Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de novembre.
Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.
Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de noviembre.
Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.
*Humphrey Bogart.
Actitud en acció
Has vist com s’apropa, caminant per la vorera, amb la seua
feminitat elegant. Al moment, has posat l’esquena recta i has estès una mica
els dits de la mà dreta, agafant el cigarret de la mateixa manera en què ho fa
Humphrey Bogart en la imatge que visualitzes a la teua ment. El cambrer ha
mirat la tassa buida de cafè, ha fixat els ulls en ella de manera fugaç i t’ha
preguntat després si volies alguna cosa més. Tu has aclucat els ulls —de nou,
has imitat Bogart, conscient, inconscient, de fer-ho— i, sense mirar-lo, li has
dit que no, amic, gràcies, amb gran seguretat en tu mateix. Has sentit el so
dels talons de les seues sabates a molt poca distància, el ritme que evoca el
moviment sensual dels malucs, l’estil en la mesura justa, idònia. Has optat per
no girar-te. En compte d’això, has fet una xuclada al cigarret a càmera lenta,
alhora que has percebut, de reüll, el seu cos, i també el seu perfum. A
continuació, ella ha arribat, t’ha fet un bes rutinari i s’ha assegut a la
taula. «Demà dinem a ca els meus pares, recorda-ho», t’ha dit, somrient. Tu has
assentit amb el cap i, després de baixar la guàrdia uns instants, has continuat
actuant.
Vicent Terol
Xàtiva (València)
Dualitat
L’home tanca l’informe que ha de lliurar l’endemà i obre el
document amb el seu darrer poema. Comprova que cap company pot veure la seva
pantalla d’ordinador i es capbussa en la tasca creativa. Tanmateix, avui no
aconsegueix concentrar-se. No pot treure’s del cap l’angoixant pregunta de
perquè no té èxit en el camp de la poesia, malgrat el seu innegable talent i la
infinita constància.
De cop, una idea pren forma en l’interior del seu cap.
Aplicarà a la poesia allò que sap fer millor: l’anàlisi per a la planificació
estratègica. Engrescat, agafa un llapis, treu un full de paper i traça una gran
creu que el divideix en quatre parts. Llavors, es llença a desenvolupar una de
les metodologies analítiques habituals.
Dues hores més tard, decideix llençar la tovallola. Per molt
que s’ha espremut el cervell, només ha identificat una fortalesa i dues
oportunitats vinculades a la seva poesia. Per contra, els espais corresponents
a debilitats i amenaces estan plens a rebentar.
Com a bon professional, admet l’evidència i es torna a
submergir en l’informe. Tot i això, no es pot estar de modificar la darrera
frase de les conclusions de manera que quedi un alexandrí amb dos hemistiquis.
Carles Castell Puig
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
Bombolla de sabó
És un nen poc parlador. De vegades, si li preguntes alguna
cosa, te’l pots trobar que mira cap a terra o el sostre. Tot sovint sembla que
estigui a la lluna. Els seus pares ja l’han portat a diferents especialistes.
Un dia a l’escola tocava parlar dels animals de companyia.
La mestra anava preguntant a cadascun dels alumnes d’aquella classe de primària
si tenien alguna mascota a casa. Quan li va tocar el torn al xic va tardar una
estona a respondre. Llavors en veu baixa va deixar anar que creia que tenien
una gateta. Els seus companys es van posar a riure. La professora li va
preguntar si només ho pensava. I ell va respondre que el seu pare de tant en
tant la buscava per casa. Malgrat tot, ell no l’havia vista mai.
Àngel Fabregat Morera
Belianes (Lleida)
