dimecres, 21 de febrer del 2024

DEDICATÒRIA: ENTRE NOSALTRES

 




La Microbiblioteca estem molt contents de tenir, per fi, a les nostres estanteries aquest llibre que ens endinsa en el viatge de la intercomprensió (interquè?, agafeu-lo en préstec i sabreu de què ens parlen i què ens proposen la Jessica i en David), mentrestant dir-vos que trobareu un recull de microrelats en català traduïts a una dotzena de llengües romàniques.

I molt orgullosos d'haver-hi contribuït amb el nostre granet de sorra a fer-lo possible.

Moltes gràcies! Merci beaucop!






*Jessica Neuquelman i David Vila.



Jessica Neuquelman (Dunkerque, 1983) és una francesa del nord que va deixar les gèlides terres nadiues per satisfer la seva curiositat lingüística en contrades catalanes. Llicenciada en Filologia Hispànica, va descobrir el català gràcies als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell i a la sèrie de televisió Ventdelplà.

 

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) és un escriptor, professor i dinamitzador lingüístic enamorat dels contes i de les paraules. Autor de llibres de narrativa, de poesia i de divulgació lingüística, ha estat membre actiu de diverses entitats de foment del català (CAL, Fundació Reeixida, Tallers per la Llengua, Òmnium Cultural).

 

Junts són els Llenguaferits, dos bojos per les llengües i pel català, que van amunt i avall buscant curiositats lingüístiques i reivindicant la llengua catalana. Els podeu seguir als seus canals d’Instagram i YouTube i, si en voleu saber més, podeu fer un cop d’ull al seu web.







En La Microbiblioteca estamos muy contentos de tener, por fin, en nuestras estanterías este libro que nos adentra en el viaje de la intercomprensión (interqué?, cogedlo en préstamo y sabréis de qué nos hablan y qué nos proponen Jessica y David), mientras tanto deciros que encontraréis una antología de microrrelatos en catalán traducidos a una docena de lenguas románicas.

Y muy orgullosos de haber contribuido con nuestro granito de arena a hacerlo posible.

¡Muchas gracias! Merci beaucop!





*Jessica Neuquelman i David Vila.



Jessica Neuquelman (Dunkerque, 1983) es una francesa del norte que dejó las gélidas tierras nativas para satisfacer su curiosidad lingüística en tierras catalanas. Licenciada en Filología Hispánica, descubrió el catalán gracias a los cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell (Barcelona) y a la serie televisiva Ventdelplà.

 

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) es un escritor, profesor y dinamizador lingüístico enamorado de los cuentos y de las palabras. Autor de libros de narrativa, de poesía y de divulgación lingüística, ha sido miembro activo de diversas entidades de fomento del catalán (CAL, Fundació Reeixida, Tallers per la Llengua, Òmnium Cultural).

 

Juntos son los Llenguaferits (se traduciría al castellano como amantes de la lengua o lenguaadictos), dos locos por las lenguas y por el catalán, que van de un lado a otro buscando curiosidades lingüísticas y reivindicando la lengua catalana. Los podéis seguir en sus canales de Instagram y YouTube y, si queréis saber más, podéis dar un vistazo a su web.







Lliure (català/catalán)

Un mur infranquejable, una reixa rere l'altra, portes que es tanquen, la cel·la minúscula, els barrots immòbils i, sobretot, sobretot, aquelles mirades tan i tan buides. I una escletxa amb flaire de carta, una paraula rere l'altra, consciències que s'obren, la mar immensa, aquella miqueta de llum que es filtra per la finestra (i potser una gota de pluja, la gota que fa vessar el got!) i, sobretot, sobretot, l'amor que emergeix d'uns esguards que serveixen l'horitzó al fons de les retines. I encara ens volen fer creure, il·lusos, que qui està tancat ets tu.

David Vila i Ros





Libre (francès/francés/français)

Un mur infranchissable, une grille après l'autre, des portes qui se ferment, la cellulle minuscule, les barreaux immobiles et, surtout, surtout, ces regards tellement mais tellement vides. Et une lueur avec l'odeur d'une lettre, un mot après l'autre, des consciences qui s'ouvrent, la mer immense, ce peu de lumière qui filtre à travers la fenetre (et peut-etre une goutte de pluie, la goutte qui fait déborder le vase!) et, surtout, surtout, l'amour qui émerge des regards qui servent l'horizon au fond des rétines. Et ils veulent encore nous faire corire, dupes qu'ils sont, que c'est toi qui es enfermé.




Libre (castellà/castellano)

Un muro infranqueable, una reja tras otra, puerta que se cierran, la celda minúscula, barrotes inmóviles y, sobre todo, aquellas miradas tan y tan vacías. Y una fisura en forma de carta, una palabra tras otra, conciencias que se abren, el mar inmenso, aquella pequeña luz que se filtra por la ventana (y quizás una gota de lluvia, la gota que colma el vaso) y, sobre todo, el amor que surge de unas miradas que guardan el horizonte en el fondo de sus retinas. Y aún nos quieren hacer creer, ilusos, que quien está encerrado eres tú.




Livre (portuguès/portugués/portugues)

Um muro intransponível, uma grande atrás de outra, portas que se fecham, a cela minúscula, o ferro imóvel e, sobretudo, sobretudo, aqueles olhares tao vazios. E uma fenda com cheiro a carta, uma palvra atrás da outra, consciencias que se abrem, o mar imenso, aquele fiozinho de luz que entra pela janela (e se calhar uma gota de chuva, a gota que faz transbordar o copo!) e, sobretudo, sobretudo, o amor que surge de uns olhares que guardam o horizonte no fundo das retinas. E ainda querem acreditemos, ingénuos, que quem está fechado és tu.




Liure (occità/occitano/occitan)

Un mur infranquible, ua rèisha après ua auta, pòrtes que se barren, era cela minuscula, es barrons immobils e, sustot, sustot, aqueres guardades tan e tan uedes. E ua henerècla damb flaira de letra, ua paraula après ua auta, consciéncies que se daurissen, era mar immensa, aqueth shinhau de lutz que se filtre pera hièstra (e dilhèu ua gota de ploja, era gota que hè a desbordar eth veire!) e sustot, sustot, er amor qu¡emergís d'ues guardades que serven er orizon ath hons des retines. E encara mos vòlen hèr a creir, ninòis, que qui ei barrat ès tu.




Libre (aragonès/aragonés)

Un muro infranquiable, una reixa zaga l'atra, puertas que se zarran, la celda diminuta, los varoz immóbils y, sobretot, sobretot, ixas miradas tan y tan vuedas. Y una fenderilla con oloreta de carta, una parola zaga l'atra, consciencias que s'ubren, la mar immensa, ixa miqueta de lumbre que se filtra per la finestra (y talment una gota de pluya, la gota que fa sobreixer lo vaso!) y, sobretot, sobretot, l'amor que emerche d'unas morisquetas que preservan l'horizont en o fondo d¡as retinas. y encara nos quieren fer creyer, ilusos, que qui yes enzerrau yes tu.




Llibre (asturllleonès/asturleonés/asturianu llionés)

Una muria infranquiable, una rexa tras la outra, puertas que se pechan, la celda minúscula, los barrotes inmóviles y, sobru tou, sobru tou, aqueillas güeyadas tan y tan vueitas. Y una resquieza con golor de carta, una pallabra tres la outra, conciencias que s'abren, la mar inmensa, aquel pouquín de lluz que se filtria pulla ventana (y seique una pinga de chuvia, ¿la pinga qua'arrama'l vasu!) y, sobru tou, sobru tou, l'amor qu'emerxe d'unos güeyos que guardan l'horizonte nu fondeiru de las retinas. Y inda quieren que creyamos, ilusos, que quien ta pecháu yías tu.




Ceibe (gallec/gallego/galego)

Un muro infranqueable, unha reixa tras outra, portas que se pechan, a cela minúscula, os barrotes inmóbiles e, sobre todo, sobre todo, aquelas miradas tan e tan baleiras. E unha greta con aroma de carta, unha palabra tras outra, conciencias que se abren, a mar inmensa, aquela pouca luz que se filtra pola xanela (e quizais unha pinga de choiva, a pinga que derrama o vaso!) e, sobre todo, sobre todo, o amor que emerxe dunhas miradas que ollan el horizonte no fondo das retinas. E aínda nos queren facer crer, ilusos, que es ti quen estás pechado.




Adlibe (picard/picardo)

In mur qu'in n'sérot pon passer tout-oute, ene grile aprés l'eute, edz huches qu'is leus sertte, el titchote gayole, ches brocreus émobiles et pis seurtoute, seurtoute, ches ergards sitan mais sitant vuides. Et pis éne clairté aveuc el sintimint d'ene lète, in mot aprés l'eute, des consynches qu'is leus defreumette, ch'l'iminse mer, ch'tchot moé ed leumière qu'i s'défike d'el ferniète )et pi pétète éne goute ed pleuves, chele goute qu'i foait déborder ch'tief!) et pi seurtoute, seurtoute ch'l'amour qu'i vuide ed ches ergards qu'is siervétte chl'horizon din l'terfond d'ches zius. Et is veutté coèr os foaire acroère, berlurés qu'is sont, qu'ch'est ti-z-eute qu'i est rinfreumé.




Libberu (sard/sardo/sardu)

Unu muru chi no fait a sartai, una geca avatu de s'àtera, genas chi si serrant, una cella pitichedda, is tressas de ferru siddadas, e pruschetotu, cussus ogus tristus. Unu stampu a fragu de lìtera, unu fueddu avatu de s'àteru, cuscièntzias chi s'aberrint, su mari chi no acabbat prus, cudda atza de luxi chi passat de sa fentana )e forsis unu stìddiu de àcua pròina, su stìddiu chi fait bessai s'ampudda!) e, pruschetotu, pruschetotu, s'amori chi apillat de is ogus chi allogant s'orizonti in su fundu de s'arrètina. E si bolint fai crei, improsaus, ca ses tui su chi est acorrau.




Libero (italià/italiano)

Un muro invalicable, un cancello dopo l'altro, porte che si chiudono, la cella minuscola, le sabrre immobili e, sopratutto, sopratutto, quegli sguardi così vuoti. E una fessura con l'odore di una lettera, una parola dopo l'altra, conscienze che si aprono, il mare immneso, quel filo di luce che filtra dalla finestra (e forse una goccia di pioggia, la goccia che fa traboccare il vaso!) e, sopratutto, sopratutto, l'amore che emerge dagli sguardi che preservano l'orizzonte in fondo alle retine. E vogliono ancora farci credere, illusi, che chi è rinchiuso sei tu.




Liberu (sicilià/siciliano/sicilianu)

N'u muru ca nun ci si po'arrampicari, un cancieddu appriesu a l'autru, i porti ca si ciurunu, a cella nica, i sbarri immobili e, ancora, ddi talitati ca parunu accussi friddi. E na fissura a forma ri littra, na parola appiersu all'autra, i cuscienzi ca si rapunu, u mari ranni, dda picca luci ca trasi ra finestra (e forsi na stizza r'aqcua, a stizza ca allinci a quartara) e, m'primisi, l'amuri ca nasci re taliati ca tieninu u'rizzunti n'funnu a pupidda ri l'uocciu. E vuonu ancora farici cririri, ca cu è nto carciri si tu.




Liber (romanès/rumano/romana)

Un zid ce nu se poate trece, garduri, unul dupa, usi ce se inchid, o celula mica, gratiile imobile, si mai presus de tot, acele priviri, atit, atit de goale. Si o crapatura cu miros de scrisoare, cuvint dupa cuvint, cu constiinta ce se deschide, o mare imensa, putina lumina ce intra prin fereastra (si poate o picatura de ploaie, picatura ce face sa se umple paharul) si mai presus dragostea ce iese din niste priviri ce servesc orizontul din spatele retinei. Si asa ne fac sa credem, amagiti, ca cine e inchis, esti tu.





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Vil
Classificació 833.4"20"
Autor Vila i Ros, David
Títol Entre nosaltres : un viatge vers la intercomprensió a través 
         del conte  / 
         David Vila i Ros, Jessica Neuquelman ; 
         epíleg de Roger Fusté Suñé ; 
         il·lustracions de Sílvia Morilla i Serrano
Edició Primera edició
Publicació Sabadell (Catalunya) : 
                   Sibilam Edicions, octubre del 2023
Descripció física 160 pàgines : il·lustracions ; 21 cm
Nota Textos en diverses llengues
ISBN / ISSN 9788409549917
Matèria Llengües Contes
Matèria Microrelats
Autora secundària Neuquelman, Jessica