dijous, 28 de març del 2019

DIJOUS 4 D'ABRIL PRESENTACIÓ / JUEVES 4 DE ABRIL PRESENTACIÓN: LOS PESCADORES DE PERLAS. LOS MICRORRELATOS DE QUIMERA.









El proper dijous 4 d'abril a les 19:15 hores tindrà lloc, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, la presentació del llibre "Los pescadores de Perlas. Los microrrelatos de Quimera" (Montesinos, 2019), antologia que inclou els microrelats de 80 autors i autores publicats al llarg dels últims sis anys a Quimera Revista de Literatura de la mà de l'editor del llibre, l'escriptor Ginés S. Cutillas.

La presentació anirà a càrrec del mateix Ginés S. Cutillas, l'equip de la revista Quimera i comptarà amb la lectura de microrelats a càrrec d'autors i autores inclosos en el llibre.

A l'acabar l'acte hi haurà un refrigeri per les persones assistents.








El próximo jueves 4 de abril a las 19:15 horas tendrá lugar, en la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, la presentación del libro Los pescadores de Perlas. Los microrrelatos de Quimera (Montesinos, 2019), antología que incluye los microrrelatos de 80 autores y autoras publicados a lo largo de los últimos seis años en Quimera Revista de Literatura de la mano del editor del libro, el escritor Ginés S. Cutillas.

La presentación irá a argo del mismo Ginés S. Cutillas, el equipo de la revista Quimera y contará con la lectura de microrrelatos a cargo de autores y autoras presentes en el libro.

El acto se cerrará con un refrigerio para las personas asistentes.

dimarts, 26 de març del 2019

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (128)







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Mar
Classificació 834.4"20"
Autor Marzo Bellot, Francesc
Títol La Lógica del delirio / Francesc Marzo Bellot
Publicació Barcelona : Carena, 2017
Descripció física 65 p.  ; 18 cm
Col·lecció Ensayo crecimiento ; 351
ISBN / ISSN 9788417258023
Matèria Microrelats






Tiniebla

Cada vez que pasaban por su lado, tenían asegurada alguna pérdida. Normalmente, lunes, martes y miércoles eran los días de las manos; jueves, viernes y sábado, los de los pies. El domingo quedaba reservado al rostro, debido a sus condiciones especiales. Si la semana conseguía todas las piezas, se convertía en tiniebla durante siete días. Al acabar, de nuevo a la caza.

Francesc Marzo Bellot








Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N 834 Bar
Classificació 834.4"19"
Autor Barrett, Rafael
Títol Y el muerto nadó tres días / selección de cuentos y escritos de Rafael Barrett ;
         prólogo de Francisco Corral
Publicació [Madrid] : Libros de Ítaca, 2014
Descripció física 217 p. ; 21 cm
ISBN / ISSN 9788494251306






La madre

Una larga noche de invierno. Y la mujer gritaba sin cesar, retorciendo su cuerpo flaco, mordiendo las sábanas sucias. Una vieja vecina de la buhardilla se obstinaba en hacerla tragar de un vino espeso y azul. La llama del quinqué moría lentamente.
El papel de los muros, podrido por el agua, se despegaba en grandes harapos que oscilaban al soplo nocturno. Junto a la ventana dormía la máquina de coser, con la labor prendida aún entre los dientes. la luz se extinguió, y la mujer, bajo los dedos temblorosos de la vieja, siguió gritando en la sombra.
Parió de madrugada. Ahora un extraño y hondo bienestar la invadía. Las lágrimas caían dulcemente de sus ojos entornados. estaba sola con su hijo. Porque aquel paquetito de carne blanda y cálida, pegado a su piel, era su hijo...
Amanecía. Un fulgor lívido vino a manchar la miserable estancia. Afuera, la tristeza del viento y de la lluvia. La mujer miró al niño que lanzaba su gemido de nuevo y abría y acercaba la boca, la roja boca ancha, ventosa sedienta de vida y de dolor. Y entonces la madre sintió una inmensa ternura subir a su garganta. En vez de dar el seno a su hijo, le dio las manos, sus secas manos de obrera; agarró el cuello frágil, y apretó. Apretó generosamente, amorosamente, implacablemente. Apretó hasta el fin.

Rafael Barrett

dissabte, 23 de març del 2019

QUIMERA 423: CARMEN PEIRE








Dins la secció "Los pescadores de perlas" del número 423 corresponent al mes de març de la revista Quimera podem llegir els microrelats inèdits de Carmen Peire Arroba, escriptora i professora de tallers d'escriptura creativa per a joves. També de literatures africanes. Col·laboradora de les revistes Quimera i Diablos Azules. Responsable de l'edició de "Luis Buñuel, novela" de Max Aub, ha publicat tres llibres de contes i microrelats: "Principio de incertidumbre" (Cuadernos del Vigía, 2006), "Horizonte de sucesos(Cuadernos del Vigía, 2011) y "Cuestión de tiempo" (Menoscuarto Ediciones, 2017) i la novel·la "En el año de electra" (Evohé Ediciones, 2014). Els seus contes han sigut recollits en vàries antologies d'Espanya i Mèxic.



Ja hi ha disponible l'exemplar de la revista per consultar a sala a la Biblioteca Esteve Paluzie.







*Carmen Peire Arroba.


Dentro de la sección Los pescadores de perlas del número 423 correspondiente al mes de marzo de la revista Quimera podemos leer los microrrelatos inéditos de Carmen Peire Arroba, escritora y profesora de talleres de escritura creativa para jóvenes. También de literaturas africanas. Colaboradora de las revistas Quimera y Diablos Azules. Responsable de la edición de Luis Buñuel, novela de Max Aub, ha publicado tres libros de cuentos y microrrelatos: Principio de incertidumbre (Cuadernos del Vigía, 2006), Horizonte de sucesos (Cuadernos del Vigía, 2011) y Cuestión de tiempo (Menoscuarto Ediciones, 2017) y la novela En el año de electra (Evohé Ediciones, 2014). Sus cuentos han sido recogidos en varias antologías de España y México.


Ya hay disponible el ejemplar de la revista para consulta en sala en la Biblioteca Esteve Paluzie.











*Nimfa d'aigua / Ninfa de agua d'Otto T. G. Lingner (1856).


El mirón

Estaba en el lago, tras unos juncos y a unas brazadas de ella, observando su cintura, sus contorneadas piernas que se agitaban levemente para mantenerse a flote, con su mata de cabello rojiza hundiéndose en el agua. Sólo podía escucharse alguna chicharra o el sonido de la brisa al rozar el agua. y ella ahí, flotando boca arriba, estatua yacente; sus contornos como un horizonte cercano, sus labios una mina de plata que refulgía con el sol; toda ella lava ardiente para colmar mi deseo.
cuando la brisa rozó la piel de los muslos, su cuerpo giró levemente desplazándose hacia los juncos con las piernas abiertas como si el agua la penetrara, mi mano se regodeaba, ella sigue arriba arqueando más la espalda... En un segundo vino la erupción, nube blanca de plancton que atrae una manada de peces hambrientos. me sumergí para que no me viera, para que no se diera cuenta de lo que me había pasado, pero al salir ya no estaba. llevo tres meses aquí, esperando. Si no aparece pronto, me convertiré en junco.
Carmen Peire Arroba






Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                  R 80 Qui
Classificació             80(05)
Títol                          Quimera : revista de literatura
Publicació                 Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat                Mensual
Descripció física        Il. ; 28 cm
Descripció física        N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN              0211-3325
Matèria                      Literatura Revistes




dijous, 21 de març del 2019

ENVEUALTA: AUDIOMICROS VIII EDICIÓ / EDICIÓN (FEBRER / FEBRERO)



*EnVeuAlta.



Publiquem els audiomicrorelats dels guanyadors de la convocatòria del mes de febrer per cortesia de EnVeuAlta amb les locucions en català i castellà de Maribel Gutiérrez.


Els podeu escoltar conjuntament amb altres magnífics enregistraments a www.enveualta.cat i també a https://soundcloud.com/enveualtacat.




  
Publicamos los audiomicrorrelatos de los ganadores de la convocatoria del mes de febrero por cortesía de EnVeuAlta con las locuciones en catalán y en castellano de Maribel Gutiérrez.



Los podéis escuchar conjuntamente con otras magníficas grabaciones en www.enveualta.cat y también en https://soundcloud.com/enveualtacat.








Baf, de Josep Casals Arbós:


 







Desap     da, d'Asier Susaeta Díez de Baldeón:






dimarts, 19 de març del 2019

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (2)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de febrer.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de febrero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.









El encaje roto

Al fin pudiste cumplir tu sueño de casarte por la Iglesia. Cuando ya todos decían que  ibas a quedarte para vestir santos, apareció él. La austera ceremonia te pareció preciosa: solo el cura, vosotros dos  y aquella pareja amiga suya ejerciendo de padrinos.
Ya delante de la cancela de su casa, por primera vez, dudas. Pero entras. Y cierras la puerta.

Jesús Garabato Rodríguez
A Coruña






Buenas noches

Recuerdo cómo nos reíamos de miedo cuando no podíamos dormir. Me acuerdo de mamá, golpeando la puerta tres veces, siempre tres, como nosotras. Y de cómo seguíamos riendo, por malicia, para que volviera a tocar. Al fin, cerrábamos los ojos y dormíamos tranquilas, porque ella seguía velando nuestros sueños desde ese otro lugar. 

Patricia Richmond
Zaragoza






Retorno

Proyecto Retorno llevaba una década funcionando con éxito, garantizaban una réplica exacta en cada una de sus intervenciones y por eso decidimos clonar con ellos a Lucas. Lo que no sospechábamos es que el resultado fuera tan fiel a sus promesas comerciales.
Se me hizo muy difícil escuchar de nuevo las primeras risas de mi hijo, y apenas pude sostener el llanto el día en el que se puso en pie, con aquel gesto idéntico de triunfo en los labios. Después llegaron las palabras, el colegio, el equipo de baloncesto, su novia y, finalmente, la misma noche de otoño, un coche similar, un semáforo en rojo.
Nos habían avisado del impacto emocional que íbamos a sufrir al atravesar todas sus etapas vitales pero, a pesar de sus advertencias, no estábamos preparados para el dolor que nos provocó su segunda muerte.
Lo enterramos bajo la lluvia, junto a su hermano, y a la mañana siguiente su madre y yo recibimos un mensaje simultáneo en nuestros terminales. Los responsables de la clínica nos preguntaban si deseábamos repetir la experiencia, con un precio especial para clientes, por supuesto.
Ni siquiera tuvimos que mirarnos para saber cuál iba a ser nuestra respuesta.

Raúl Clavero Blázquez
Madrid






Héroe

"Siempre supe que mi papá tenía superpoderes", se dijo Martín, luego de mirar por la hendidura de una puerta y ver los pies de su padre flotando en el aire.

Pedro Juan Vallejo Peláez
Medellín (Colombia)







Isla desierta

Rebusca entre los huesos apilados. Se los comió a todos. Sólo quedan escombros del barco encallado y el hambre que lo consume. Ve un brillo en la arena y se acerca; es un espejo semienterrado. Lo mira y su reflejo salta sobre él. Al mismo tiempo que se lo come, la imagen desaparece.

Jordi Hernández Gómez
Barberà del Vallès (Barcelona)

dissabte, 16 de març del 2019

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (1)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de febrer.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de febrero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








Memòria

Es va deixar caure sobre el pedrís del costat de la porta. Va repenjar l’esquena a la paret i va tancar els ulls amb la calidesa del sol del migdia. Sostenia la destral sobre les cames mentre passava les mans amunt i avall pel mànec. El va inundar tot el cansament d’una llarga vida.
Sempre havia escarnit els que deien que es comunicaven amb la natura. Com aquells hippies que s’havien instal·lat sense permís al mas mig enrunat i feien bestieses al SEU bosc. S’abraçaven als arbres, oloraven herbes, parlaven amb els animals. Una colla de torrats que no sabien què era treballar cada dia a la muntanya. Estava envoltats de beneits que tenien la barra de dir que el boig era ell.
Però ara havia de reconèixer que podia llegir amb els dits la història de la fusta, com si estigués gravada en el mànec de la destral: el dia llunyà que la gla de roure va germinar i el plançó va créixer vigorós cap al cel; les glaçades, sequeres i tempestes que van dibuixar cada anell de la fusta; el matí que el van tallar per transformar-lo en mobles, en bigues, en llenya; en aquell mànec.
Fins la darrera línia del relat, escrita feia només una estona amb la sang calenta que encara regalimava fulla avall.

Carles Castell Puig
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)








La dedicatòria

Havien passat quatre anys, dos mesos i tretze dies. Després de la llarga espera, allà la tenia: la meva primera novel·la. El meu agent literari havia tingut el detall de citar-me al seu despatx per tal de lliurar-me el llibre abans que sortís a la venda. Un cop al carrer, el primer que vaig fer va ser buscar la pàgina de les dedicatòries: «Al meu pare, per encomanar-me la passió per la lectura». Tenia unes ganes boges de regalar-li aquell primer exemplar. L’hi devia. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig arrencar a córrer per anar-lo a buscar i donar-li les gràcies en persona. Tan bon punt em vaig plantar davant d’ell, li ho vaig explicar tot fil per randa. En acabat, vaig agafar el llibre i el vaig deixar recolzat a la làpida. Havien passat quatre anys, dos mesos i tretze dies.

Òscar Turull Basart
Granollers (Barcelona)








La col·lecció

El senyor d’avui ha portat un pastís de xocolata i a ell li ha regalat un soldadet a cavall. La seva mare sempre comença servint-los cafè. Ell pensa que deu ser deliciós, perquè tots es queden. Somriuen amb el primer glop i deixen un sobre damunt la taula. El que no li agrada és quan pugen amb ella a l’habitació. Ell s’ha de quedar jugant tot sol i quan baixen ja s’ha fet tard. Però aquesta vegada està molt content. Un cop el senyor d’avui marxi, parlarà amb ella i li dirà. A partir d’ara, ja podran anar al parc a les tardes. Amb el soldadet a cavall ha acabat la col·lecció.

Josep Maria Arnau de Bolós
Barcelona







La maga

Tot just la mare tanca la porta per anar a treballar, els nens recuperen les varetes que tenen amagades i comencen a saltar d'un lloc cap a l'altre xiuxiuejant encanteris. Un Glisseo, un Pericullum o un Evanesco que converteixen escales en tobogans, llancen espurnes vermelles i fan desaparèixer objectes per tot arreu. Ella torna a casa rendida després d'hores de funció al carrer i sempre es queixa d'algun conill que se li ha encallat al barret de copa o del que li costa encertar les cartes. A l'hora de sopar, tots aplaudeixen amb entusiasme quan la dona treu de la seva motxilla tot aquell menjar, aconseguit com per art de màgia amb les poques monedes que ha recollit aquell dia.

Lluís Talavera
Barcelona







Dijous al matí

L’inspector del gas truca per 3r cop al 3r primera del 61 del Passeig de Gràcia. No contesta ningú i això l’emprenya, perquè encara ha d’esmorzar, coi! Però no perd la calma. De sobte, surt una veïna del 5è per la porta principal. << Que com sé que és del 5è? Perquè sóc narradora omniscient, carallots! >>. El més curiós, és que la dona porta lligat en una corda un velociraptor, que camina a poc a poc al seu costat. L’inspector es queda perplex, atònit. Com pot ser que un dels dinosaures més ràpids del món, camini tant poc a poc?

Clara Miret Ribes
El Poal (Lleida)

dijous, 14 de març del 2019

GUANYADORS DE FEBRER / GANADORES DE FEBRERO (VIII EDICIÓ / EDICIÓN)









Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de febrer de la VIII edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de febrero de la VIII edición del Microconcurso son:






CATEGORIA EN CATALÀ:





Baf

Després de mesos de sequera, ara feia hores que plovia sense parar. Jo m’ho mirava a través del vidre de la finestra i imaginava l’aigua penetrant terra avall, i les arrels absorbint-la amb desfici. Quan me n’he cansat, he tornat a seure a la butaca al costat de la llar i m’he embadalit amb l’anar fent de les flames i les brases. Un cop que he mirat per comprovar si encara plovia, m’he adonat que havia deixat la marca del baf del meu alè al vidre de la finestra. M’he aixecat per eixugar-la i ha sigut llavors que he vist el desconegut.
Duia les sabates i els baixos dels pantalons empastifats de fang. Anava tot xop, amb el cap cot i el posat cansat i resignat. Ha degut notar que l’observava perquè quan ha estat davant de casa s’ha aturat, ha dirigit la vista cap a la finestra on jo estava i s’ha quedat fitant-me a través de la cortina d’aigua que li rajava del front.
No sé quant temps hem estat mirant-nos. Finalment ha abaixat de nou el cap i s’ha allunyat. Jo he eixugat la marca de baf amb la màniga del jersei i he tornat a seure a la meva còmoda butaca al costar de la llar.

Josep Casals Arbós
Prades (Tarragona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:





Desap     da

Tropezar con uno de esos carteles que Emma y tú pegasteis por toda la ciudad parece algo irreal, casi surrealista, ¿verdad? Y que aún resista en un muro de las afueras es tan molesto que intentas hacerlo desaparecer de tu vista, pero solo consigues rasgar los últimos cuatro números del fijo que ya no tenéis. También has cercenado la mitad del rostro de tu hija, así que no te queda más remedio que buscar un pliegue en alguno de los carteles que lo rodean. Lo encuentras en una esquina del papel descolorido de un concierto de Jorge Drexler, y tiras, por supuesto que tiras, y ahora lo haces con la precisión de la experiencia; arrastras las esquelas de cotillones, mercadillos de discos de vinilo y circos mundiales y, con ellas, lo que quedaba de Sandra. Quedan al descubierto los restos de otro tiempo y te imaginas entonces; os imaginas, cuando ella salía por la puerta de casa hacia el centro comercial. Vamos; desperézate, levántate del sofá, coge las llaves del coche para acercarla. Esta vez sí. Y mientras esperáis al ascensor, aprovecha para preguntarle qué película verá con sus amigas.

Asier Susaeta Diez de Baldeón
Vitoria-Gasteiz (Álava)

dimarts, 12 de març del 2019

DEDICATÒRIA / DEDICATORIA VEDADA







Tots els llibres dedicats que ens arriben ens fan molta il·lusió, pero "Lugares vedados" de Mónica Brasca es un d'aquells especials, ja que l'autora va començar a escriure microrelats i a participar en el Concurs de La Micribiblioteca desde la I edició, i el títol del llibre és el d'un microrelat que va guanyar una convocatòria mensual el, ja una mica llunyà, febrer de 2012.

Moltíssimes gràcies!





*Mónica Brasca.


Mónica Brasca (Rafaela, Santa Fe, Argentina, 1957) és contista i traductora d'anglès i portuguès. Els seus contes i microrelats integren antologies nacionals i internacionals. Des del 2012 participa en el taller de minificció Marina de Ficticia, dirigit per  l'escriptor mexicà Adolfo Pedraza. Té inèdit el llibre de contes "El camino de regreso" i publicat el llibre de minificció "Lugares vedados" (Kintsugi Editora, 2018). Resideix a la ciutat de Santa Fe.







Reencuentro

Se reconocieron en la puerta del banco. El abuelo estaba por entrar después de una hora y media de formar fila para cobrar la jubilación. Ella salía tras haber terminado su trámite. Luego de aquella arbitraria decisión de sus padres, jamás habían vuelto a verse. Estaban deseosos de abrazarse, contarse sus historias, confesar que nunca se habían olvidado. Ambos evaluaron de reojo todas las posibilidades pero ninguno atinó a dar un paso: los separaban varios escalones y ni una sola baranda de donde aferrarse.

Mónica Brasca








Todos los libros dedicados que nos llegan nos hacen mucha ilusión, pero Lugares vedados de Mónica Brasca és uno de aquellos especiales, ya que la autora empezó a escribir microrrelatos y a participar en el Concurso de La Micribiblioteca desde la I edición, y el título del libro es el de un microrrelato que ganó una convocatoria mensual el, ya un poco lejano, febrero de 2012.

¡Muchísimas gracias!






*Mónica Brasca.


Mónica Brasca (Rafaela, Santa Fe, Argentina, 1957) es cuentista y traductora de inglés y portugués. Sus cuentos y microrrelatos integran antologías nacionales e internacionales. Desde 2012 participa en el taller de minificción Marina de Ficticia, dirigido por el escritor mexicano Adolfo Pedraza. Tiene inédito el libro de cuentos El camino de regreso y publicado el libro de minificción Lugares vedados (Kintsugi Editora, Buenos Aires, 2018). Vive en la ciudad de Santa Fe.







Discreción unilateral

El traductor guardó en su maletín, bajo llave, la palabra que había omitido y se marchó de la reunión cumbre, seguro de haber puesto fin al eterno conflicto entre aquellos dos países.

Mónica Brasca





Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Bra
Classificació 834B.4"20"
Autora Brasca, Mónica
Títol Lugares vedados / Mónica Brasca
Publicació Buenos Aires : Kintsugi, 2018
Descripció física 92 p. ; 15 cm
Col·lecció Lilliput microcuentos
ISBN / ISSN 9789874679802
Matèria Microrelats




dijous, 7 de març del 2019

MARC-ABRIL: TALLER MICROCONTE D'HUMOR EN CATALÀ / MARZO-ABRIL: TALLER DE MICROCUENTO DE HUMOR EN CATALÁN









TALLER:

Descripció: 
"Taller de microconte d'humor en català".

TALLER DE DUES SESSIONS
Divendres 29 de març i Divendres 5 d'abril de 18 a 20:30 hores.
Lloc: Barberà del Vallès.
          Biblioteca Esteve Paluzie.
Docència: en català, a càrrec de Ramon Pardina, escriptor i guionista.
Aforament: 15 places.
Gratuït
Inscripcions: al telèfon 937186866, al correu electrònic lamicrobiblioteca@gmail.com o a la mateixa Biblioteca.


S'expedirà certificat d'assistència electrònic (mínim 80% d'assistència obligatòria).




Les places s'adjudicaran per ordre de sol·licitud.











Ramon Pardina Villanueva (Barcelona, 1977), després d’una trajectòria com a creatiu publicitari, ha treballat de guionista de televisió a programes com Buenafuente, En el aire con Andreu Buenafuente, Polònia, Crackòvia o El foraster. Ha publicat els llibres de relats La novel·la que no he escrit mai (Premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), El jugador de futbolí que volia córrer la banda (Premi Joan Santamaria de narració 2007), L’home més feliç del món (Premi Recvll de narració Joaquim Ruyra 2010) i El club dels homes amb bigoti (El petit editor, 2016). També ha coescrit el llibre Dietari d’El foraster (Ara Llibres, 2014), la col•lecció de còmics Me gusta amb El Terrat i, darrerament, el còmic La furgo (La Cúpula, 2018), dibuixat per Martín Tognola. Actualment també col·labora al Via Lliure de RAC1.
Realitza tallers d'escriptura de literatura d'humor a L'Obrador d'històries.
www.ramonpardina.com






(Programa del curs al final de l'entrada)














TALLER:

Descripción: 

"Taller de microcuento de humor en catalán"

TALLER DE DOS SESIONES
Viernes 29 de marzo y Viernes 5 de abril de 18 a 20:30 horas.
Lugar: Barberà del Vallès.
            Biblioteca Esteve Paluzie.
Docencia: en catalán, a cargo de Ramon Pardina, escritor y guionista.
Aforo: 15 plazas.
Gratuïto
Inscripciones: llamando al teléfono 937186866, por correo electrónico: lamicrobiblioteca@gmail.com o en la misma Biblioteca.


Se expedirá certificado de asistencia electrónico (mínimo 80% de asistencia obligatoria).




Las plazas se adjudicarán por orden de solicitud.










Ramon Pardina Villanueva (Barcelona, 1977), después de una trayectoria como creativo publicitario, ha trabajado de guionista de televisión en programas como Buenafuente, En el aire con Andreu Buenafuente, Polònia, Crackòvia o El foraster. Ha publicado los libros de relatos "La novel·la que no he escrit mai"(Premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), "El jugador de futbolí que volia córrer la banda" (Premi Joan Santamaria de narració 2007), "L’home més feliç del món" (Premi Recvll de narració Joaquim Ruyra 2010) y "El club dels homes amb bigoti" (El petit editor, 2016). También ha coescrito el libro "Dietari d’El foraster" (Ara Llibres, 2014), la colección de cómics Me gusta con El Terrat y, últimamente, el cómic La furgo (La Cúpula, 2018), dibujado por Martín Tognola. Actualmente también colabora en el programa de radio Via Lliure de RAC1.
Realiza talleres escritura de literatura de humor en L'Obrador d'històries.
www.ramonpardina.com





PROGRAMA DEL TALLER:


"Taller de microconte d'humor en català"

Anàlisi de diversos microcontes en llengua catalana i taller de creació de microcontes en base a les tècniques observades.

1- Semblances entre el microconte d'humor i l'acudit clàssic.
2- El personatge contradictori: el conflicte al microconte d'humor.
3- Microplantejament, micronus i macrodesenllaç.
4- El microconte no tan micro.
5- Microdiàlegs.
6- Tècniques de microconte: la inversió de la realitat.


Amb contes de Pere Calders, Franz Kafka, Slawomir Mrozek, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Empar Moliner, Francesc Trabal, Llorenç Vilallonga, Tom Gould, Jordi Masó Rahola, Biel Perelló i Ramon Pardina, entre d'altres.