una vez más.
Mª Luisa Pérez Rodríguez
Fitxa bibliogràfica
Signatura N Mas
Classificació 833.4"19"
Autor Mas Busquets, Antoni
Títol Només se salvaran els llamps / Antoni Mas Busquets
Edició 1a edició
Publicació València : Edicions 3 i 4, abril de 2023
Descripció física 194 pàgines ; 22 cm
Col·lecció Narratives 3 i 4 ; 122
Nota Premi Octubre Andròmina de Narrativa 2022
ISBN / ISSN 9788417469658
L'últim reducte
Viu tot sol en família. Després de trenta anys de compartir casa -amb la dona, els fills van venir després-, viu més sol que mai. Les flors i violes del matrimoni van durar cinc anys. Després va tirar de la conformitat i la resignació -quina mandra, separar-se-, de la inèrcia, de la rutina del dia a dia i de qui dia passa any empeny per fer-se creure que no se n'adonava que s'havia equivocat, que ni ell era per ella ni ella per a ell. Als matins treballava en una gestoria. A les tardes es tanca a l'estudi, el seu cau. Allí intenta viure el que no pot viure defora, a la resta de la casa, a la feina, al carrer. L'estudi no és l'habitació més petita, però tampoc la més gran. Està estibat de llibres, discos, pel·lícules. Viu d'escoltar, llegir i mirar productes de la imaginació humana. Però què no ho és, es demana, en última instància? Avui dia només una minoria cada cop més minoritària fa una feina física. A ell no és que l'entusiasmi el que fa -llegir, escoltar, veure pel·lícules-, és que no se'n pot estar. Ha de fer alguna cosa << pour ne pas sentir l'horrible fardeau du temps >>. Com la seva dona, asseguda tothora davant la tele. O els seus fills, enclaustrats a la seva habitació jugant a videojocs. Vida suplent, vicària. Una vida que de mica en mica li ha anat colonitzant l'altra. Al principi, l'estudi només era el lloc on guardava la seva col·lecció de llibres, discos, pel·lícules. Quan va deixar de dormir amb la dona, va instal·lar-hi un llit d'una plaça. Un any després va començar a dinar i a sopar al vell escriptori que en casar-se havia portat de casa els pares, on havia escrit els seus primers -i únics- poemes adolescents. Ara a l'estudi ja no tan sols llegeix, escolta música i veu pel·lícules; també hi dorm, hi menja i fins i tot ha començat a donar voltes a la idea de fer construir un petit lavabo a l'únic racó que quedaria lliure si pogués trobar un espai on deixar les piles de llibres que ara l'ocupen perquè no caben a les prestatgeries.
Antoni Mas Busquets
Moltes gràcies a la Fundació "la Caixa" i al Servei d'Adquisició Bibliotecària (SAB) pels seus donatius.
Muchas gracias a la Fundación "la Caixa" i al Servicio de Adquisición Bibliotecaria (SAB) por sus donativos.
