Fitxa bibliogràfica
Signatura N Cal
Classificació 837.4"19"
Autor Calvino, Italo, 1923-1985
Títol Les Ciutats invisibles / Italo Calvino ; traducció de Francesc Sales
Edició Primera edició
Publicació Barcelona : Labutxaca, setembre del 2023
Descripció física 164 pàgines ; 19 cm
Col·lecció Labutxaca narrativa
ISBN / ISSN 9788419107787
Títol secundari Le Città invisibili. Català
Les ciutats contínues, 2
Si en tocar terra no hagués llegit el nom de la ciutat escrit amb grans lletres, hauria cregut que arribava al mateix aeroport del qual havia partit. Els suburbis que em van fer travessar no eren diferents d'aquells altres, amb les mateixes cases groquenques i verdoses. Tot seguint les mateixes fletxes es donava la volta a les mateixes platabandes de les mateixes places. Els carrers del centre exposaven mercaderies, embalatges, ensenyes que no canviaven en res. Era la primera vegada que anava a Trude, però coneixia ja l'hotel en el qual se'm va ocórrer d'allotjar-me; havia sentit i dit els meus diàlegs amb les compradors i venedors de ferralla; d'altres jornades iguals a aquella havien acabat mirant a través dels mateixos gots els mateixos melics que onejaven.
<< Per què he de venir a Trude? >>, em preguntava. I ja volia anar-me'n.
-Pots reprendre el vol quan vulguis -em van dir-, però arribaràs a una altra Trude, igual punt per punt, el món és cobert d'una única Trude que no comença ni acaba, tan sols canvia el nom de l'aeroport.
Italo Calvino
Fitxa bibliográfica
Signatura N Vit
Classificació 834B.4"19"
Autora Vitale, Ida
Títol Donde vuela el camaleón / Ida Vitale
Edició Primera edició
Publicació Barcelona : Lumen, septiembre de 2023
Descripció física 109 pàgines ; 23 cm
Nota Premio Cervantes
ISBN / ISSN 9788426416926
Los juegos de la ira
Primero todos intercambiaban con él el pan y la sal. Después manifestaron, torvos, que él había dejado de merecer el pan. Qué quizás nunca lo había merecido. Y se lo suprimieron. Él esperaba, sometido a la lógica, que le fuera retirada la sal, ahora inútil. Pero un día vinieron, uno tras otro, minuciosos y acordados, lo estaquearon y desgarraron parte de su piel. Luego extendieron sobre las heridas toda la sal a la que tenía derecho, retirándose con la perversa seguridad de que no le sería posible acusarlos de ese pecado tan denostado, la avaricia.
Ida Vitale
