dimecres, 30 de novembre del 2022

DEDICATÒRIA BARDERIANA

 





Moltes gràcies a Damià Bardera pel donatiu dedicat, per formar part del jurat final en la categoria en català de la XII edició del Microconcurs de La Microbiblioteca i per la seva passió pel microconte.





*Damià Bardera.


Damià Bardera Poch (Viladamat, 1982) és escriptor, assagista i Doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. Professors de tallers literaris, actualment viu a Girona.

L'any 2007 va guanyar el premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt amb el llibre el penúltim vòmit (Viena, 2008). Dos anys més tard, va sortir publicat el seu segon llibre, i alguns contes per llegir-los d'amagat (El Cep i la Nansa, 2010), recull de contes que va merèixer ser finalista del V Premi el Temps de les Cireres al millor llibre publicat en català l'any 2010 per un autor jove menor de 35 anys.

A partir del 2010 i fins al 2016, va publicar set llibres de narrativa, tots amb l’editorial El Cep i la Nansa: fauna animal (2011), els homes del sac (2012), els nens del sac (2013), contes de propina (2014), nens de llet (2016) i la novel·la Viladelsac (2015).

A principis de l’any 2019 va veure la llum l’antologia Un circ al pati de casa (Empúries, 2019), amb pròleg de Toni Sala.

Dels articles i assajos, destaquen Estrella Damm, Mediterròniament. La catalanitat emocional (Biblioteca del Núvol, 2013), escrit conjuntament amb Eudald Espluga, i L’home del sac: arquetip modern del no-res (Emboscall, 2015); també ha publicat el dietari assagístic Cal Ratoliu (El Cep i la Nansa, 2019).

Alguns dels seus contes s’han traduït al polonès, al croat, al rus, al neerlandès, al gallec, al castellà i a l'anglès.

El seu darrer llibre és Bèsties de companyia (Godall Edicions, 2022), un recull de contes satírics centrat en el món educatiu i en l’àmbit laboral.




*Il·lustració de Clara Jané Folch.



Joaneta

Mentre fa via cap a la ciutat, xino-xano, Joaneta pensa en tot el que farà un cop vengui la mercaderia. Amagarà els diners sota el coixí i, tant bon punt el vent li bufi de cara, comprarà un parell de dosis més. Les vendrà altra vegada i, amb els guanys obtinguts, en comprarà quatre més. I així anar fent, fins a fer-se rica.
A mig camí, Joaneta s'asseu a l'ombra d'un arbre -un plataner- i reposa una estona. Prepara xeringa, goma, i, al cap de deu segons, ja és rica, viu a ciutat, té les dents blanques -i en ordre-, un qaudre hiperrealista al saló de casa i un gos net i afable que no es cansa de remenar la cua quan ella torna a la feina.

******

En despertar-se, ja gairebé és fosc. S'espolsa la son de les orelles i enfila el camí de tornada a casa, xino-xano, tot fent alguna essa i seguint el curs del rierol. Però al cap d'una estona ja esbufega, està rebentada, té el coll eixut, com si hagués engolit unes quantes pedres mentre dormia. Sota un cel amb alguna estrella, Joaneta es posa de quatre grapes, s'amorra a l'aigua i ja no en surt mai més.

Damià Bardera







Muchas gracias a Damià Bardera por su donativo dedicado, por formar parte del jurado final en la categoría en catalán de la XII edición del Microconcurso de La Microbiblioteca y por su pasión por el microcuento.





*Damià Bardera.


Damià Bardera Poch (Viladamat, Girona, 1982) es escritor, ensayista y Doctor en Filosofía por la Universitat de Girona. Profesor de talleres literarios,  actualmente reside en Girona.

El año 2007 ganó el premio Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt (Barcelona) con el libro el penúltim vòmit (Viena, 2008). Dos años más tarde, se publicó su segundo libro, i alguns contes per llegir-los d'amagat (El Cep i la Nansa, 2010), recopilatorio de cuentos que mereció ser finalista del V Premio el Temps de les Cireres al mejor libro publicado en catalán el año 2010 por un autor joven menor de 35 años.

A partir del 2010 hasta el 2016, publicó siete libros de narrativa, todos con la editorial El Cep i la Nansa: fauna animal (2011), els homes del sac (2012), els nens del sac (2013), contes de propina (2014), nens de llet (2016) y la novela Viladelsac (2015).

A principios del año 2019 vió la luz la antología Un circ al pati de casa (Empúries, 2019), con prólogo de Toni Sala.

De los artículos y ensayos, destacan Estrella Damm, Mediterròniament. La catalanitat emocional (Biblioteca del Núvol, 2013), escrito conjuntamente con Eudald Espluga, y L’home del sac: arquetip modern del no-res (Emboscall, 2015); también ha publicado el dietario ensayístico Cal Ratoliu (El Cep i la Nansa, 2019).

Algunos de sus cuentos se han traducido al polaco, al croata, al ruso, al neerlandés, al gallego, al castellano y al inglés.

Su último libro es Bèsties de companyia (Godall Edicions, 2022), un recopilatorio de cuentos satíricos centrados en el mundo educativo y en el ámbito laboral.






Pell de gallina

Quan era petit, el pare em va dur a la muntanya i em va mostrar l’espasa. Em va dir:

<<Fixa-t’hi bé, fill meu, perquè aquell que sigui capaç de desclavar-la serà l’amo del nostre poble>>

Em feia gran i l’espasa no es movia de lloc: radiant, enigmàtica, poderosa. Cada dia n’hi havia uns quants que provaven sort. Però res. No hi havia res a fer. El pare ho havia intentat moltes vegades, sobretot quan era jove. I també els altres habitants del poble. Però no es volia desclavar. No hi havia manera.

Fins que em vaig fer gran. Va ser arribar i moldre. Espasa en mà, vaig baixar al poble i, al bell mig de la plaça, vaig alçar l’arma i la gent va començar a desfilar. Passaven l’un darrere l’altre, ordenats. Els vaig tallar el cap tranquil·lament, sense pressa. Abans de decapitar el pare, recordo que em va mirar emocionat i em va dir:

<<Ets l’orgull de la família, fill meu>>

Se’m va posar la pell de gallina. Vaig seguir amb la litúrgia i, quan ja no quedava ningú dret, vaig plegar l’espasa, me la vaig guardar en una de les butxaques dels texans i vaig fer via cap a casa. En arribar-hi, ja al capvespre, vaig desplegar altre cop l’espasa i encara vaig ser a temps de tallar el cap del gos, que m’esperava amb la cua alçada i un xic de saliva a la boca.

Damià Bardera

 

 

Carne de gallina

Cuando era pequeño, mi padre me llevó a la montaña y me mostró la espada. Me dijo:

<<Fíjate bien, hijo mío, porque aquel que sea capaz de desclavarla será el amo de nuestro pueblo>>

Me hacía mayor y la espada no se movía de lugar: radiante, enigmática, poderosa. Cada día había unos cuántos que probaban suerte. Pero nada. No había nada que hacer. Padre lo había intentado muchas veces, sobre todo cuando era joven. Y también los otros habitantes del pueblo. Pero no se quería desclavar. No había manera.

Hasta que me hice grande. Fue llegar y besar el santo. Espada en mano, bajé al pueblo y, en medio de la plaza, levanté el arma y la gente empezó a desfilar. Pasaban uno detrás de otro, ordenados. Les corté la cabeza tranquilamente, sin prisa. Antes de decapitar a mi padre, recuerdo que me miró emocionado y me dijo:

<<Eres el orgullo de la familia, hijo mío>>

Se me puso la carne de gallina. Seguí con la liturgia y, cuando ya no quedaba nadie en pie, plegué la espada, me la guardé en una de los bolsillos de los tejanos e hice camino hacia casa. Al llegar, ya al atardecer, desplegué otra vez la espada y todavía estuve a tiempo de cortar la cabeza del perro, que me esperaba con la cola levantada  y un poco de saliva en la boca.

Damià Bardera (traducción del catalán de A. Guri)



Fitxa bibliogràfica

Signatura N Bar

Classificació 833.4"20"

Autor Bardera Poch, Damià

Títol Els Homes del sac / Damià Bardera Poch

Edició Primera edició

Publicació Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, novembre 2012

Descripció física 158 pàgines : il·lustracions ; 19 cm

Col·lecció La Cram ; 18

ISBN / ISSN 9788492745579

Matèria Microrelats