dimecres, 17 de novembre de 2021

MICRORELATS D'OCTUBRE / MICRORRELATOS DE OCTUBRE (1)

 


Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'octubre.


Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.




Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de octubre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








Memòria selectiva

He recordat tota la vida l'olor del perfum d'ella, les factures inexplicables, la proliferació de congressos als llocs més inversemblants i els quequejos vergonyosos de la confessió final. Però, ai las!, aquell dia vaig oblidar que era al·lèrgic als cacauets.

Sabina Batlle Baró

Barcelona

 




L’aprenent

Li va dir al seu mestre que ja estava preparat. Se sabia a consciència els continguts del temari i volia passar a la pràctica. Es delia per construir-n’hi un de propi. Hi havia molta feina per fer, però ho tenia tot pensat; que si folrar amb un sòl bru, realçar amb tons blaus, afegir una mica de verd, engalanar amb núvols i estels i, per acabar-ho d’adobar, moltes criatures de tota mena. Havia passat gairebé una setmana i ja ho tenia tot a punt. El setè dia, mentre descansava, va pensar, “Em faré dir Déu”.

Núria Pelegrí Bobet

Almenar (Lleida)

 



Rebel·lió

El forat compareixia a la butxaca de la jaqueta sense treva, sempre a un lloc diferent. Es resistia a les agulles i el fil. Després de cada sargit ressorgia de nou, més gran, més esfilagarsat, més difícil de cosir, incontrolable. Claus i monedes desapareixien sense possibilitat de rescat.  Finalment, metall i cotó units, clausuraren la butxaca i el forat restà tot sol dins la foscor.

Un punt de llum deixà veure més avall una esperança oberta als calçons.

Marisé Cloquell Manresa

Palma (Illes Balears)

 

 





El títol

Li tremolaven les mans mentre agafava el llibre. No s’ho podia creure! Tota la vida somiant amb aquell moment i ara, per fi, s’havia fet realitat. Ni més ni menys que un best-seller, prologat pel Carles Porta, amb un disseny esplèndid i el seu nom a la portada. Quin goig! Feia molta patxoca.

El títol no era gaire atractiu, però ja se sap: imposicions de l’editorial. «Elisenda Vilapertús; crònica d’una assassina en sèrie». Massa gràfic, pel seu gust. Hauria preferit alguna frase com ara, per exemple, «La llegenda secreta d’Elisenda Vilapertús». Era una llàstima, això. Calia haver pressionat més pel títol. Sens dubte, l’autor era un passerell. 

Vicenç Ambrós Besa

Lluçà (Barcelona)