dilluns, 16 de juny de 2014

MICRORELATS DE MAIG / MICRORRELATOS DE MAYO (2)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de maig.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de mayo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








Però no vaig dir res

Ni es van molestar a lligar-me, em van embolicar en un llençol i el gegant em va abraçar des d'enrere com si fóra la seua preuada presa.
Després, la pèl-roja que m'havia entabanat com a un panoli, em va tapar la boca i el nas amb el seu estrany artefacte. Vaig sentir que m'asfixiava, però em vaig sentir agraït perque el retirés just a temps.
Estava desconcertat, i no vaig arribar a intuir que tot formava part del mateix pla, preparar-li el camí al seriós i eixut individu que se m'acostava. Aquest, va triar unes tenalles d'entre d'altres ferramentes, i després de posar-me un obriboques, va actuar.

Eren els temps del twist, del NODO i de les operacions d'angines.

Javier Palanca Corredor
València









La marca de l'home

Els dos vells amics comparteixen tertúlia amb nous i bóta de vi a l'ombra d'un roure frondós. En Jep acaba de tancar els seus vedells i l'altre el visita després de molt temps sense veure's.

-Ja ho veus, els temps canvien i ho fan de pressa  -I mentre ho diu, rosega un tros de fonoll que li penja dels llavis, agafa una nou i l'esclafa amb dos dits. N'ofereix un tros al seu amic-. Jo ja ho porto tot amb ordinadors i les tabletes del dimoni. Tot modern, tot controlat, tu. I m'ajuda el nen, que és qui sap d'aquestes collonades. Voràs. Nen, vine aquí!

El nen, que es banya a la bassa amb uns calçotets de superman descolorits, s'apropa a on són els grans. El fred de l'aigua mostra blaus als braços i algun altre a la cara. Al costat dret, sota les costelles i a l'espatlla dreta se li veuen unes cicatrius amb relleu. Una J majúscula. L'amic agafa el braç del noi i el fa girar en rodó. Contempla les marques al sol ataronjat. No surt del seu atordiment. Assenyala la marca i assenyala al seu amic.

-Ets un mentider fill de la gran puta. Però... que no t'havies modernitzat? No, si encara resultarà que marques el bestiar a l'antiga? És?

Francesc López Camacho
Barberà del Vallès (Barcelona)








Perfecció

És simplement perfecta. Els seus rínxols d'atzabeja, els seus ulls ambarins, la seva mirada fogosa, els seus pòmuls roents, els seus llavis ambrosíacs, la seva pell melosa, les seves corbes delitoses... Tot plegat, composa la seva bella perfecció que m'esclavitza amb el seu embruix.

Un xiulet em torna a la realitat. M'haig d'afanyar a endollar-la o bé se li esgotarà la bateria.

Edgar Cotes i Argelich
Balaguer (Lleida)










Insistència

El mal actor tenia una oportunitat. L'havien trucat d'una agència i el necessitaven.

-Tenim un paper per tu. Has de fer de mal actor, un dels que no sap interpretar. És un paper idoni per tu. Li hem dit al director que ets la persona perfecta.

El mal actor s'hi llençà de cap, un paper és un paper i aquest semblava fet a mida.

A l'última obra va fer el paper d'espectador i no va tenir bona crítica: "L'espectador no va reeixir en el seu intent, s'hauria de dedicar a una altra cosa, com a espectador no val res" van dir els crítics. Aquests criticaren especialment que l'espectador, al final de l'obra, cofoi del seu paper, s'alcés a saludar somrient enmig de la platea. Un espectador de veritat no ho hagués fet mai, deien. A més, no havia tossit en cap moment.

Quan va fer el paper de mal actor, com que era un autèntic mal actor, tampoc va agradar. El mal actor era tossut i decidit a aprendre el seu art estudià seguint el mètode Stanislavsky per sentir realment el paper. Ho feu amb determinació i arribà fins al final. Sentí de tal manera el paper que finalment, ell mateix es convertí en paper. Havia conseguit l'excel·lència, ara li escrivien versos damunt.

Janot Vila Fonolleda
Sabadell (Barcelona)






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada