Redempció
Alguna cosa no rutllava. Cada dimarts, des de feia deu anys, visitava el museu i s´asseia davant d'aquella pintura per experimentar la sensació de nimietat que inevitablement li provocava. En aquella ocasió, però, malgrat haver-se-la mirat des de tots els angles, no aconseguia reproduir aquell sentiment. Se li va acudir la idea que l'obra havia estat sostreta i reemplaçada per una còpia, i la va fer extensiva al director del museu amb qui, arrel de les visites setmanals, havia entaulat una amistat. Aquest, que altrament l’hauria ignorat i pres per boig, va ordenar revisar les gravacions de seguretat. Efectivament, va resultar que les imatges de la nit anterior havien estat subtilment manipulades. En conseqüència, es va encarregar l’autentificació de l’obra a un equip d'experts que va concloure, sens dubte i contra pronòstic, que la pintura era original.
A la seva mansió, un bilionari amb una malaltia terminal va desempaquetar la còpia. En mirar-la va sentir-se inconsolablement insignificant. Una sensació que, en mes de deu anys de tenir-la penjada al saló, no li havia evocat mai l'obra original que acabava de fer retornar al museu.
Meritxell Genescà Francitorra
Sant Salvador de Guardiola (Barcelona)
Estrellatenientes
Todos pensaron que la invención del alambrado flotante era totalmente inútil y así lo fue por mucho tiempo. Hasta que a alguien se le ocurrió reclamar para sí una estrella que se posaba en la noche sobre su casa y alambró el pedazo de cielo por donde viajaba el cuerpo celeste. Después a otro se le ocurrió apropiarse de una constelación y alambró. Luego siguió otro y después otro y otro y otro…
Ahora el cielo es una malla de acero gigante que apenas deja pasar algunos rayos de sol.
Jorge Aguiar
Mendoza (Argentina)
