dijous, 30 de juny del 2016

VEREDICTE FINAL V EDICIÓ MICROCONCURS / VEREDICTO FINAL V EDICIÓN MICROCONCURSO




El jurat de la fase final de la categoria en català de la V edició del Microconcurs de La Microbiblioteca format per l'acadèmica i escriptora, i els escriptors:



El jurado de la fase final de la categoría en catalán de la V edición del Microconcurso de La Microbiblioteca constituïdo por la académica y escritora y los escritores:





















Ha decidit atorgar el premi com a guanyador anual al microrelat:

Ha decidido otorgar el premio como ganador anual al microrrelato:











Pèrdua

D’uns anys ençà, la Lola ho ha perdut gairebé tot: tres mòbils, quatre carteres, sis paraigües, les claus de casa, dos gossos, la paciència, molts cabells i el marit –fart de viure amb una dona tan perdedora. La pèrdua més gruixuda, però, va ser l’oncle Lluís. L’home, amb vuitanta-tres anys acabats de fer, coix i curt de vista, va cometre la temeritat d’acompanyar la Lola a caçar bolets. Enfebrada amb les clapes de rovellons que anava trobant, no el va vigilar prou i l’oncle es va perdre. Un ciclista va trobar-ne el cos al cap d’un mes. Avui fa un any d’allò i està més atabalada que de costum. Posa l’olla al foc i baixa a comprar vi. Quan vol pagar, no troba la targeta. Torna a casa i la busca per tot arreu. L’últim lloc on mira és al rebost: quan encén l’interruptor, l’oncle Lluís l’hi allarga i li diu que l’ha trobada a sobre el pot dels cigrons. Després de donar-li les gràcies, s’adona, aterrida, del que ha passat, pensa en l’olla i en el gas i constata que acaba de perdre l’última cosa que li quedava per perdre.


Jordi Bonet-Coll
La Bisbal d'Empordà (Girona)














I el jurat de la fase final de la categoria en castellà de la V edició del Microconcurs de La Microbiblioteca format per la professora i doctora en literatura, l'editor i filòleg, i l'escriptor i periodista:


Y el jurado de la fase final de la categoría en castellano de la V edición del Microconcurso de La Microbiblioteca constituïdo por la profesora y doctora en literatura, el editor y filólogo, y el escritor y periodista :

























Ha decidit atorgar el premi com a guanyador anual al microrelat:

Ha decidido otorgar el premio como ganador anual al microrrelato:







En memoria de Hugo Dubois

El mariscal Hugo Dubois (1867-1936), psicólogo e ingeniero matemático, debería ser reconocido como el genio que cambió el rumbo de la Gran Guerra a principios de 1918. Acantonado en la localidad de Enjôler, en el Frente Occidental, con la consigna de defender París, diseñó un sistema de trincheras basado en la lógica de las ilusiones ópticas. Hizo excavar zanjas asimétricas con proyecciones en diferentes ejes, cuyos perfiles imitaban líneas expresionistas. El efecto creado, una red donde confluían perspectivas oblicuas difuminadas hacia los cuatro puntos cardinales, resultó infalible. Sin referencias precisas, desde sus trincheras regulares, los disparos erráticos de ametralladora del ejército alemán no causaron ninguna baja; sus granadas explotaban en lugares inútiles; los soldados se perdían al intentar cualquier incursión. Dubois sabía que la guerra además es psicológica. Cuando el desánimo invadió al enemigo, el éxito de la contraofensiva francesa estuvo asegurado.

En honor del mariscal se colocó su estatua en la plaza de Enjôler, erigida siguiendo las instrucciones de los planos de sus trincheras. Aún hoy nadie ha conseguido admirarla de cerca.


Rafa Heredero García
Laguna de Duero (Valladolid)










*Biblioteca Esteve Paluzie (Barberà del Vallès).





L'acte d'entrega de premis i del llibre recull dels microrelats seleccionats al llarg del Microconcurs serà el divendres 30 de setembre a les 19:00 hores a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.


Volem agrair a totes aquelles persones i institucions que han fet possible el desenvolupament del Microconcurs, en especial a l'equip humà de la Biblioteca Esteve Paluzie, a les Regidories de Cultura i d'Equipaments Municipals de l'Ajuntament de Barberà del Vallès i als components dels jurats mensuals i finals per formar-ne part desinteressadament i molt especialment a tots els i les participants que han enviat els seus microrelats a concurs durant aquests vuit mesos. Moltes gràcies!







*Ajuntament / Ayuntamiento de Barberà del Vallès,
Francesc Terol, arquitecte / arquitecto (1956).




El acto de entrega de premios y del libro recopilatorio de los microrrelatos seleccionados durante el Microconcurso será el viernes 30 de septiembre a las 19:00 horas en la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.


Queremos agradecer a todas aquellas personas e instituciones que han hecho posible el desarrollo del Microconcurso, en especial al equipo humano de la Biblioteca Esteve Paluzie, a la Regidurías de Cultura y de Equipamientos Municipales del Ayuntamiento de Barberà del Vallès y a los componentes de los jurados mensuales y finales por formar parte de ellos desinteresadamente y muy especialmente a todos los y las participantes que han enviado sus microrrelatos a concurso durante estos ocho meses. ¡Muchas gracias!


dilluns, 27 de juny del 2016

UN ENJAMBRE DE HISTORIAS DEDICADAS / DEDICADES








A La Microbiblioteca aviat podrem dedicar un prestatge exclusiu als exemplars del mestre Javier Perucho

Moltíssimes gràcies per la seva generositat!






*Javier Perucho. Fotografia d'Omar Meneses, 2011.



Javier Perucho és editor, assagista i historiador del microrelat, l'aforisme, els chicanos i els escriptors extravagants. Doctor en Lletres per la Universidad Autónoma de México (UNAM) és professor investigador de la UACM.
Antòleg i entrevistador, entre moltes altres obres ha publicat, pel que fa referència al gènere microrelat, els llibres "El cuento jíbaro: Antología del microrrelato mexicano" (Fictica Editorial-UV, 2006),  "Yo no canto Ulises, cuento: la sirena en el microrrelato mexicano" (Ediciones Fósforo, 2008), "Dinosaurios de papel: el cuento brevísimo en México" (Ficticia Editorial, 2008) i "La música de las sirenas" (FOEM, 2013). I una selecció dels seus assajos es troba a "Ocaso de utopías" (UV, 2013).
En solitari ha publicat els llibres de microrelats "Enjambre de historias" (Naveluz. UNAM, 2015) i molt recentment "Anatomía de una ilusión" (UNAM, 2016).

Coordinador editorial de la revista El cuento en red, crea i manté el seu blog Miretario.






*Promesa, il·lustració / ilustración de Rubén Guerra.




Promesa

Tengo que escapar, fue mi promesa repetida día tras día. Cuando bebía aquella agua apestosa. Al escuchar el rumor de unos pasos. Mientras ladraban los perros. Luego rezaba y me encomendaba al Señor.

Javier Perucho











En La Microbiblioteca pronto podremos dedicar una estanteria exclusiva a los ejemplares del maestro Javier Perucho

¡Muchísimas gracias por su generosidad!









*Javier Perucho. Fotografia de Pascual Borzelli, 2010.




Javier Perucho es editor, ensayista e historiador del microrrelato, el aforismo, los chicanos y los escritores extravagantes. Doctor en Letras por la Universidad Autónoma de México (UNAM) es profesor investigador de la UACM.
Antólogo y entrevistador, entre muchas otras obras ha publicado, por lo que se refiere al género microrrelato, los libros El cuento jíbaro: Antología del microrrelato mexicano (Fictica Editorial-UV, 2006), Yo no canto Ulises, cuento: la sirena en el microrrelato mexicano (Ediciones Fósforo, 2008), Dinosaurios de papel: el cuento brevísimo en México (Ficticia Editorial, 2008) y La música de las sirenas (FOEM, 2013). Y una selección de su ensayística acampa en Ocaso de utopías (UV, 2013).
En solitario ha publicado los libros de microrrelatos Enjambre de historias (Naveluz. UNAM, 2015) y muy recientmente Anatomía de una ilusión (UNAM, 2016).

Coordinador editorial de la revista El cuento en red, crea y mantiene su blog Miretario.










Mexicanísimo

Para Fernando Valls

Nomás le sorrajé siete plomazos cuando me dijo entre susurros que era el padre de mi hija.

Javier Perucho







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliogràfica

Signatura               N Per
Classificació          834B.4"20"
Autor                     Perucho, Javier
Títol                       Enjambre de historias / Javier Perucho
Publicació              México : Universidad Nacional Autónoma 
                               de México, 2015
Descripció física     75 p. : il. ; 18 cm
Col·lecció               Naveluz
Matèria                   Microrelats

dimecres, 22 de juny del 2016

FINAL ANUAL V 2016: 30 DE JUNY EL VEREDICTE / 30 DE JUNIO EL VEREDICTO











Els jurats de cada categoria de la final del Microconcurs estan deliberant...


Los jurados de cada categoría de la final del Microconcurso están deliberando...







CATALÀ:

La Clepsidra de les Gaseles. Josefina Maymó i Puig. Alella (Barcelona).
Testos i olles. Jordi Masó Rahola. La Roca del Vallès (Barcelona).
L'abellot. Imma Torné Sans. Barcelona.
Pacta sunt servanda. Carles Quílez Cunillera. Sabadell (Barcelona).
Catorze. Marta Finazzi Martínez. Girona.
Pèrdua. Jordi Bonet-Coll. La Bisbal de l'Empordà (Girona).
Deutes. Carles Castell Puig. Sant Cugat del vallès (Barcelona).
Caça major. Javier Palanca Corredor. València.





CASTELLANO:

En memoria de Hugo Dubois. Rafa Heredero García. Laguna de Duero (Valladolid).
El confesor. Pedro Herrero Amorós. Castellar del Vallès (Barcelona).
Instinto maternal. Asun Gárate Iguarán. Bilbao (Bizkaia).
El marino adúltero. Roberto Migoya Ramos. Ponferrada (León).
Asperger. Raquel Vázquez. Betanzos (A Coruña).
Invertebrada. Miguelángel Flores. Sabadell (Barcelona).
Los panes y los peces. Raúl del Valle Rodríguez. Canovelles (Barcelona).
Para una guerra feliz. Agustín Martínez Valderrama. Gavà (Barcelona).









*Tres germanes / Tres hermanas d'Angelika Kauffmann (1795).




I mentre esperem el veredicte final volem donar les gràcies als Directors i Directores de Biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona que han format part del jurat de les convocatòries mensuals d'aquesta quinta edició del Microconcurs:




Y mientras esperamos el veredicto final queremos dar las gracias a los Directores y Directoras de Biblioteca de la Red de Bibliotecas de la Diputación de Barcelona que han constituïdo el jurado de las convocatorias mensuales de esta quinta edición del Microconcurso:





Íngrid Plaza, Bibliobús La Mola.
Assumpta Molist, Bibliobús Tagamanent.
Rosa Garcia, Bibliobús Guilleries.
Bernadet Vallvé, Bibliobús Pedraforca.
Noemí Alcázar, Bibliobús Montnegre.
Bernadette Hortal, Bibliobús El Castellot.
Òscar Santotomàs, Bibliobús Cavall Bernat.
Rut JiménezBiblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Berta Cama, Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

divendres, 17 de juny del 2016

DONATIUS / DONATIVOS (55)







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                  N Eli
Classificació             833.4"19"
Autor                        Elias i Cornet, Josep
Títol                         La Dona del capità : contes / Josep Elias
Publicació                 Barcelona : Laia, 1978
Descripció física       140 p. ; 20 cm
Col·lecció                  Les Eines (Laia) ; 35
ISBN / ISSN             8472226336







Intermitències

Em cridà l'atenció quan li vaig sentir dir que havia treballat amb un capità de nom Jervis. Li vaig fer senyal que s'atansés. La taverna era ombriva i només li distingia l'arracada d'or lluent que portava a l'orella dreta. veniu de Point-à-Pitre? vaig demanar-li. La seva resposta es va perdre, atropellada per l'atac sobtat de tos que em doblegà sobre el taulell. Un cop alleujat, em vaig excusar i li vaig oferir una copa de rom. El va tastar i va dir: no és com el d'allí. Bé prou que m'ho suposava, però no vaig dir res. No em sentia urgit de saber més notícies que les que aquell mariner em volgués donar. vam beure en silenci. La cridòria del mercat a fora ens arribava esmorteïda. Tornàrem a omplir les copes. N'he traficat de barrils, l'hòstia, va dir el mariner, cada setmana un port diferent. Em conec totes les Antilles, sabeu? I amb un vaixell que era una carraca, cruixia a la mínima onada que ens agafés de través. I no eren navegacions difícils, no, si val a dir que la cosa difícil no venia del mar. El mariner va riure, un riure un pèl groller alhora que melangiós. Sabeu, era la dona del capità. De vegades embarcava amb nosaltres. S'estirava a proa per prendre el sol. Era esvelta, tot i que no s'assemblava a les negres d'aquells paratges. Tenia un què i bé, ja us ho he dit, s'estirava a proa per prendre el sol. La tripulació no és que anéssim esvalotats, però ens agradava passar-li a frec sovint. De vegades ens feia preguntes, res, ganes de xerrar, per què servia aquell ganxo,quin vent bufava, etc.... Només eren preguntes i mai no quedava clar si volien ésser altra cosa. Estarrufava el nas i de cop era com si ja no existíssim. Nosaltres, què voleu que us digui, aquest caràcter a mi no m'atabala, però imaginàvem tota mena de coses. Suposo que ho feia la calor. Aquelles terres, sabeu? L'important era arribar a port, descarregar, cobrar la paga i au! I ella, ves, era la dona del capità.
Algú reclama el mariner per anar-se'n. Aquest enllestí d'una glopada la copa de rom i amb un somriure de complicitat va dir-me: coses que passen i que no passen, au salut i gràcies. Vaig encendre un cigarret malgrat la tos; tenia un gust aspre que em féu feliç tota l'estona que va durar. Després tranquil·lament, me'n vaig anar a dinar.

Josep Elias









Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                  N Pac
Classificació             833.4"19"
Autor                        Pacheco, Jesús
Títol                         Ficcionaris / Jesús Pacheco
Publicació                 Barcelona : Proa, 2001
Descripció física       212 p. ; 22 cm
Col·lecció                 Beta (Proa) ; 67
ISBN / ISSN             8484371778









No és pas veritat que vagi vestida de color negre

Vaig arribar a aquest poble al matí. Vaig fer la meva feina i vaig marxar.
Els mitjans de comunicació van parlar d'epidèmia. Mentida: tots eren a la meva llista.

Jesús Pacheco





Moltes gràcies a la Biblioteca d'Humanitats del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona pels seus donatius.


Muchas gracias a la Biblioteca de Humanidades del Servicio de Bibliotecas de la Universitat Autònoma de Barcelona por sus donativos.

dimecres, 15 de juny del 2016

DOBLE DEDICATÒRIA DES DE MÈXIC / DOBLE DEDICATORIA DESDE MÉXICO











Farà més d'un any, potser dos, Laura Elisa Vizcaíno va cursar una estada d'investigació a la Universitat Autònoma de Barcelona i va passar llargues estones consultant i investigant el fons especialitzat en el gènere microrelat de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

Ara, ens fa arribar el seu primer llibre de microrelats en solitari, així com la seva tesi per obtenir el grau de Mestra en Lletres sobre la minificció.

Moltes gràcies per les dedicatòries i t'esperem aviat! 
El fons segueix creixent!





*Laura Elisa Vizcaíno.


Laura Elisa Vizcaíno Mosqueda (Ciudad de México, 1984) és Llicenciada en Literatura Llatinoamericana per la UI i Mestra en Lletres Mexicanes per la UNAM. Ha cursat estades d'investigació a la Universidad de Buenos Aires i a la UAB. Actualment treballa en el seu doctorat.
Ha escrit estudis sobre la minificció a Cuadernos americanos, Cuento en red i altres revistes literàries on també apareixen les seves minificcions.
Ha publicat el llibre per a infants "El barco de los peces pirata" (Fernández Editores, 2015) i alguns dels seus microrelats han estat antalogats a "Grageas II" (Desde la Gente, 2010), "Los comprimidos memorables del siglo XXI" (Bogotá, 2012) i a "Cien fictimínimos, microrrelatario de Ficticia" i "Minibichario, el libro de los seres imaginarios", ambdues antologies publicades el 2012 a Ficticia Editorial, segell on col·labora com a tallerista.
"De la narrativa breve a la minificción" (MD ediciones, 2011) és la seva tesi d'obtenció del mestratge en lletres i CuCos (Ficticia Editorial, 2015) el seu primer llibre de microrelats en solitari.







Problemas con el estambre

La doncella Aracné abrió una Escuela de Tejido y Bordado. Entre millones de alumnas sólo una no pudo graduarse. La creían holgazana e irresponsable, incapaz de hacer la tarea completa. Sus compañeras se burlaban de ella y, como no le dirigían la palabra, nadie le preguntó por qué deshacía el tejido todas las noches.

Laura Elisa Vizcaíno














Hace más de un año, puede que dos, Laura Elisa Vizcaíno cursó una estancia de investigación en la Universitat Autònoma de Barcelona y pasó largas jornadas consultando e investigando el fondo especializado en el género microrrelato de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

Ahora, nos hace llegar su primer libro de microrrelatos en solitario, así como su tesis para obtener el grado de Maestra en Letras sobre la minificción.

¡Muchas gracias por las dedicatorias y te esperamos de vuelta pronto! 
¡El fondo sigue augmentando!





*Laura Elisa Vizcaíno.



Laura Elisa Vizcaíno Mosqueda (Ciudad de México, 1984) es Licenciada en Literatura Latinoamericana por la UI y Maestra en Letras Mexicanas por la UNAM. Ha cursado estancias de investigación en la Universidad de Buenos Aires y en la UAB. Actualmente trabaja en su doctorado.
Ha escrito estudios sobre la minificción en Cuadernos americanosCuento en red y otras revistas literarias donde también aparecen sus minificciones.
Ha publicado el libro para niños y niñas El barco de los peces pirata (Fernández Editores, 2015) y algunos de sus microrrelatos han sido antalogados en Grageas II (Desde la Gente, 2010), Los comprimidos memorables del siglo XXI (Bogotá, 2012) y en Cien fictimínimos, microrrelatario de Ficticia y Minibichario, el libro de los seres imaginarios, estas dos últimas antologías publicadas en 2012 en Ficticia Editorial, sello donde colabora como tallerista.
De la narrativa breve a la minificción (MD ediciones, 2011) es su tesis de obtención de la maestría en letras y CuCos (Ficticia Editorial, 2015) su primer libro de microrrelatos en solitario.







A la hora del té

Mi nombre es Johny y soy un fox terrier. mis raíces británicas me han heredado un pelaje lacio, así como una combinación muy estética entre el blanco y el café. Sin embargo la vida es dura conmigo: habito en un cuarto de azotea, mi trabajo consiste en cuidar un colchón y una virgen de porcelana, me alimentan con patas de pollo o cueritos de cerdo.
Lo peor es que todas las tardes llega la anciana con su bastón, arrastrando la pierna se me acerca, su ropa huele a coladera y, mientras llora en mi espalda, yo quisiera ladrarle, suplicarle, por favor, dígame Johny, no Juanito.

Laura Elisa Vizcaíno




Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                N Viz
Classificació           834B.4"20"
Autor                      Vizcaíno Mosqueda, Laura Elisa
Títol                        CuCos / por Laura Elisa Vizcaíno
Publicació               México : Ficticia, 2015
Descripció física     108 p. ; 21 cm
Col·lecció                Biblioteca de cuento contemporáneo ; 50
ISBN / ISSN            9786075210575
Matèria                    Microrelats




Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura               834B.34"20" Viz
Classificació           834B.34"20"
Autor                      Vizcaíno Mosqueda, Laura Elisa
Títol                        De la narrativa breve a la minificción / 
                               presenta: Laura Elisa Vizcaíno Mosqueda ; 
                               asesor: Federico Patán López
Publicació               México : MD, 2011
Descripció física     150 p. ; 22 cm
Nota                        Tesis para obtener el grado de Maestra en Letras 
                                (Letras Mexicanas)
Matèria                    Microrelat



dilluns, 13 de juny del 2016

MICRORELATS DE MAIG / MICRORRELATOS DE MAYO (2)



Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de maig.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de mayo.


Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








Renéixer

Michael Green tenia els ulls fixos en la pantalla de l’ordinador on les cotitzacions del mercat dels cereals es movien com cucs de colors. La mà dreta crispada a sobre del ratolí mentre l’esquerra li esgarrapava el pit en un intent inútil d’aturar el dolor. Ningú es va adonar com agafava aire i el retenia uns segons, conscient que la seva existència es reduïa a aquell bocí d’oxigen i que una vegada el deixés anar, en el seu interior només hi hauria lloc per a la mort.
Creiem que va repassar la seva vida en aquells instants: els seus èxits a la City de Londres; les persones i les relacions oblidades per aconseguir-los; les paraules del seu mestre espiritual quan deia que transitem per diverses existències i que amb cada mort renaixem en un altre cos. Va tancar els ulls confortat en aquest darrer pensament i lentament va deixar fugir l’aire.
Va intuir la llum al final del túnel, va sentir com unes mans negres el treien a la superfície, va veure una cabana en penombra i com els seus germans famèlics el miraven amb rancúnia. Per un instant es va maleir per haver ajudat tant a aquella misèria, just fins que una cleca al cul el va fer esclatar en un plor que ja no era el seu.

Dario Alberca Badenes
Vilafranca del Penedès (Barcelona)









Superhomes
Els grans homes no són grans a totes hores ni en totes les coses.
Frederic II de Prússia (1712-1786)

Em costa dormir a les nits. La meva dona em tranquil·litza dient-me que tot arriba per qui sap esperar. Ara vivim a casa de la sogra. Vam haver de deixar les claus del pis al banc. De fet era seu. Anem tirant de feines temporals i del subsidi de la mestressa. L’important és que en Narcís, el nostre fill, no li manqui de res. Aquesta setmana he passat el càsting per fer un acte en un conegut cinema durant la projecció de l’última pel·lícula de Batman.  Abans que comenci cada passi he de passejar-me pel cinema saludant. Tenir do de gents m’ha servit. Per l’estrena m’han donat dues entrades a primera fila. Feia temps que no veia tan content en Narcís. L’assenyalat dia, amb la sala plena de gom a gom, he sortit per la part de l’escenari. Al meu fill els ulls li feien pampallugues. La meva dona no parava de riure i de girar-se enrere per veure les cares dels altres espectadors. A ell li he donat la mà. Llavors, a cau d’orella posant veu greu li he dit que es comentava per la ciutat que era un noi molt valent. M’ha abraçat. En arribar a casa, el primer que m’ha dit el meu fill tot joiós ha estat: “Saps pare? A Batman li fa mal olor l’alè!”.

Àngel Fabregat Morera
Belianes (Lleida)









1999

Onze d'agost i tot és fosc. Vaig a la cuina. És dimecres i en Joan vindrà a dinar. L'eclipsi s'ha endut el sol, esgrogueïnt-lo. Els mobles giravolten i em sento fer figa. Abans de caure penso que no arribaré al telèfon.

Vaig a dinar amb la mare. Fa dies que no m’hi passo i deu estar amoïnada. Fa temps que no parlem i em fa vergonya que se m’escapi esmentar que no tinc feina. Sort de la Dolors que fa de dependenta mitja jornada. I ara estem embarassats. La mare voldria que hi anéssim a viure però no pot ser. Vaig a trucar. Comunica.

Suo com un porc. Aquest cargol està passat de rosca. Fa un dia ben estrany amb aquest sol esmorteït que gairebé mareja. Aquest any no tinc vacances i no aniré al poble a veure la mare. Fa deu dies va ser a casa per l’aniversari de la meva filla. A l’hora d’anar-se’n, la criatura va començar a plorar com si ho sabés.  Vaja, em criden. Entro  a la caseta del guàrdia i agafo el telèfon.

La veïna ha sentit l’estrèpit i,  amb la clau que té per si de cas, ha entrat al pis. La mare era estesa amb el fil del telèfon a la mà i una ganyota d’esperança als llavis. En Joan i jo la vetllem a l’hospital. El metge no creu que se’n surti.

Celestí Casòliva Morales
Barcelona









El motí
                                                         “Blaquerna demanà al juglar qual era seu ofici
                                                          e lo juglar li dix que ell era juglar”
                                                          Ramon Llull

- El narrador ens acorda uns minuts per expressar-nos – diu el delegat.
Rebombori a l’assemblea de personatges.
– Quins punts desitgeu tractar ?
Una certa perplexitat.
Els assistents s’entremiren, rumien. Gratament discret de closques.
A la fi, un personatge grassonet s’alça i diu amb vehemència:
- Que no comenti cadascuna de les nostres paraules! – diu certament amb vehemència.
El secunda al cap d’uns segons un personatge llargarut:
- Sí, exacte, és un tracte vexant! – referma l’espigat.
Unes files més enllà es posa dempeus un barbut i perora enèrgicament cap als companys:
- Per què el necessitem, nosaltres, al narrador? Que no tenim veu? Fora acotacions! Tot el poder per als personatges!
Un grup de personatges excitats arrenca unes cadires i hi cala foc.
Esclata el vidre d’una finestra.
- Mori el narrador! Mori el narrador!
Els observo divertit, somric i faig caure damunt les seves vel·leïtats la força senzilla d’un signe de puntuació: .

Roger Fusté Suñé
Aix-en-Provence (França)









Una abella i una flor

Després d'anys d'investigació, Eduard Ribó i Cruz va ser el primer nen concebut a partir de la interacció directa d'una abella i una flor. Van caldre proves i proves, hores de laboratori i diverses campanyes de micromecenatge per aconseguir aquest prodigi de la natura; i que per fi, uns pares poguessin explicar al seu fill que un dia una abella, Eduard, va acostar-se a una flor i va deixar-hi una mostra d'àcid desoxiribonucleic, i amb l'ajuda d'un equip científic multidisciplinar el pare la va anar regant i la mare cuidant-ne els pètals, i al cap d'uns mesos, amor, vas néixer tu... feliç i aliè al debat biomèdic.

Laia Prat Garcia
Sant Quirze del Vallès (Barcelona)