dissabte, 31 de gener del 2015

AUDIOMICROS (21), JESÚS M. TIBAU








El blog de La Microbiblioteca té el plaer de presentar-vos dos audiomicrorelats d'un dels promotors i agitador del gènere en català més actiu. Des de les Terres de l'Ebre via Priorat, Jesús M. Tibau.


Jesús Maria Tibau i Tarragó (Reus, 1964) es considera fill natural de Cornudella de Montsant (Priorat) on va viure la seva infància i joventut. Escriptor i Diplomat en Magisteri viu i treballa a Tortosa.
Ha publicat els llibres de contes i microrelats Tens un racó dalt del món (Montflorit, 2001), Postres de músic (Empúries, 2005. XXXIX Premi Marian Vayreda), El vertigen del trapezista, Una sortida digna, I un cop de vent els despentina i El noi del costat del padrí (Cossetània, 2008, 2009, 2011 i 2014). També ha publicat el poemari A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009) així com ha estat inclòs en nombroses antologies i llibres col·lectius com premiat i reconegut en diversos certàmens literaris.

Crea i manté el blog Tens un racó dalt del món (Premi Blocs Catalunya 2009) i presenta el programa de televisió de Canal 21 Terres de l'Ebre amb al mateix nom.







*Jesús M. Tibau.



El blog de La Microbiblioteca tiene el placer de presentaros dos audiomicrorrelatos de uno de los promotores y agitador del género en lengua catalana más activo. Desde las Terres de l'Ebre vía Priorat, Jesús M. Tibau.


Jesús Maria Tibau i Tarragó (Reus, 1964) se considera hijo natural de Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona) donde vivió su infancia y juventud. Escritor y Diplomado en Magisterio reside y trabaja en Tortosa (Tarragona).
Ha publicado los libros de cuentos y microrrelatos "Tens un racó dalt del món" (Montflorit, 2001), "Postres de músic" (Empúries, 2005. XXXIX Premi Marian Vayreda), "El vertigen del trapezista", "Una sortida digna", "I un cop de vent els despentina" i "El noi del costat del padrí" (Cossetània, 2008, 2009, 2011 y 2014). También ha publicado el poemario "A la barana dels teus dits" (Aeditors, 2009), ha sido incluïdo en numerosas antologías y libros colectivos como premiado y reconocido en varios certámenes literarios.

Crea y mantiene el blog Tens un racó dalt del món (Premi Blocs Catalunya 2009) y presenta el programa de televisión de Canal 21 Terres de l'Ebre con el mismo nombre.







Roma



Jesús M. Tibau
Tens un racó dalt del món (Montflorit, 2001)







Les dones que fan espelmes



Jesús M. Tibau
I un cop de vent els despentina (Cossetània, 2011)









Al fons de La Microbiblioteca podeu trobar aquests microrelats a:


En el fondo de La Microbiblioteca encontraréis estos microrrelatos en:








Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                    N Tib
Classificació                833.4"19"
Autor                          Tibau i Tarragó, Jesús M.
Títol                            Tens un racó dalt del món / Jesús M. Tibau i Tarragó
Publicació                   Cerdanyola del Vallès : Montflorit, 2001
Descripció física          133 p. ; 22 cm
Col·lecció                    La Pal·las (Montflorit) ; 5
Nota                           En aquest recull de contes breus l'autor parla, 
                                  entre altres coses, del seu poble, Cornudella de Montsant, 
                                  de Siurana i de Tortosa.
ISBN / ISSN                8493156256







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                    N Tib
Classificació               833.4"19"
Autor                          Tibau i Tarragó, Jesús M.
Títol                            I un cop de vent els despentina / Jesús M. Tibau
Publicació                   Valls : Cossetània, 2011
Descripció física          116 p. ; 23 cm
Col·lecció                    Notes de color ; 39
ISBN / ISSN                9788497918619



dijous, 29 de gener del 2015

QUIMERA 373 EUGENIO MANDRINI / QUIMERA 374 RICARDO SUMALAVIA











Dins la secció "Los pescadores de perlas" dels números 373 i 374 corresponents al mesos de desembre i gener de la revista Quimera podem llegir els microrelats inèdits de Eugenio Mandrini i Ricardo Sumalavia




Ja hi ha disponibles aquests números de la revista per consultar a sala a la Biblioteca Esteve Paluzie.










Dentro la sección Los pescadores de perlas de los números 373 y 374 correspondientes a los meses de diciembre y enero de la revista Quimera podemos leer los microrrelatos inéditos de Eugenio Mandrini y Ricardo Sumalavia





Ya hay disponibles estos números de la revista para consulta en sala en la Biblioteca Esteve Paluzie.









Dos

Esa mujer, la única sobreviviente de este mundo sin vida, llevó la mesa a la calle y a la hora del mediodía, sobre un colorido mantel recién estrenado, depositó un pollo horneado con mucho ají y mucha pimienta y mucho orégano, confiando que el aroma, esparcido en el viento, atrajera a un nuevo sobreviviente, siempre que no fuera otra mujer, ni un niño, ni un viejo, sino un hombre, sólo un hombre, apenas un hombre.

Eugenio Mandrini












Hiperrealismo 1

Para qué perder tanto tiempo, se dijo el artista, antes de colgar a sus modelos directamente en las paredes de la galería.

Ricardo Sumalavia










Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                     80 Qui
Classificació                80(05)
Títol                            Quimera : revista de literatura
Publicació                   Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat                  Mensual
Descripció física          Il. ; 28 cm
Descripció física          N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN               0211-3325
Matèria                        Literatura Revistes




dimarts, 27 de gener del 2015

DIMECRES 28 XAT AMB / MIÉRCOLES 28 CHAT CON EDUARDO BERTI






*Eduardo Berti.




Aquest dimecres 28 de gener de 21 a 22:00 hores teniu una cita amb l'escriptor Eduardo Berti en la segona sessió de xat en castellà de la temporada.

Parlarem amb l'autor del seu procés creatiu, del seus llibres de microrelats, de Sternberg i els seus "Cuentos glaciales", de París, Argentina..., i tot allò que se us acudeixi preguntar-li.










I recordeu que participar en el xat duplica les possibilitats en el sorteig del val de 25€ per adquirir llibres a la Microllibreria Diarium.
Si sou l'agraciat o agraciada i viviu a prop us recomanem que els visiteu, i si residiu lluny, no us preocupeu, us faran arribar al vostre domicili els llibres que trieu.

Animeu-vos a participar!!

Per connectar-se directament al xat a partir de les 21:00 hores de dimecres cliqueu aquí.







*Eduardo Berti.



Este miércoles 28 de enero de 21 a 22:00 horas celebraremos con el escritor Eduardo Berti la segunda sesión de chat en castellano de la temporada.

Hablaremos con el autor de su proceso creativo, de sus libros de microrrelatso, de Sternberg y sus Cuentos glaciales, de París, Argentina..., y todo aquello que se os ocurra preguntar.












Y recordad que participar en el chat duplica las posibilidades en el sorteo del vale de 25€ para adquirir libros en la Microlibrería Diarium.
Si la suerte os es propicia y vivís cerca os recomendamos una visita a su librería, y si residís lejos, no os preocupéis, os harán llegar a vuestro domicilio los libros escogidos.

¡¡Animaros a participar!!


Para conectarse directamente al chat a partir de las 21:00 horas del miércoles clicad aquí.



dilluns, 26 de gener del 2015

III CONCURS DE MICRORELATS MARÍTIMS / III CONCURSO DE MICRORRELATOS MARÍTIMOS







El Museu Marítim de Barcelona amb la col·laboració de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, amb patrocini de Casa del Libro, i la col·laboració de Seix Barral, Editorial Planeta, Ariel, Espasa, Ediciones Destino, la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el Servei de Biblioteques de Barcelona, i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya , us animen a participar en el III Concurs de Microrelats Marítims. Envia el teu microrelat i podràs guanyar una tablet, una de les sortides de navegació amb el pailebot Santa Eulàlia, o un lot de llibres. Els microrelats no podran superar en cap cas les 150 paraules. El microrelat presentat ha de tenir com a temàtica ELS PIRATES

Hi pot participar qualsevol persona major de 10 anys. Els participants es distribuiran en tres categories. Un jurat especialitzat serà l'encarregat de decidir els guanyadors. Per presentar els microrelats a concurs, terminis de presentació i llegir les bases completes cliqueu aquí.








El Museo Marítimo de Barcelona con la colaboración de la Red de Museos Marítimos de la Costa Catalana, con el patrocinio de Casa del Libro, y la colaboración de Seix Barral, Editorial Planeta, Ariel, Espasa, Ediciones Destino, la Red de Bibliotecas de la Diputació de Barcelona, el Servicio de Bibliotecas de Barcelona, y el Servicio de Bibliotecas de la Generalitat de Catalunya, te animan a participar en el III Concurso de Microrelatos Marítimos. Envía tu microrrelato y podrás ganar una tablet, una de las salidas de navegación con el pailebote Santa Eulàlia, o un lote de libros. Los microrelatos no podrán superar, en ningún caso, las 150 palabras. El microrrelato presentado debe ceñirse a la temática LOS PIRATAS.

Puede participar cualquier persona mayor de 10 años. Los participantes se distribuirán en tres categorías. Un jurado especializado será el encargado de escoger a los ganadores. Para presentar los microrrelatos a concurso, plazos de presentación y leer las bases completas clicar aquí.

dijous, 22 de gener del 2015

MACRODEDICATÒRIA PER A MICROBIBLIOTECA








Les estanteries de La Microbiblioteca s'han ampliat per fer lloc a l'enorme madalena que habitarà, a partir d'ara, al costat dels altres llibres de microrelats. Si surt en préstec de la Biblioteca esperem que no se la mengin.
Moltes gràcies!








David González (Aye) neix a Sabadell el 1973, encara que ell segueixi obstinat a dir que va ser el 1673 a Rasnov, un petit poble de Transilvània. El seu primer llibre, "Microrrelatos para macromomentos", l'escriu després de l'experiència de donar-se un cop al cap mentre practicava ràfting i ser rescatat per una família de castors que el van adoptar com un més del clan durant els tres anys que va durar la seva amnèsia. Compagina l'escriptura amb el teatre absurd, a més de ser component fundador de la banda de música Aye-ayes, on toca la guitarra, el violí, l'arpa de boca, les maraques, la carraca i el kazoo. Ventríloc frustat, treballa actualment com espantador de gavines al Port de Barcelona. Totalment negat per caminar amb xanques i de distingir el lila virolat del violeta intens, reconeix per contra tenir l'habilitat de distingir un altell d'una golfa al primer cop de vista. La seva paraula preferida del 2013 va ser "ISÒBARA". Contínua vivint a Sabadell, malgrat que intenti convèncer a tothom que resideix a Ribadesella (Astúries).









Amores imposibles II

Siempre que cruzaba a propósito por delante del cíclope, este, enamorado como estaba de ella, le guiñaba seductoramente el ojo, pero esta pasaba de largo con tristeza creyendo que él fingía no verla.

David González













Las estanterías de La Microbiblioteca se han ampliado para hacer sitio a la enorme magdalena que habitará, a partir de ahora, al lado de los otros libros de microrrelatos. Si sale en préstamo de la Biblioteca esperemos que no se la coman.
¡Muchas gracias!










David González (Aye) nace en Sabadell (Barcelona) en 1973, aunque él siga empeñado en decir que fue en 1673 en Rasnov, un pequeño pueblo de Transilvania. Su primer libro, Microrrelatos para macromomentos, lo escribe tras la experiencia de darse un golpe en la cabeza mientras practicaba rafting y ser rescatado por una familia de castores que lo adoptaron como uno más del clan durante los tres años que duró su amnesia. Compagina la escritura con el teatro absurdo, además de ser componente fundador de la banda de música Aye-ayes, donde toca la guitarra, el violín, el arpa de boca, las maracas, la carraca y el kazoo. Ventrílocuo frustado, trabaja actualmente como espantador de gaviotas en el Puerto de Barcelona. Totalmente negado para caminar con zancos y de distinguir el lila chillón del violeta intenso, reconoce por contra tener la habilidad de distinguir un altillo de una buhardilla al primer golpe de vista. Su palabra favorita del 2013 fue "ISOBARA". Continua viviendo en Sabadell, pese a que intente convencer a todo el mundo de que reside en Ribadesella (Asturias).










La sorprendente e inesperada muerte del famoso escritor Andy Klepper, asesinado a manos de un sicario contratado por su ex mujer, Linda Marschiano, directora de una editorial en quiebra, la cual había jurado que por no firmarle los papeles del divorcio se acordaría de ella, y mucho, pero que no contó con la suspicacia de Edward Flores, el teniente encargado del caso, que fue capaz de relacionarla con el asesinato de su marido gracias a los restos de pelo de un huskie hallados en su coche y que coincidían exactamente con los del perro del propio sicario, comprobación que se llevó a cabo después de que detuvieran a este intentando cruzar la frontera de Nuevo Méjico, donde tenía previsto encontrarse con su amante, que no era otra que la propia ex mujer de Klepper y con la que pretendía pasarse el resto de sus días viviendo a cuerpo de rey gracias al millonario seguro de vida del ex marido, al que la aseguradora no tuvo que hacer frente al ser declarados culpables, él por asesinato y ella por incitación a acto criminal, dándose por cerrada la investigación, que coincidió casualmente con la boda del condecorado Edward Flores, ascendido a inspector por su meritorio esclarecimiento de tan enmarañado asesinato

Ese fue el mayor error que cometió Andy Klepper en toda su vida: abrirle la puerta a un desconocido a las tres de la madrugada.

David González






Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                      N Gon
Classificació                  834.4"20"
Autor                            González Fernández, David
Títol                              Microrrelatos para                                                          macromomentos : 
                                     título original: pequeñas                                                historias 
                                     reducidas por compresión 
                                     escrita para grandes,                                                    sublimes 
                                     y espléndidos momentos
Publicació                     [S.l. : el autor], 2014
Descripció física            272 p. ; 22 cm
ISBN / ISSN                  9788461710775
Matèria                          Microrelats

dimecres, 21 de gener del 2015

PRESENTACIÓ A / PRESENTACIÓN EN SABADELL: DE LO QUE QUISE SIN QUERER








Els que es van perdre la presentació a La Microbiblioteca del llibre de microrelats "De lo que quise sin querer" de Miguelángel Flores, editat per Talentura, en tindran una segona oportunitat el dijous 22 de gener a les 19:00 hores a la llibreria La Llar del Llibre (C/ Sant Antoni 20 i Les Valls 22) de Sabadell.

L'acte comptarà amb la presentació del dramaturg Màrius Hernández i l'actuació de la Cía. Teatral Viéndolas Venir.









Los que se perdieron la presentación en La Microbiblioteca del libro de microrrelatos De lo que quise sin querer de Miguelángel Flores, editado por Talentura, tendrán una segunda oportunidad el jueves 22 de enero a las 19:00 horas en la librería La Llar del Llibre (C/ Sant Antoni 20 y Les Valls 22) de Sabadell (Barcelona).

El acto contará con la presentación del dramaturgo Màrius Hernández y la actuación de la Cía. Teatral Viéndolas Venir.

dilluns, 19 de gener del 2015

MICRORELATS DE DESEMBRE / MICRORRELATOS DE DICIEMBRE (2)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de desembre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de diciembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








Alcanphora

Alcanphora huele a añejo, a cosas guardadas en baúles y vitrinas olvidadas. Sus calles y plazas, apergaminadas, se deshacen con sólo mirarlas, al igual que sus habitantes, que nunca se abrazan. Los niños nacen en probetas y lo hacen viejos y rancios. Grandes bolas de alcanfor colocadas en cada esquina intentan luchar sin éxito contra la polilla del tiempo. Se recomienda transitar por Alcanphora, descalzo y de puntillas.

Rosa Martínez Famelgo
Valladolid





*Ala d'un gaig blau / Ala de una carraca azul d'Albrecht Dürer (1512).



Límites

Es cuestión de constancia. Basta con recortarles las puntas doradas de las alas. No se les causa daño, ni se les condena a la inmovilidad, simplemente se reduce el alcance de su vuelo para poder mantenerlas siempre a tiro. Y sí, es cierto que pierden lo vistoso del plumaje, pero no se preocupe, con el tiempo volverá usted a dejarlo crecer a su libre albedrío. Cuando las haya sujetado la costumbre.

Elisa de Armas
Sevilla







Vegetales

Cerró la maleta, cerró el agua y la luz, cerró la puerta, y se puso de camino al aeropuerto. Algo en los ademanes de la azafata le recordó al epipremnum aureum que había abandonado en la cocina. "Pianta rampicante da interni, dove il clima lo consente è coltivabile anche in esterni", ponía en la etiqueta que llevaba el insigne vegetal cuando lo compró en el vivero. Un súbito malestar se apoderó de su cuerpecito. Llamó a la azafata y le informó de su estado. Ésta derramó sobre su cara y a media voz unas palabras sedantes, y acto seguido desapareció dentro de la cabina con un gesto de terror en el rostro. A los pocos minutos el capitán informaba a los pasajeros de que habían perdido el contacto con la torre de control. Han pasado unos cuantos años, pero ahora el epipremmum aureum resplandece como ninguna otra planta en el botánico de la ciudad.

Gustavo Donat Pons
Valencia







Los buscadores

De la A a la Z, en los alféizares y los zaguanes, ya fuese por viejas, por inútiles o simplemente porque se habían convertido en unas incomprendidas, muchas palabras eran abandonadas a su albur. Papá nos ofrecía un maravedí por cada una que conseguíamos recuperar y nosotros andábamos prestos a buscarlas. De no ser por él la mayoría hubiesen terminado sus días en el vertedero de letras, soportando fríos y canículas, entre albardas, baldes, cintas, carricoches, enaguas, fiambreras y, menudo guirigay, pirindolas. Tan bellas, tan cochambrosas, papá se quedaba embelesado observándolas y, ajeno a un mundo que se deshacía de buena parte de su vocabulario, las limpiaba con ahínco, empecinado, cual quijote, en que les devolviésemos todo su esplendor.

Ernesto Ortega Garrido
Madrid



dissabte, 17 de gener del 2015

MICRORELATS DE DESEMBRE / MICRORRELATOS DE DICIEMBRE (1)



Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de desembre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de diciembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.









Última voluntat

Va escampar les seves pròpies cendres al mar.

Francesc Barberà Pascual
Algemesí (València)











El defensa que no sabia que fer amb la pilota

Quan tothom volia unes Adidas Ivan Lendl, jo anava amb sabates ortopèdiques. No vaig aprendre a anar amb bicicleta. Tampoc no treia bones notes. No em vaig moure mai gaire de la mitja del 6. No era un nen efeminat, però m'acovardia fàcilment, i tot m'avergonyia. No vaig topar mai amb el mestre que et desperta la vocació, no era un brètol dels que apedreguen gossets. Em vaig fer gran, i les dones m'agradaven, sí, però no gosava acostar-m'hi. Vaig acabar Psicologia, encara que podria haver estudiat qualsevol altra carrera. I ara que tinc parella i una bona feina m'adono que he transitat per la vida com un nen consentit que no s'ha barallat mai per un gol anul·lat. Per això m'acomiado de tu per escrit, Montse, que sé que no entendràs que no hi ha res més difícil que renunciar a allò que no has tingut mai.

Jaume Ribó Cols
Barberà del Vallès (Barcelona)









Adéu, Andreu

Ahir vam enterrar el tiet Andreu. Eixerit i bromista inevitable, sempre amb un somriure a punt fins que va perdre el pes i la memòria alhora.

Junts, familiars, amics, veïns i el soci del Barça del seient contigu, capcots i resignats que la vellesa s'emportés l'un o l'altre cada tant. Abrics a la falda, mirada a terra i el seu cos exposat presidint la cerimònia. La caixa a punt per ser tancada.

Llavors el tenor del trio que valia 460€ i tocava sis cançons, va començar a cantar espantllant-ho tot desafinant tan descaradament com un equip de futbolistes fet nadales solidàries, un adolescent amb "cascos" a l'FNAC o una dona massa prima cantant òpera. Tan malament i amb una veu tan estrident que vaig alçar la vista demanant auxili i vaig trobar tothom mirant-se, buscant explicacions, ulls molt oberts, cares esforçant-se, la gent passant-ho realment fatal. Ningú va poder resistir l'embestida d'una riallada general que va començar amb un pfff escapant-se d'unes mans a la fila de davant i va créixer i es va estendre, imparable, per tota la sala, com un tsunami.

Llavors vaig mirar el cos immòbil del tiet i li vaig veure als llavis un lleugeríííssim somriure, ara si, dient adéu.

Laia Prat Garcia
Sant Quirze del Vallès (Barcelona)










L'advertiment

Per al seu darrer aniversari li vam regalar una pilota lleugera de plàstic, amb uns pentàgons negres imitant les reglamentàries. La va rebre amb tanta il·lusió que la mateixa tarda vam anar a estrenar-la al parc. Hi estava jugant tot engrescat quan després de rebotar contra una paperera, va fer cap a l'estanyol dels ànecs. El guarda, que l'estava observant divertit, va aconseguir recuperar-la fent servir un tros de canya. Mentre li retornava, picant-li l'ullet li va dir molt seriós: "si torna a succeir, la hi requisaré". En sentir-ho, l'avi va empal·lidir. Des d'aleshores, cada vegada que anem al parc s'abraça amb força a la pilota i es manté tota l'estona alerta, com fan els mascles dels suricata: vigilant sense descans la línia de l'horitzó.

Joaquim Valls Arnau
Barcelona







dijous, 15 de gener del 2015

GUANYADORS DE DESEMBRE / GANADORES DE DICIEMBRE (IV EDICIÓ / EDICIÓN)





*José C. Vales i/y Andreu Carranza, 
guanyadors/ganadores del 71è Premio Nadal 
i/y el 47è Premi Josep Pla respectivament/e.




*Recordem que en aquesta nova edició del Microconcurs els guanyadors o guanyadores de les convocatòries mensuals obtindran com a premi un val de 100€ en llibres que s'entregarà en l'acte de lliurament de premis el setembre de 2015 (sempre en el cas que no resultin ser el guanyador o guanyadora absolut per categoria en que el premi no serà acumulable als 1000€ en metàl·lic).


Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de desembre de la IV edició del Microconcurs són:





*Recordamos que en esta nueva edición del Microconcurso los ganadores o ganadoras de las convocatorias mensuales obtendrán como premio un vale de 100€ en libros que se librará en el acto de entrega de premios en septiembre de 2015 (siempre en el caso que no resulten ser el ganador o ganadora absoluto por categoría en que el premio no será acumulable a los 1000€ en metálico).


Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de diciembre de la IV edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:






Falsa innocència

Una finestra amb el vidre trencat. Sang arreu del llit. Els cossos d'un matrimoni cosits a ganivetades mentre dormien, trobats per l'assistenta a primera hora del matí. Detectius i policies recorren la casa buscant pistes, trobant totes les que apunten a un robatori. Un psicòleg roman al costat del fill, que estava adormit quan tot ha passat. Familiars i policies estan també pendents d'ell, li donen caramels i cuiden del seu benestar. I ningú, absolutament ningú, s'adona que sota el candor dels deu anys dorm el fred assassí en sèrie de la pròxima dècada.

Judith Priay
Barberà del Vallès (Barcelona)





CATEGORÍA EN CASTELLANO:







La cadena

Reconozco que soy un cobarde, como tantos otros, y que si no llego a descubrir esa página en la Internet oculta, nunca me hubiera atrevido a hacerlo. Después de leer las condiciones y de comprobar que con el método propuesto me sentía capaz, decidí firmar el contrato. Rellené un formulario muy detallado con mis datos, di mi conformidad y pagué lo que pedían, sin importarme el precio.

Ellos, discretamente, me proporcionaron todo: el arma, la víctima, sus costumbres, el mejor momento para encontrarla desprevenida... Era reconfortante comprobar esa profesionalidad. Hasta se ocupaban de las cuestiones legales en el caso de que surgiese algún problema inesperado. Lo que me sorprendió fue el objetivo. La mujer debía tener unos treinta años. No hice ninguna pregunta. Cada cual tiene sus motivos. Ayer le disparé dos veces. No llegó a enterarse de nada.

Ya he cumplido con mi parte del trato. Ahora llega mi turno. Espero que mi verdugo sea tan profesional como lo he sido yo.

Rafa Heredero García
Laguna de Duero (Valladolid)