dijous, 11 de novembre del 2021

GUANYADORS D'OCTUBRE / GANADORES DE OCTUBRE (XI EDICIÓ / EDICIÓN)

 


XVIII Premi Setenil de contes 2021 per / XVIII Premio Setenil de cuentos 2021 por
De puro meteoro (Aristas Martínez, 2020). 





Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'octubre de la XI edició del Microconcurs són:




Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de octubre de la XI edición del Microconcurso son:





CATEGORIA EN CATALÀ:






Família

Va trobar la fotografia de la seva esposa en una revista de moda. Anunciava una assegurança per a la llar. Li va agradar l’aplom d’aquell mig somriure, les minúscules arrugues que li vorejaven els ulls verd maragda, l’austeritat d’un maquillatge que no pretenia enganyar sinó transmetre sinceritat i confiança. En la mateixa publicació apareixien els fills, en la secció de roba infantil. Dos bessons rossets, idèntics. A qui deuen haver sortit, sol comentar ell, divertit, quan ensenya la imatge a algú. Guarda les fotografies dins la bitlletera i les treu per mostrar-les amb orgull als companys de l’oficina. Sap que l’envegen, que les seves dones no poden competir amb la bellesa serena de la seva, i que la felicitat que espurneja els ulls dels nens mai la veuran en les seves criatures. Ets afortunat, li diuen. I ell no ho nega, té molta sort, sí. Ha format una família ideal, explica, viu amb una dona encisadora que l’estima i uns fills educats en el respecte i la tolerància. Quan desa les fotografies a la bitlletera, els ulls se li han humitejat. És la millor família que pot imaginar, pensa. Però si mai se’n cansés, agafaria les tisores i en buscaria una altra.

Jordi Masó Rahola

Granollers (Barcelona)







CATEGORÍA EN CASTELLANO:





Ensueños

Esta noche ha vuelto a soñar con ella, con su compañera de trabajo, con sus piernas largas y sus zapatos de aguja, con su coño rasurado y su sonrisa de azafata de televisión, sueña que hacen el amor con ternura desmedida, pero cuando va a abrazarla se le escurre entre los dedos para vestirse apresuradamente y, como una cenicienta cualquiera, perder un zapato que en ese mismo momento, en otro punto de la ciudad, anda buscando como una desesperada por toda la casa, debajo de la cama, en las cajoneras de los armarios, pensando que vaya casualidad, que no encuentre precisamente ese, mientras se decide por otros y termina de maquillarse y vestir a los niños que dejará con premura en el colegio, de camino a la oficina, donde dentro de un rato, como cada mañana, se hará la encontradiza y le contará banalidades, sin atreverse a confesarle, hoy tampoco, que ha vuelto a soñar con él.

Ernesto Ortega Garrido

Madrid